D'una foto de la Zel
Racons dels sentiments
amaguen lligams inesborrables.
I jo,
retrobo la flor que ens els porta
agraeixo l'instant que ens els recorda...
Nuats de nou
de ben a prop
compartits
em permeten
els millors desitjos.
Moltes Felicitats!!!
tant dolç com tu mateixa...
ResponEliminafelicitats a la Zel i petons tambe per tu
Petonassos, sargantana...
EliminaM'uneixo a les felicitacions!
ResponEliminaPer cert, he anat a llegir el post que enllaces de la ZEL i en un primer moment no m'he adonat de que era del 2009. Ho he fet de cop quan llegint els comentaris m'he trobat els de la Maia, en Mon, Els del Pit, etc.
El meu post original, vull dir quan vaig penjar per primer cop aquest dibuix, també era del 2009. L'he retrobat i també he vist els comentaris que hi havia, tot de gent desapareguda... no sé si em ve nostàlgia, si em sento vella-blocaire o vella i prou... una sensació ben estranya.
EliminaJo tb m'uneixo a les felicitacions, mooooltes felicitats, zel!!!
ResponEliminaUna abraçada, rits!
EliminaUna mica trist el post que enllaces però molt bonic. Com els teus desitjos.
ResponEliminaVolia enllaçar el blog de la Zel i he enllaçat el post d'on he tret la foto... ara ho he canviat, no vull recular fins a la tristesa, sinó fins als somriures.
EliminaGràcies!!!
Sí, felicitats a la Zel.
ResponEliminaLes flors ens porten molts records de sentiments...Solen ser els que ens fan somriure i tornem a fer presents aquells lligams...
ResponEliminaJo us felicito a les dues per mantenir-los, i a la Zel perquè celebrar els 27 anys d'un fill fa molt de goig i a tu per la teva fidelitat a l'amiga...
Petonets a les dues.
Petonets Mª Roser, la Zel i tu compartireu demà el dia del sant... felicitats avançades ...
EliminaCom jo, ens sentim vells, o vells blogaires o...estranys? Cansats?
ResponEliminaGràcies sol dels nostres capvespres!
O potser tot a la vegada, zel, ;)
EliminaUna abraçada ben gran.
Quina felicitació tan emotiva, Carme!
ResponEliminaVaig a felicitar a la Zel.
Doblement, felicitats!
ResponEliminaEls dibuixos, els instants i les felicitats es repeteixen i són el lligam de les nostres vides amb un més enllà / més endavant.
ResponEliminaQuina felicitació més bonica!!!
ResponEliminaLlegia sovint sobre la Zel en el teu blog i no sabia qui era. Per fi ara ja ho sé. Felicitats, encara que sigui amb retard, per l'aniversari i també per aquest poema tan emotiu.
ResponElimina