dijous, 14 d’octubre del 2010

Construint la realitat

L'Alba  havia  pensat  durant  mot  de temps  que la literatura  era  més  real, per  a ella,  que la vida  mateixa.




Admirava els  personatges  de  novel·la  o de  pel·lícula  que sabien  resoldre  les  seves  coses  parlant,  que  sabien  no deixar  aparcats  i  morts  de fàstic  els  conflictes  sense  resoldre,  que semblaven fer  les  coses  ordenadament.

Ella  els  envejava  i intentava aprendre,  somiant  que  un dia  podria  parlar les  coses  de  la mateixa  manera  i continuar  creient  que  les  paraules podien resoldre  qualsevol cosa.  No li semblava  gens  fàcil.

Va decidir començar  a escriure  contes,  ella mateixa.  Històries  inventades,  però que tenien  relació  amb  la seva  vida.  Com més  històries  escrivia  més  se  sorprenia  del seu  efecte.  Algunes  vegades  compartir  històries  l'acostava  fins  a  la voreta  mateix  de les  converses  impossibles  o complicades.   I  aprenia  a aprofitar-ho.  Altres  vegades,  i  deixant  que  el temps  l'ajudés  una mica,  s'adonava   que escrivint  una  història inventada sobre  ella  mateixa,  canviava la seva  realitat.


Va continuar  construint  la seva  realitat escrivint els seus  somnis  i  desitjos.  Mai no li va  fallar  el sistema. 

24 comentaris:

  1. Una bona eina de modificació de conducta. Més potent que la visualització i potser menys que la dramatització.

    ResponElimina
  2. Una vegada, algú em va dir: "Mira-t'ho des de fora". No sabia com mirar-m'ho de la manera que m'indicaven, fins que vaig començar a escriure-ho. La perpectiva canvia. Vues més parts des de fora que quan ets a dins, la qual cosa et facilita trobar solucions o evitar que t'esquitxi segons què.
    Hi ha moltes coses més, amb aquest reinventar, reescriure, reviure...Però són altres temes.
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
  3. Verbalitzar-nos ens fa més comprensibles a nosaltres mateixos :) una bona tàctica. A més, què és real?

    ResponElimina
  4. Quant un troba el seu sistema, l'ha de fer servir per la seva felicitat i la dels altres.

    ResponElimina
  5. la realitat, com la memòria l'anem construint dia da dia i el que hi tenim al cap condiciona la manera de veure-la, de viure-la

    Un escrit molt bonic i alentador!

    ResponElimina
  6. Molt bonic, Carme. La felicitat ha d'aconseguir-se pels mitjans que siga. Amb l'escriptura moltes vegades quasi la tenim!!!

    ResponElimina
  7. Carme jo també crec que hi ha una altra realitat i no està més enllà sinò més endins i que a través de l'escriptura ens ajuda a comprende la nostra vida

    ResponElimina
  8. De segur que enscriure ens ajuda a construir una realitat que ens agrada més, la del nostre interior.

    ResponElimina
  9. A vegades la realitat és tan crua i dura que ens agrada construir-ne una altra on tot és millor i més racional. És el que fa la teva protagonista.

    ResponElimina
  10. Estic amb la Clídice, què és real?
    Salut i Terra

    ResponElimina
  11. Escriure et fa entendre millor la teua pròpia realitat. Molt bo!

    ResponElimina
  12. Sovint he pensat que escriure és com posar paraules a les coses: podem fer-ho en veu alta, o en un full de paper.
    I sovint, acabem per trobar respostes.
    Més aviat o més tard.
    Alguna vegada, però, potser si que falla...:)

    ResponElimina
  13. L'Alba va fer un descobriment que per aquí molts hem fet, com n'és de gratificant escriure històries, sempre amb una mica de propi, sempre amb una mica d'inventat, però deixant que flueixin de ben endins!

    ResponElimina
  14. És una bona eina, sense cap dubte, Llaudal!

    Pilar, tens raó, és això i moltes altres coses...

    Clídice, què és real... tens raó!

    Garbí hi ha sistemes que cal cuidar i mantenir bé!

    lolita i per tant la construeix a la seva manera. :)

    Joana, doncs sí, molt sovint la tenim.

    rosana, comprendre i construir-la ala nostra manera.

    Noves Flors, la del nostre interior i aquesta modifica l'exterior també en una mesura o altra.

    Albert, qui sap si més racional o més emocional... :)

    Doncs mantenim la pregunta... Francesc, en un altre post intentaré la meva resposta... a veure si m'hi atreveixo.

    Gràcies, Anna!

    Gràcies, Kweilan!

    Fanalet, alguna vegada sí que falla, així en general... però a l'Alba, en particular, no li falla mai!

    ResponElimina
  15. Xexu, nen! que no hi eres quan he començat a escriure... he trigat molt això sí!

    És cert que per aquest barris blocaires hem descobert la importància del fet d'escriure, però a vegades falta descobrir una mica més enllà. Escriure les coses com voldries que fossin, per fer que siguin així. Parlo de coses personals no de política. Però fins i tot així, quan es comença a parlar i a escriure d'una cosa col·lectiva... ens acostem més a ella que no pas si no ho fem.

    ResponElimina
  16. Doncs no ho he provat mai... escriure sobre un conflicte o un problema que tingui però posar-lo "en la vida" d'una altre persona i, així, poder veure-ho "des de lluny"...

    O escriure coses meves com m'agradaria que fossin... i... però llavors, com ho faria perquè realment fossin així?

    Carme, ets un sol :-))

    ResponElimina
  17. Assumpta, doncs ja tens dues experiències noves per provar. Una i l'altra. Les dues molt emocionants, però la segona és superemocionant!

    ResponElimina
  18. Doncs ja m'aniria bé, ja... ;-) A la protagonista li podria dir... no sé... Míriam, per exemple:

    "La Míriam es va llevar però, enlloc d'anar directe a l'ordinador, va pensar que aquell dia posaria una mica de mètode al seu matí. Va somriure recordant com, a vegades, veient la Súper Nanny per la tele, ella havia pensat que necessitava una rutina com aquells nens petits.
    Des de que no treballava, s'adonava que anava una mica desorganitzada i perdia més temps que mai...
    Aquell dia seria diferent, miraria de seguir un horari i complir allò que li deia sempre la mare quan era petita "Míriam, carinyo, primer l'obligació que la devoció"...

    ResponElimina
  19. Carai Carme em recorda a mi mateixa aquesta Alba....més o menys! escriure, crear ens salva de tantes coses! i ens permet crear un món on tot és possible!

    ResponElimina
  20. Llegir, escriure, és com... viure dues vides alhora.

    ResponElimina
  21. Assumpta, doncs a veure si funciona!

    Elvira... ah! que potser doncs en assemblem tu i jo? ;)

    Josep Lluís, dues o més... es poden escriure tantes coses!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari