.JPG)
Doncs va, potser amb una torradeta...
Olivades, com les persones
de tots colors, de totes menes
d'olives verdes, espontaneïtat i joventut
d'olives negres, maduresa i suavitat
de tomàquets secs, amb aquell punt trapella
o bé d'anxoves... que no hi falti mai intensitat.
Amb una torradeta o amb una conversa.
I, dic jo, no podria ser les dues coses?
I tant amb una conversa a la vora d'una foguera, mentre torrem castanyes...Ai! una m'ha petat el nas...Que no els hi heu fet un tall? Mecatxis!
ResponEliminaBona castanyada , Carme.
:) quin perill les castanyes sense tall!
EliminaMillor les dues coses, segur. Bona castanyada
ResponEliminaBona setmana post-castanyada!!!
EliminaSens dubte em quedo amb les dues, però si a més afegeixes un Martini, la cosa ja millora exponencialment!
ResponEliminaT'acompanyaré amb el Martini!!! :)
EliminaLes dues coses, Carme, que fan de molt bon compartir. I si calen més ingredients, també els anirem posant!
ResponEliminaMolt bon novembre, guapa! Una forta abraçada!
Els ingredients, Montse, mai no hi són tots, sempre se n'hi poden afegir més de boníssims i saborosos. Molt bon novembre. Una abraçada.
EliminaSegur que tindrà éxit aquest "fabricant"... Tapenades de "tots colors" i de gustos variats, i cadascuna amb aquest
ResponEliminatoc "d'intensitat" a sobre "una torradeta"...i compartint "una bona conversa"...
Ja veig que el tenim una mica lluny aquest lloc però,... ja m'agafen ganes de anar-hi!!
Una forta abraçada.
Segur que per a tu no és lluny, Montse que ets molt voltaire. :DDD És Aix en Provence.
EliminaUna forta abraçada.
Avui m'he llevat molt espessa, i deia jo mentre llegia, de què parla la Carmeta?. I després de buscar he trobat que són les tapenades. Serà que jo sóc més ximpleta :-)
ResponEliminaBona castanyada!!!
Hi ha vegades que estaria millor calladeta, perquè no em surt res que valgui la pena, però em dono permís per a posar ximpleries... m'ho repensaré...
EliminaBon novembre, Carme!
Un poema gastronòmic, per què no?
ResponEliminaUna bona manera de mirar-ho, Helena, gràcies!
EliminaJo tampoc sabia què són les tapenades. M'has obert la gana, de torradeta i de conversa. Té molt d'encant aquesta botigueta que has pintat.
ResponElimina:) Gràcies, Silvia, ets molt generosa. Una abraçada.
EliminaI tant que hauria de poder ser totes dues coses!!!
ResponEliminaI si convé més que dues, oi?
EliminaNo havia sentit mai "tapenades", primer m'he pensat que era un joc de paraules. Però m'agrada la idea!
ResponElimina:D Em va fer gràcia el rètol de la botiga... Tapenades és com ho diuen els gavatxos...
Eliminajo apostaria per les dues alhora! que passis uns bons dies amb olives, amb castanyes, moniatos i el que t'agradi més!
ResponEliminaBona setmana i bon novembre, Elfree!!!
EliminaM'apunto a una ració de les dues!!
ResponEliminaBenvingut doncs, Mc!
Eliminasense cap dubta les dues:)
ResponEliminaUna més, bruixeta, t'hi compto.
EliminaCarme, m' enganxes amb un peu aquí i l' altre a França, sense acabar de decidir-nos., però em sembla que m´has posat la tàpera i l´oliveta a la boca i ara ja sé per on tirarem...
ResponEliminammm, tu hi has posat la conversa, jo vaig a buscar les torradetes ;-)
Ja m'explicaràs cap a on heu tirat... jo no vaig passar de Catalunya- nord, però també m'hi vaig acostar ahir.
EliminaTotes dues coses i en bona companyia al caliu d'una agradable conversa... Que més es pot desitjar!?
ResponEliminaAbraçada
Abraçada, Miquel...
EliminaEspere que no s'hagi de triar entre totes dues coses, però en tot cas, res com una bona conversa, la bona companyia ja se suposa.
ResponEliminaUna abraçada, Carme, i bona setmaneta.
No cal triar, segur que no... per això parlo de les idees ximpletes, coses que en un moment em passen pel cap.
EliminaUna abraçada, Gabriel i bona setmana i bon novembre.