A moments seria sorra,
i a moments seria aigua.
Ara et guardaria
totes les petjades,
ara les esborraria totes,
com si viure fos només un joc.
....................................................................................Carme
Si fossis sorra
Sol em faria per escalfar-te
Des d'allà dalt, de ben amunt
Poder mirar-te
I si de sobte et tornessis aigua
Lluna em faria
Per reflexar-me en la teva pell
Fins que es fes de dia.
Tu jugaries, jo jugaria.
..............................................................................Mònica
Grisos marronosos,
grisos blavosos,
qüestió de matisos.
La llibreta vermella
ha esdevingut
un quadern gris.
.......................................................................Helena Bonals
i a moments seria aigua.
Ara et guardaria
totes les petjades,
ara les esborraria totes,
com si viure fos només un joc.
....................................................................................Carme
Si fossis sorra
Sol em faria per escalfar-te
Des d'allà dalt, de ben amunt
Poder mirar-te
I si de sobte et tornessis aigua
Lluna em faria
Per reflexar-me en la teva pell
Fins que es fes de dia.
Tu jugaries, jo jugaria.
..............................................................................Mònica
Grisos marronosos,
grisos blavosos,
qüestió de matisos.
La llibreta vermella
ha esdevingut
un quadern gris.
.......................................................................Helena Bonals
Tant se val el que siguis,
Mar gris amb sirenes
D'escates platejades,
Sorra daurada que degota
Del plor de les lluernes.
Continua mentint-me
amb la metáfora del color,
de les formes,
de paisatges ignots,
on l’esguard s’apaivaga.
.........................................................................................Pilar
És ara quan la platja es buida de veus,
i és ara quan em dius més coses,
ací a l'orelleta,
quan ningú ens escolta...
és ara quan et puc mirar
despullat d'estius i dir-te
que només sóc fred
i llàgrimes
jugant, encara jugant
amb els teus llavis.
i és ara quan em dius més coses,
ací a l'orelleta,
quan ningú ens escolta...
és ara quan et puc mirar
despullat d'estius i dir-te
que només sóc fred
i llàgrimes
jugant, encara jugant
amb els teus llavis.
.............................................................................Ximo Segarra
He escrit el teu nom damunt la sorra
I l'ona la esborrat amb una besada...
Ara la platja és trista
òrfena del teu record...
................................................................................Maria Roser Algué
He escrit el teu nom damunt la sorra
I l'ona la esborrat amb una besada...
Ara la platja és trista
òrfena del teu record...
................................................................................Maria Roser Algué
Es que de vegades viure és un gran joc amb més o menys risc... ;)
ResponEliminaBon vespre Carme!!
A vegades el risc el prenem ben voluntàriament, lluna... i l'hem d'assumir, el risc i les seves conseqüències...
EliminaBona nit, lluneta...
Les contradiccions del mateix fet de viure.
ResponEliminaContradictoris que som!!!
EliminaSi fossis sorra
ResponEliminaSol em faria per escalfar-te
Des d'allà dalt, de ben amunt
Poder mirar-te
I si de sobte et tornessis aigua
Lluna em faria
Per reflexar-me en la teva pell
Fins que es fes de dia.
Tu jugaries, jo jugaria.
Tu jugaries, jo jugaria.
EliminaT'atraparia la llum,
sense quedar-me-la
i te la tornaria
tota, tota feta
bocins guspirejants
i bellugadissos.
Quan es fes de dia
Recolliria de nou
les petjades noves.
I les empremtes
endins, més fons
que les petjades.
Anava a dir que aquest dibuix em semblava trist... i, de cop, he vist l'etiqueta "estoig dels sis grisos" i m'ha fet riure! Li has dedicat una etiqueta a l'estoig!! :-DD
ResponEliminaPerò sí... el dibuix és trist... és com si no tingués futur...
Potser no havia utilitzat mai l'estoig de grisos sense deixar cap blanc. Els grisos es mengen tota la llum, potser per això queda trist... com si no tingués futur. Pot ser que tingui un futur diferent del que imaginàvem? ;)
EliminaAquest cel pesava massa... i ens queia al cap... el veus una micona, ara el futur? ;)
EliminaI taaaaaaaant!! Ara sí!! :-)) Ara es respira molt bé ;-)))
Elimina:) si tot fos tan fàcil!
EliminaQue ets maca! ;-))
Elimina
ResponEliminaVora del meu far hi ha alguna platja com la de la teva pintura on jugar a deixar petjades i observar, atentament, com les ones les esborren.
Abraçades Carme!
Observarem atentament les onades, de la vida, Jordi! ;) Abraçades!
EliminaGrisos marronosos,
ResponEliminagrisos blavosos,
qüestió de matisos.
La llibreta vermella
ha esdevingut
un quadern gris.
He, he, he... Has reconegut la llibreteta vermella! I això que no hi havia l'etiqueta... Per cert ara la posaré...
EliminaTant se val el que siguis,
ResponEliminaMar gris amb sirenes
D'escates platejades,
Sorra daurada que degota
Del plor de les lluernes.
Continua mentint-me
amb la metáfora del color,
de les formes,
de paisatges ignots,
on l’esguard s’apaivaga.
Et pujaré al post des de l'ordinador de casa que des d'aquí és complicat...
EliminaBé, continuaré mentint en colors o potser en grisos... Metàfores sempre...
Gràcies, preciosa!
Uau... :) Ací es nada entre dibuixos i versos... :) M'agrada molt...
ResponEliminaDeixa'm dir la meua...
És ara quan la platja es buida de veus,
i és ara quan em dius més coses,
ací a l'orelleta,
quan ningú ens escolta...
és ara quan et puc mirar
despullat d'estius i dir-te
que només sóc fred
i llàgrimes
jugant, encara jugant
amb els teus llavis.
I és que no hi ha res com la platja neta de turistes... :)
Salut i besets.
Bé, el "poema en si" es només des de "És ara quan..." fins "...els teus llavis"
ResponElimina:)
Així mateix com dius serà pujat el teu poema al post. Gràcies per participar en aquesta tirallonga de poemes...
EliminaVaja! :) Gràcies :)
EliminaEntro perquè sàpigues que des de la meva llista de publicacions et segueixo. Et felicito per tants dibuixos i poemes que vas creant.
ResponEliminaGràcies, M. Antònia!!! Una abraçada.
EliminaHe escrit el teu nom damunt la sorra
ResponEliminaI l'ona la esborrat amb una besada...
Ara la platja és trista
òrfena del teu record...
Petonets, de mar.
Ès un poema molt maco, M Roser. Te'l pujo al post, també.
ResponElimina