Murmuris
d'escuma
mullen i fan lluir els carrers.
Trasmudats de colors
amb llums i ombres
que el vent belluga.
Parla versos la tarda,
quan vol escapar-se poc a poc
Trasmudats de colors
amb llums i ombres
que el vent belluga.
Parla versos la tarda,
quan vol escapar-se poc a poc
fugint amb la claror difuminada...
Sempre em queden
bocins de tarda als dits
esclats de llum a la mirada.
PD: Recordant Lou Reed, tot escoltant-lo i desitjant, al mateix temps, que algun dia torni a ser un Dia Perfecte.
Una aquarel·la molt bonica. De tot el que fas, aquest és l'estil que més m'agrada.
ResponEliminaMoltes gràcies, Jp! Crec que em quedarien millor si sabés deixar alguns espais en blanc allà on tocaria, però quan me n'adono, ja me'ls he menjat tots... bé un dia o altre ...
EliminaAquesta està molt bé, gairebé és com està allà.
ResponEliminaGràcies, Joan...
EliminaQuina passada de colors!!! Fa ganes de passejar per allí.
ResponEliminaBona nit Carme!!
Gràcies, lluna!!! Bona nit, guapa!
EliminaQuina plaça més bonica, amb uns colors preciosos...Els versos d'aquesta tarda parladora, també deuen ser de colors...
ResponEliminaPetonets , Carme.
M'alegro que t'agradin els colors... els dels versos eren diferents... ;)
EliminaPetonets, M Roser.
M'has deixat embadalida, fins i tot l'he visualitzat a un racó de casa...què maca t'ha quedat, Carme!!
ResponEliminaBona nit, nina!
Bessets
He, he, he... m'ha fet gràcia que l'hagis visualitzat en un racó de casa teva... he, he, he només per això ja te'l mereixes...
EliminaBona nit, bonica!!! Aferradetes.
:)
EliminaBon dia ... aferradetes!
Cada dues setmanes, desitjo que la tarda de diumenge s'escapi a poc a poc. En retinc les rialles, les mirades i les veus. I n'agafo la llum i els colors perquè m'acompanyin quan es faci fosc, altre cop. I me'n guardo retalls a les butxaques de l'ànima, per no trobar-los tant a faltar, l'endemà i les tardes que segueixen.
ResponEliminaAvui m'enduc a més els teus colors i la teva llum perquè m'acompanyin mentre ells no hi són.
I m'assec, esperant que tornin.
Que bonic això que dius... ho hauries de guardar per poder-los-hi ensenyar més tard, quan ja siguin més grans i les enyorances passades no els hi facin por o no els puguin posar tristos...
EliminaEsperant els dies perfectes... gràcies, Mònica!!!
Una aquarel·la plena de vida
ResponElimina:) Gràcies!
EliminaS'ajunta l'esclat d'aquests colors tan ben versejats
ResponEliminaamb el vol de la papallona que tants haikus (i tankes) ens portava.
Visca!
Visca!!! Gràcies, Jordi!
Eliminallum i color, una preciositat d'aquarel·la. I uns versos que m'han deixat sense paraules (mira que és difícil venint de mi )
ResponEliminaUn peto enorme preciosa!
Petonassos, bruixeta , gràcies, guapa!!!
EliminaHas aconseguit recollir els colors típics de tots els elements de la plaça i el seu ambient popular-intimista. M'ha recordat altres places que he vist en altres pobles del sud de França. Llocs on el temps passa molt agradablement.
ResponEliminaTambé m'ha agradat la cançó que has triat per recordar Lou Reed.
Moltes gràcies, Ramon, jo em vaig mirant el dibuix i li trobo molts defectes: la taula de la dreta vola i l'arbre una mica també... li falten blancs, però els colors és el que m'agrada més de tot.
EliminaAquestes placetes, que dius, i n'hi ha un munt, fan de molt bon estar. És ben cert.
Aquesta cançó m'agrada molt. :D
"Parla versos la tarda", la meva tarda sí que parla versos!
ResponEliminaNo saps la doble il·lusió que m'ha fet llegir, mirar i escoltar el teu post.
ResponEliminaAix sempre m'ha encisat, hi he estat unes quantes vegades i sempre he trobat una llum, un soroll, un racó, una plaça on deixar volar els somnis. A més a més, l'aquarel·la fa tot l'honor del món al que es viu al seu interior. Al damunt, si ens dones la possibilitat d'escoltar "Perfect day" del Lou Reed amb el doble significat que pot tenir, sí que has aconseguit que el dia sigui perfecte. Gràcies Carme, un plaer seguir-te.
Gràcies a tu, Gabriel... m'encanta trobar la sorpresa que algú s'identifiqui amb el meu post.
EliminaUna abraçada.
Les vesprades sempre parlen versos, d'una classe o d'altra, però no poden estar callades i, fins i tot, si callen, parlen versos també.
ResponEliminales vesprades no tenen sortida fora dels versos... m'agrada aquesta visió.
EliminaEt comente mentre escolte la cançò de Lou Reed, i et dic que és molt bonica l'aquarel·la i el poema.
ResponEliminaGràcies pel moment :)
Moltes gràcies pels teus comentaris, Ximo, el teu: "pinta, pinta, pinta" m'ha donat moltes ganes de seguir... i tot el que m'has dit, venint d'un dibuixant com tu, ho valoro molt.
EliminaAvui ho faré curt:
ResponEliminaAIXÒ ÉS UNA OBRA D'ART.
És que... és preciós!!
EliminaCARME! No ens podem quedar els teus dibuix-pintura només per nosaltres... això s'ha de conèixer més!
Hem (hehehe jo dic "hem") de fer l'exposició... algun dia... algun dia la farem!!!
Dona tant com això, tampoc, a mi m'agrada però li trobo unes quantes falles, que ja he anat dient per aquí dalt. Ara l'hauria de repetir per intentar fer-lo sense elles, però de moment m'ha fet mandra de repetir-lo, no se sap mai si algun dia em vindrà l'impuls. Si ho fes n'aprendria una mica més.
EliminaSembla una plaça plena de vida!!
ResponElimina