Una prova a partir d'una foto-il·lustració del Miquel Desdibuixo garrofers o desdibuixo la mirada, aquella que, fins ara, amarava totes les coses. |
divendres, 11 d’octubre del 2013
Una prova
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Fins i tor quan desdibuixes, et surt un dibuix ben maco! ;-)
ResponElimina:) La foto-il·lustració originat sí que és maca!!!
EliminaMillor els garrofers...La mirada ja és bonica com la tens, no la desdibuixis, he, he...
ResponEliminaBon cap de setmana, Carme.
A vegades s'ha de canviar el punt de vista, la mirada i sobretot la precisió de la mirada...
EliminaBon cap de setmana i no t'oblidis de la migdiada, eh?
I quina tècnica has emprat aquí? Jo no ho sé determinar, fatal...
ResponEliminaEls traços foscos són de retolador i el colors és llapis d'aquarel·la, que primer pinto el paper i després s'escampa amb un pinzell mullat només amb aigua.
EliminaOstres, no havia recordat mirar aquesta resposta. Gràcies per explicar-ho, una combinació força aconseguida. Suposo que els traços es fan abans, per limitar l'escampada de color, no?
EliminaSí primer els traços de retolador... després els llapis i finalment l'aigua.
EliminaQue jugues a fer més abstracció?
ResponEliminaCom diu el títol, només faig proves, Helena! :D
EliminaSaps que la imatge ha agafat una intensitat inquietant? Els daurats, sobretot, són sensacionals.
ResponEliminaQue curiós, jo agafo el moment i tu hi passeges la mirada.
Sóc contemplativa de mena... i passejar la mirada és una cosa que m'agrada molt. No sé si hauria de ser inquietant o no, jo no tenia cap intenció que ho fos, però sempre val més alguna mena d'intensitat que no pas res... ;)
EliminaMoltes gràcies per les teves fotos estimulants.