.JPG)
Som el paisatge.
La taula que ens acull
no ens empresona.
La taula que ens acull
no ens empresona.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Les presons ens les posem nosaltres mateixos
ResponEliminaA vegades sí...
EliminaTot el contrari, ens allibera
ResponEliminaLa taula? :DDDD Potser s'ha aliat amb el cel i la mar, doncs...
EliminaQuins tres versos, només. Tan vigents, malauradament, en aquestos dies.
ResponEliminaAlmenys és el sentit que jo els hi he donat, tant als versos com a la teva pintura, com sempre tant suggerent; o pot ser que encara estigui influenciat i imbuït per l'article que acabe de penjar al blog, m'ha trasbalsat completament.
Bon cap de setmana, Carme
Ara passaré a llegir-te al teu blog... Bon cap de setmana, Gabriel!
EliminaA la dreta la ciutat Antiga
ResponEliminaa l'esquerra la platja de les dunes
i al davant la mar!
Sempre la mar Romana fins a Grècia
i després ... res.
Bona nit Carme :)
Si hi ha la mar al davant potser ja no necessitem res més, al menys en aquest instant preciós en que la mirem.
EliminaBon dia i bon cap de setmana, Pere.
Si us plau, sacrifiqueu-me. En llegir el títol del post he pensat en l'editorial...
ResponEliminaBé, no cal que et sacrifiquem, et donaré la solució de l'enigma. L'haikú també podria ser:
EliminaSóc B, balla, balla (trampeta per aconseguir l'haikú)
el llibre que m'acull
com m'allibera!
Dedicat a Balla, balla, balla, d'H Murakami. Ed Empúries.
No t'hi capfiquis XeXu estem tots connectats, està tot connectat! He, he, he...
;-D Apa! i moltes gràcies, per aquest moment emocionant i divertit.
Aquest paisatge, les pedres tan antigues, la mar encara més, i tots els qui hem passat, sempre m'ha semblat alliberador.
ResponEliminaLes coses tal com les vivim... si ens sembla alliberador, ja ho és!
EliminaEl blau del mar és com el del cel per aquí :-) Paisatge i taula que ens allibera, un haiku preciós!
ResponElimina:-* :-* Carme
Gràcies, Audrey!
EliminaQue ens recolzem al terra no ens impedeix de tenir els ulls en la llunyania, en el paisatge.
ResponEliminaSaber ser una mica aquí i una mica allà...
Eliminaacollir sense empresonar.....bufa! m'agrada!
ResponEliminaNo està gens malament... :DDD
EliminaSempre que m'apropo al mar, em torno aigua.
ResponEliminaLlavors ell m'acull i em deixo portar pel seu anar i venir.
M'embolcalla delicadament a vegades.
Altres me'l miro de lluny perquè sé que prefereix estar sol i només vol que segui aprop seu, que el miri sense jutjar-lo i que l'entengui.
I sempre m'explica coses, coses que sé que a vegades també t'explica a tú.
I sé que li agrada que el compartim, com aquesta vegada.
"Altres me'l miro de lluny perquè sé que prefereix estar sol i només vol que segui a prop seu, que el miri sense jutjar-lo i que l'entengui."
EliminaUna metàfora preciosa, el mar, com les persones... tant de bo que sempre ens sabéssim mirar els uns als altres d'aquesta manera.
Segur que els de la barca, si miren cap a les roques us veuen com formant part del paisatge...
ResponEliminaEl cel , el mar, la barca. les persones, tot un món...
Bon cap de setmana , Carme.
Un món i també molts mons, des de la barca en veuen un, nosaltres un altre...
EliminaBon diumenge, M Roser!
Acollir, sense empresonar. Lliures
ResponEliminaLLiures... Una abraçada, maca.
EliminaUna taula en un lloc així no és pas una presó. És un trampolí per submergir-s'hi!
ResponEliminaUn trampolí!! quina bona idea!!! des de la taula ens submergim en el paisatge...
Elimina