Alces el cap i veus que els colors encara hi són.
Ni cap nit, ni cap silenci se'ls ha endut.
Tornes a enfilar-los, primer amb bastes grosses i llargues,
potser més tard tornaran els brodats i filigranes.
Hi ha el camí dels ulls, que s'ha de tornar a allargar
per poder veure més enllà de la pedra que entrebanca.
Mires amunt i el balcó t'explica dreceres.
Escolta'l i el diàleg serà profitós.
T'adones que encara hi ets i encara pots. Que resta encara, molt de trajecte.
ResponEliminaI t'alegres de ser-hi i d'haver après alguna cosa. I de poder seguir endavant.
Has vist la lluna Carme?. Jo l'he mirada i t'hi he trobat.
Bona nit bonica
Ser -hi a vegades sembla res i ho és tot.
EliminaSí que vaog veure la lluna... Sí...
Bona tarda de diumenge, Mònica.
Els colors són com els sentiments, cap torbonada els pot esborrar si estan ben aferrats a la pell...Ells ens poden pintar dreceres que ens ajudaran a veure i seguir la vida, vorejant les pedres que ens fan nosa.
ResponEliminaBon cap de setmana, Carme.
Hi ha dreceres boniques... Bona setmana M Roser.
EliminaSe m'han creuat els cables. En veure el títol, he assumit que era un post de la Loreto. Hi vaig i em surt el Col·lecció de moments, i no ho entenc. Hi torno, i em torna a sortir. Alguna cosa estic fent malament. Al final he determinat que l'única cosa que està malament és l'hora, i el meu cap, que ara hauria d'estar dormint!!
ResponEliminajejejej XeXu, a mi tb m'ha passat :)
EliminaXeXu, Loreto, doncs, aqui a la Col.lecció demoments, n'hi ha una pila de balcons... Em costarien de comptar. ;)
EliminaBalcons, portes, finestres, amb o sense cortines, amb testos (testos?) plens de flors... ;-))
EliminaPotser cadascuna de les persones tenim una música de fons que hi persisteix al llarg del temps, la teva m'arriba com una melodia plàcida de múltiples tonalitats.
ResponEliminaEm dius una cosa molt bonica que em vamolt bé d'assaborir com un caramel. Moltes gràcies, Consol.
EliminaNo és fàcil adonar-se, de vegades, que els colors encara hi són, que res del nostre entorn ha canviat, sinó que som nosaltres els qui per alguna raó no ho podem veure; beneïts doncs els balcons que expliquen dreceres i que conviden al diàleg profitós...!
ResponEliminaUna forta abraçada!
Benvinguda qualsevol excusaer tornar a veure el que tenim alvoltant... A tot arreu podem trobar-hi diàlegs profitosos sivolem.
EliminaAbraçades duplicades, preciosa.
Quina gràcia que tens traient aquests colors amb la capseta de sis grisos.
ResponElimina:D :D tu si que tens gràcia, Jp, ets un cas!
Eliminael teus escrits sempre em diuen molt Carme....aquest m'agrada especialment gràcies! eep el dibuix també m'agrada...bon cap de setmana!
ResponEliminaMoltes gràcies , Elfree, és tot un honor que els meus escrits et parlin...
EliminaÉs preciós!! sense desmerèixer el dibuix... llàstima que no hagis penjat la fotografia original
ResponEliminaEl carrer era molt estret i la foto va quedar molt esbiaixada de baix a dalt. No gaire maca, sinó ja te l'hauria enviat.
Eliminamolt bonics versos carme, molt !! ;-)
ResponEliminaMoltes gràcies, Joan!
Eliminadreceres i viaranys amagats rere el mudèjar, i els ulls que pensen
ResponEliminaM'ha agradat això dels ulls que pensen, Miquel!
EliminaNi cap nit, ni cap silenci es poden endur els colors que dus dins, per sort.
ResponEliminaEncara que a vegades ens ho sembli, oi? Gràcies Helena!
EliminaM'has fet sentir el diàleg del balcó inclús a traves de la teva aquarel·la!
ResponEliminaBon conversador, aquest balcó!
EliminaHi ha paraules que són maques en si mateixes: enfilar, bastes, brodats, filigranes... només imaginar-les se'm fa com una sensació a l'estòmac com si fos de tensió però positiva... com d'allò que t'agrada molt tenir, mirar, recrear-se... Utilitzar aquestes paraules per definir conceptes arquitectònics, pintures, mosaics... m'ha encantat!! :-))
ResponEliminaSembla d'inspiració àrab. No tinc ni idea d'on és (encara no he llegit els altres comentaris) però m'agrada molt :-))
És a Tàrrega, del dia que vaig anar a Verdú, al recital de poesia que va muntar la Cantireta.
ResponEliminaHi ha un edifici que té tots els balcons d'aquesta mena, però diferents... O al menys de més d'un tipus.
Un balcó ben eclèctic, ple de diàlegs.
ResponEliminaCal aixecar el cap, escoltar, per retrobar els colors que encara hi són, potser més amunt, potser més vius.
ResponEliminaPreciós, nina!
Aferradetes.
Cal mirar els colors, assaborint el que cada un d’ells ens dona. I anar endavant, sempre, el passat es passat i no tornarà el futur és el que ens ha d’arribar i quant més acolorit millor.
ResponEliminaPreciós balco i una imatge plena de llum