Col·lecció de moments: És massa tard per a ser pessimistes

dimecres, 2 d’octubre del 2013

És massa tard per a ser pessimistes

Adéu a Josep Fortuny i Força Dharma!!!

Estimo la teva força

estimo el teu optimisme

estimo les teves paraules.

33 comentaris:

Quadern de mots2 d’octubre del 2013, a les 15:40
Per sempre Josep Fortuny i Força Dharma!!!
ResponElimina
Respostes
Consol2 d’octubre del 2013, a les 17:23
El tindrem present amb la seva música.
ResponElimina
Respostes
novesflors2 d’octubre del 2013, a les 19:17
Ens hem d'agafar a l'optimisme i no perdre la força.
ResponElimina
Respostes
Pep2 d’octubre del 2013, a les 19:50
és la música de la meva joventut,
em porta records i deso en el meu calaix de la memòria una immensa gratitud.
la Dharma, sense ells hauria sigut unes nits molt tristes.
Gràcies per fer-nos arribar la vostre música al cor.
ResponElimina
Respostes
Eduard2 d’octubre del 2013, a les 20:15
Res del que fem no es perd. I hi ha una xarxa on pesquem tots aquests instants de vida en la immensitat de l'oblit.
ResponElimina
Respostes
AlfredRussel2 d’octubre del 2013, a les 20:15
Molts i molt bons records dels seus concerts, fa ja molts anys... Gràcies, Josep, i Força Dharma!
ResponElimina
Respostes
Garbí242 d’octubre del 2013, a les 20:20
Sens dubte un gran pèrdua, deixa un llegat per sempre entre nosaltres
ResponElimina
Respostes
Núria Martínez (Bruixeta)2 d’octubre del 2013, a les 20:52
Grans moments amb la Dharma. Va per tu Josep!!!
ResponElimina
Respostes
M. Roser2 d’octubre del 2013, a les 22:27
"Un món sincer un món valent"...un món més més bonic!
Petonets , Carme.
ResponElimina
Respostes
Relatus2 d’octubre del 2013, a les 23:45
Jo també li he dedicat una entrada, però en el Facebook. Fins sempre
ResponElimina
Respostes
fanal blau3 d’octubre del 2013, a les 0:31
Una altra clatellada, sense voler restar el seu valor i optimisme.
Sense voler caure en tòpics, però encara no tocava...No tocava que morís la seva música vital.
M'ha vingut a la memòria el 19 d'ogost del 86 que va morir l'Esteve, un dels seus germans, a Cardedeu. Recordo amb nitidesa aquell dia.
Ens ha donat música, i tenim la seva música amb nosaltres. Quin millor llegat!
Una abraçada, Carme!
Ja cal que estimem la seva força, el seu optimisme i les paraules...
Un petó, Josep, i força Dharma!
ResponElimina
Respostes
Guspira3 d’octubre del 2013, a les 0:49
És una pèrdua molt sentida per a un públic que va créixer amb la seva música.
ResponElimina
Respostes
miquel3 d’octubre del 2013, a les 2:12
Els carrers s'obren al cel, la música engega i s'enfila.
Mira: som l'alegria que passa, és la gent que s'hi arremo-
lina. hi ha la mare dreta al llindar, la seva rialla franca,
i els ditets del fill que estén la mà, saltironant als seus
braços. Capgrossos, un gegant, pallassos, bombo, pla-
terets i saxos, sonen i ballen convocant la gatzara de
petits i grans. Hi ha la mare derta al llindar i el mi-
ralleig d'aquella rialla clara. Gairebé com l'aigua...
Josep Fortuny

Que no pari la música!

ResponElimina
Respostes
jomateixa3 d’octubre del 2013, a les 9:56
Uns musics fantastics. Un music fantastic.
ResponElimina
Respostes
McAbeu3 d’octubre del 2013, a les 11:46
Em va saber greu quan ho vaig saber. Tens raó, hem de ser optimistes no ens podem permetre no ser-ho.
ResponElimina
Respostes
Judit3 d’octubre del 2013, a les 20:01
Cada vegada que els escoltem el recordarem! Força Dharma!!!
ResponElimina
Respostes
rits6 d’octubre del 2013, a les 10:44
Han estat uns dies estranys al barri i per molts de nosaltres. Per mi, més que un músic, un revolucionari o un home compromès, ens ha deixat un pare, un avi.

Uns versos que emocionen i molt.
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)