Quantes coses més seriem capaços de veure si sabessim mirar més amunt. I més enllà també. No quedar-nos en allò que els nostres ulls abasten en un primer moment. No limitar-nos a ser i a fer, sino mirar també d'entendre'ns a cada un de nosaltres. I fer un petit esforç per també ser capaços d'entedre els altres.
I anar cercant més enllà i anar trobant altres coses.
Que no parin, doncs. A l'estany d'Ibars els hi han posat uns quants paraments d'aquests de fusta i elles no se n'han deixat escapar ni un... tots ocupats!!!
Tenen bon gust les cigonyes, elles sempre tenen una casa amb unes bones vistes...Però potser m'agradaria veure com es preparen per marxar, segur que es deuen pensar que estem a l'agost... Petonets de bona nit, Carme.
Les cigonyes de la zona de Lleida deuen ser especials, la majoria s'hi han quedat a viure tot l'any, no estiuegen i prou, potser el que veuen des de dalt els hi agrada prou. M'agrada molt el dibuix i el poema tb!!
Quina composició tan preciosa.
ResponEliminaQuantes coses més seriem capaços de veure si sabessim mirar més amunt. I més enllà també.
No quedar-nos en allò que els nostres ulls abasten en un primer moment.
No limitar-nos a ser i a fer, sino mirar també d'entendre'ns a cada un de nosaltres.
I fer un petit esforç per també ser capaços d'entedre els altres.
I anar cercant més enllà i anar trobant altres coses.
Que fàcil es tornar, a vegades.
Encara que a vegades no estiguem en el millor moment, hauríe de mirar amunt i mirar més enllà, sempre.
EliminaSempre hem de mirar amunt, que encara que no ho semble hi trobarem, si més no, horitzons de futur.
ResponEliminaI les coses que no veiem mirant a ran de terra...
EliminaDes d'allà dalt ens vigilen a tots, així que compte amb el que fem!
ResponEliminaSón com una mena de gran germà, que de tant amunt ho veuen tot, doncs... ;)
EliminaI que no parin de fe nius, serà senyal de bonança
ResponEliminaQue no parin, doncs. A l'estany d'Ibars els hi han posat uns quants paraments d'aquests de fusta i elles no se n'han deixat escapar ni un... tots ocupats!!!
EliminaTenen bon gust les cigonyes, elles sempre tenen una casa amb unes bones vistes...Però potser m'agradaria veure com es preparen per marxar, segur que es deuen pensar que estem a l'agost...
ResponEliminaPetonets de bona nit, Carme.
Les coses que deuen veure des d'allà dalt! M'encanta tant el dibuix com el poema
ResponEliminaLes cigonyes de la zona de Lleida deuen ser especials, la majoria s'hi han quedat a viure tot l'any, no estiuegen i prou, potser el que veuen des de dalt els hi agrada prou. M'agrada molt el dibuix i el poema tb!!
ResponEliminaBon dia Carme!!
Com no s'espavilen i es posen a treballar de valent, tancaran els col·legis de molts pobles per falta de xiquets.
ResponEliminaElles sí que es miren les coses amb perspectiva. Afortunades!
ResponEliminaSenzilla i bonica aquarel.la, bests.
ResponEliminaEncara ronden per aquí les cigonyes? s'allarga l'estiu?
ResponElimina