.JPG)
D'una foto regalada per la Yáiza
Des que tenia memòria que li hagués agradat quedar-se a viure dins d'un llibre, un dels molts que havia llegit i que tenien històries boniques. Va començar per dibuixar-se una casa de conte.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Tan de bo fos així de fàcil i ens puguéssim dibuixar la nostra casa. Viure en una casa de conte o en un llibre estaria mooolt bé
ResponEliminaÉs bonica la casa del rellotge.
Bona nit Carme!!
En realitat és molt més bonica, no me n'he sortit gaire bé... :) Bon dia lluna!
EliminaQue bonica, la caseta de conte! Crec que tots hi hem viscut llargues estones, a dins d'algun llibre, i és realment fascinant.
ResponEliminaUna abraçada!
Moltes estones, a vegades tant bones que no hagués volgut sortir-ne mai...
EliminaBona manera de viure.....que tingui en compte de poder canviar de pàgina.
ResponEliminaQuan hi ets a dins, les pàgines no són cap frontera, vas i véns sempre que vols!!! ;)
EliminaDoncs li va quedar una casa molt maca. Segur que va viure històries boniques també fora dels contes
ResponEliminaSegur que sí...
EliminaDoncs sí, no sembla una casa com les altres, i qui se la va fer construir segurament pensava alguna cosa molt semblant a la que tu has escrit.
ResponEliminaTota una època... quan es construïen cases d'aquesta mena.
EliminaViure en un conte, viure del "cuentu"!
ResponEliminaEn un conte o en un llibre que no sigui un conte, tampoc no ens posarem tiquismiquis... ;)
EliminaUna casa de conte perfecte per viure en ella. Quantes vegades ens agradaria poder viure dins un conte o qualsevol altre llibre? A mi moltes…
ResponEliminaA mi també... moltes...
EliminaSerà una casa embruixada?
ResponEliminaAquests colors són molt suggerents.
Si està embruixada serà de bruixes bones... eh? que és molt bonica, encara que jo no li hagi fet justícia
EliminaM'esvalota la idea de poder viure dins d'un llibre. El problema seria triar-ne només un. :-) La casa és preciosa. Segur que les vistes des de la part més alta són increïbles.
ResponEliminaM'has dibuixat un gran somriure!
M'alegro d'esvalotar-te jo a tu també... :DDD Podríem fer estades en llibres diferents no? Anar a passar l'hivern a "El jersei" de la Blanca Busquets i l'estiu al Mr Gwin del Baricco... ;)
EliminaM'agrada compartir somriures amb tu, Pilar.
Els qui gaudim llegint, entenem perfectíssimament el teu "micro-relat", per cert bellíssim; sabem viure en les cases dels llibres o contes que llegim, de fet, no només en una sinó en totes per les que hem passat en girar els fulls. El dibuix m'encanta.
ResponEliminaUna abraçada.
Gràcies, no hi ha millor consol per caminar per la vida que sentir-se entès, Gabriel!
EliminaImagino que tard o d'hora (a vegades massa d'hora) tots acabem sortint dels contes d'aventures meravelloses i final feliç dels quals ens voldriem sempre protagonistes. I assumim la responsabilitat d'escriure la nostra història, de final incert i capítols a vegades feixucs, a vegades plaents.
ResponEliminaPerò al cap i a la fi, és la nostra història.
A vegades massa d'hora, ho dius molt bé i aleshores passa el temps i torna a passar més temps i a vegades ens cansem de la nostra història i ens tornen a venir ganes de quedar-nos a viure en un llibre que ens agrada, i potser no és ben bé pel final feliç, sinó perquè hi trobem alguna cosa que costa de trobar a la vida quotidiana. És un desig impossible, com molts altres, però si ens fa somiar una mica, ja n'hi ha prou. Després tornem.
EliminaIdea eficaç: quan m'adormo sempre em construeixo l'habitació d'aventura.
ResponEliminaDeus tenir-hi molta pràctica, Olga... que bé!
EliminaAl meu poble també hi ha una caseta del rellotge. En els seus temps va ser una masia, després va passar a ser un bonic restaurant, i ara... espera en el temps, del seu rellotge, que algú es torni a enamorar d'ella!
ResponEliminaA veure si té sort i la recupera algú!!!
EliminaDemanaré al petit príncep a veure si em deixa que li faci companyia, podrem compartir la flor i es farem un jersei amb la llana de l'ovella...
ResponEliminaPetonets...
Aquest és un dels millors llibres per quedar-se a viure. Una bona temporada, per aprendre molt i molt. Clar que deu ser arriscat conèixer el Petit Príncep, després et caricaturitza d'aquella manera com al matemàtic i tota aquella colla i et quedes fet pols... he, he, he...
Eliminapetonets
La Casa que vull
ResponEliminaque la mar la vegi
i uns arbres amb fruit
que me la festegin...
Que hi dugui un camí
Eliminalluent de rosada
no molt lluny dels pins
que la pluja amainen...
La de la Portada es a la garrotxa prop de les Preses A que Si!!
ResponEliminaI tant que sí!
EliminaVam fer un camí a peu des d'Olot fins a la fageda. Des del camí, aquesta foto. :D
Oh, la casa del Cap de la Vila! Gràcies per haver-la pintat... aquesta i la casa blanca. Les fotos que et vaig passar no fan justícia a Sitges (he de treballar això de la fotografia), però tu els estàs treient molt bon partit! Una abraçada, Carme!
ResponElimina