Cubicle
CARME ROSANAS MARTÍ
Creuen que és art. Això està bé, perquè ens permet que les nostres terminals de control passin desapercebudes.
Se m'ha acabat l'energia i he arribat pels pèls a recarregar-me abans que obrissin l'exposició. Ara no podré sortir en tot el dia d'aquí. Hi ha massa gent.
Aprofitaré per observar-los: "Nius d'ocells comunitaris" diu una veu. Tinc un moment de pànic, ens hauran descobert? Però el pas calmat i les veus que sento no em diuen pas això.
Són bojos aquests éssers, creuen que és art i jo em pregunto, amb el seu art, podrien viatjar, ells, tan lluny com nosaltres amb la nostra ciència? Segueixo observant les altres obres d'art. A veure si arribo a alguna conclusió vàlida.
He participat a aquesta proposta Art Ficció de l'obra social de la Caixa, amb aquest conte.
Vaja, una altra faceta teua, saps fer de tot, Carme.
ResponEliminaQue faci de tot, no vol pas dir que en sàpiga, Noves Flors, a vegades fent de tot es fa tot a mitges... però és igual, ara necessito fer de tot.
EliminaMira que n'ets de bonica!!!.
ResponEliminaM'ha agradat molt el teu relat. I he anat a l'enllaç i he estat tafanejant una mica per allà. I com tú, he fet de les meves.
Ens hi trobem,mestra?
Ja ens hi hem trobat, el teu relat m'ha semblat molt divertit... :)
EliminaCaram caram... pensava que eren només els gats els que dominaven el món... ja veig que ara ens haurem de preocupar també pels ocellets... o el que sigui que hi ha dins dels nius...
ResponEliminaEl que sigui... jo no crec pas que siguin ocells, però no se sap mai...
EliminaJo per si de cas t'he votat!! Ja que hi som...
ResponEliminaEs un conte imaginatiu. A veure si com diu en XeXu ara tb els ocells dominaran el món.
Bona nit Artista!!
Gràcies, lluna. No penso pas que hagi de guanyar res, només que m'agrada participar i escoltar nous estímuls, que els meus propis a vegades els sento gastats.
Eliminahmmm.... no tinc jo tan clar si son ocellets o son... no sé, no sé :)
ResponEliminaUn conte que fa pensar, m'agrada!
i ara soc jo qui va a fer el tafaner ;)
Una abraçada
Doncs que vagi bé per allà... :) Una abraçada.
EliminaMassa bonic per a La Caixa.
ResponEliminaJp, a vegades per un estímul creatiu, o per un moment d'un cert i minúscul engrescament d'escriure, de compartir, em puc vendre l'ànima al diable... ja ho veus, després també puc penedir-me'n però ja està fet. ;) Puc fer-te una abraçada?
EliminaTotes les que vulgues.
EliminaUna altra abraçada per mi, que també m'agrada molt! Té un punt de misteri molt ciència ficció (o art ficció).
ResponEliminaUna ben forta per a tu, Helena... :)
EliminaNo sé com tens temps per a tantes coses... Em declaro MOLT FAN de na Carme Rosanas!! ;-)))
ResponEliminaJo no tinc temps de res... fa dies que he d'anar a Correus i no trobo el moment... Desastre total!!
És que em llevo molt d'hora, molt d'hora, molt d'hora i sóc imparable... he, he,ne...
EliminaAaaaaaaaah!! la "tàctica Pep" :-DDD
EliminaJo em llevo tard, tard, tard... i vaig poc a poc hehehehehe
Els haurem d'explicar que amb l'art podem viatjar molt lluny, també. És un conte inspirador de més 'històries.
ResponEliminaDoncs, au, vinga, afegeix-t'hi Loreto!
EliminaSi arriba a trobar aquesta conclusió vàlida, ens l'explicaràs no? ;-D
ResponEliminaPenso com la LORETO, aquest conte dóna per moltes històries més. M'agrada!
Doncs, qui sap, potser la conclusió vàlida t'arribarà abans a tu que a mi... aquestes coses no se saben mai, venint d'extraterrestres petitons com aquests...
EliminaMolt ben trobat el to i el tema a partir de la foto de l'expo. M'ha angoixat i tot, espero que amb l'art també es pugui viatjar molt lluny. Bona castanyada!
ResponEliminaSegur que sí, però són una altra mena de viatges, segurament. Bona castanyada!!! I bon cap de setmana.
EliminaSi fos ocell no m'agradaria pas viure en aquesta mena d'apartaments tan atapeits...
ResponEliminaBona castanyada, Carme.
Bé, en realitat només és art... o alta tecnologia!!! Ves a saber.
EliminaBona castanyada, M Roser.
:) Segur que alguna vegada ha passat, això que contes...
ResponEliminaI és que si veiem art en allò que mirem, sens dubte és art. Inclús és possible que l'extraterrestre del teu relat en realitat sigui una obra d'art, encara que ell no ho vulgui reconèixer...
Un abraç :)
:) Els extraterrestres són molt seus i no els agrada gaire reconèixer les veritats... ja se sap.
EliminaM'ha agradat el teu comentari.
Una abraçada.
Molt bona aportació!!!
ResponElimina:DDDD Gràcies, rits...
Elimina