Autor: David Lindsay-abaire
Director: Daniel Veronese
Aquesta és una obra que et té pendent a cada moment de totes i cadascuna de les paraules dels diàlegs. Amb una Mercè Arànega d'ovació, i tots els actors que l'acompanyen totalment a l'alçada d'ella.
La Margie, la protagonista, una dona d'un barri popular de Boston, està en una situació crítica, perquè es queda sense feina, amb una filla disminuïda al seu càrrec i no sap pas què fer... finalment es decideix a anar a veure un antic amic seu, del barri, un amic que ha progressat i ha marxat d'allà per sempre. Amb l'esperança de buscar una ajuda per trobar feina.
Si abans parlava dels diàlegs, he d'afegir que tot allò que no es diu, també és molt important.
M'agrada especialment aquest títol BONA GENT, perquè és ben cert que tots són bona gent, encara que a vegades puguem dubtar-ho. En sortir, una amiga, deia "que dolenta". I jo no hi estava gens d'acord, ella havia estat molt generosa i continua sent-ho, però en alguns moments la seva espontaneïtat la traeix i diu coses que després ha de rectificar. D'ell, que està molt al seu lloc, encara que també perd els papers en algun moment, ningú va dir que és dolent, simplement ha anat a la seva i vol quedar bé a dues bandes i no se'n surt (a la meva manera de veure, clar!)
No voldria xafar cap final a ningú que encara la pugui veure, per tant no explicaré res de fonamental, només voldria comentar un petit detall, un de tantíssims. Ell està orgullós d'haver sortit del barri pels seus propis mitjans i per haver estudiat i treballat molt i molt dur. Ella li reconeix i li valora, però li diu que també hi ha una part de sort. Ell és incapaç de reconèixer aquesta part de sort. Diu que tot ho decidim nosaltres. Jo crec que hi ha tanta part de veritat com de mentida en aquesta afirmació. I hi ha una frase d'ella que em va encantar, més o menys deia així: si no saps reconèixer la part de sort que t'ha ajudat a tenir tot el que tens, aleshores no mereixes res del que tens. I encara ell no en sap res, ni ho sabrà mai, de la generositat d'ella. A mi sempre em fa mal que les persones no reconeguin la part de sort que han tingut, a més a més del seu esforç. No tot és sort, ni mala sort, la nostra voluntat i les nostres decisions compten molt a la nostra vida, però de sort, n'hi ha, ni que sigui en una petita o gran mesura, n'hi ha i juga sempre un paper prou important. També cal saber-la aprofitar, evidentment.
Doncs mira, fa temps que estic cercant alguna bona obra de teatre. Darrerament n'he estat molt desconnectat i vull tornar a posar-me al dia. En prenc nota!
ResponEliminaAra crec que estan fent bolos... jo la vaig veure a Sant Cugat, però només la feien un dia, deuen voltar... :) a veure si els pesques... val la pena!
EliminaUna bona ressenya ,Carme, veig que et va agradar molt aquesta obra...
ResponEliminaEstic d'acord, bona part del que hem aconseguit és gràcies al nostre esforç, però també hem de reconèixer que, de vegades, la sort també ens acompanya...
Petonets, Carme.
Si, ben bé així s'ha de comptar amb les dues coses, l'esforç i una mica de sort...
Eliminapetonets, guapa!
Mai no s'ha de menystenir la sort, i altres factors tampoc, perquè si ens pensem que hem aconseguit tot el que tenim per mèrits propis, em sembla que ens estem atribuint un mèrit que no tenim. Els factors externs poden ser tan o més importants que les nostres capacitats.
ResponEliminaGràcies per la recomanació.
Totalment d'acord, XeXu. És ben bé així!!!
Elimina"si no saps reconèixer la part de sort que t'ha ajudat a tenir tot el que tens, aleshores no mereixes res del que tens", té la potencialitat d'un mantram. Encara que alguns no tinguem a qui agrair la bona fortuna, cal agrair-la. M'ha semblat curiós que jo sempre l'hagi agraït a la "bona gent". Sembla una manera de tancar el cercle. Una abraçada.
ResponEliminaM'alegro que t'agradi la frase, a mi també m'agrada molt. Potser no que no sabem a qui agrair, però simplement saber que la sort hi és, la bona i la dolenta. Està bé agrair-la a la bona gent... bona idea!!! Una abraçada.
EliminaLa sort una mica ens la busquem, però no va gens malament quan estem tocats per una vareta màgica que ens ajuda.
ResponEliminaLes dues coses compten, i tant que sí!!!
EliminaEl problema de la sort és que és injusta. O massa justa perquè a tots ens pot arribar/ faltar. Però si tots els èxits són resultat dels nostres actes, els fracassos / pèrdues també haurien de ser només culpa nostra.
ResponEliminaDoncs és una reflexió que jo m'he fet ben sovint, els fracassos, les pèrdues, la falta de salut, els imprevistos, no poden ser sempre cul`pa dels que ho pateixen, no, segur que no.
EliminaM'ha agradat molt llegir aquesta opinió teva. Enriquidora sempre. Com sempre.
ResponEliminaÉs ben cert que hem d'agrair el que assolim al nostre esforç però també donar les gràcies a la sort o a l'atzar que tantes vegades fa que les coses succeixin com han de succeir i no es torcin.
Llegint-te m'ha vingut un pensament que vull compartir: a vegades el nostre esforç és la sort d'un altre i l'esforç d'un altre la nostra sort.
Avui hem tingut sort eh, Carme?. Molta sort.
Me'n vaig a dormir pensant en elles tres i en el futur que els espera.
Em sembla també un molt i molt bon afegit aquest teu punt de vista. El nostre esforç és la sort d'un altre i l'esforç d'un altre és la nostra sort. Podria anar de bracet amb la idea de la Bona gent de la Clídice. Avui hem tingut sort, Mònica, i sobretot elles han tingut sort, el teu esforç, ha estat la seva sort, esperem que els duri la bona ratxa i també que la sàpiguen aprofitar.
EliminaQue tinguis dolços somnis i que aquest futur sigui ben generós... per tu, per elles...
Entre el determinisme i el lliure albir. Jo he tingut molta sort, però també molta voluntat.
ResponEliminaJo també penso que he tingut les dues coses, però en primer lloc i abans d'haver fet res, la gran sort d'haver nascut on he nascut... país, família, cultura, els mínims necessaris coberts... i tot això. ;)
EliminaFa bona pinta l'obra! De la sort, aix, que se'n pot dir? Va i ve, de vegades ens toca i de vegades passa de llarg...
ResponEliminaUn petó Guapa
Gràcies, lluna, un petonàs...
EliminaApuntada queda aquesta obra. El teu comentari invita a veure-la.
ResponEliminaSobre la sort, crec que els que veritablement la tenen, són aquells que saben apreciar la vida en general i troben en cada situació, per dolenta que sembli, la part positiva que té gairebé tot el que ens passa.
Espero que us agradi. Jo també crec que gairebé tot el que ens passa té una part positiva, però en aquest gairebé, hi ha un munt de coses que no hi entren... una mala salut, una deficiència greu, (com la de la filla de la Margie) les pèrdues importants de persones, els maltractaments, les violacions del tipus que siguin... o potser sóc jo que en algunes coses no l'hi sé veure.
EliminaA veure si la pesqueu en algun lloc...
"Uns neixen amb estrella i altres estrellats" això diem per aquí.
ResponEliminaCrec molt en la sort, tant com en l'esforç i el desig per aconseguir allò que vols.
Bessets! :)
Tens raó, lluneta, les dues coses són molt importants...
EliminaAbraçades!!!
Me l'apunto, encara que no sé si la continuen fent, vaig tan desfasada de dates, posts i temes....
ResponEliminaEstic segura que t'agradaria, però jo mateix a tampoc sé on la fan. Jo la vaig veure la setmana passada a Sant Cugat, però només la feien aquest dia. Deuen fer bolos..
Elimina