diumenge, 31 d’octubre del 2010

Dues proves, de l'espiadimonis del Jordi


Tu i jo hem mirat
una mateixa espiga 
de tot el camp.


A punt  del  vol
per  si sents cap perill
ales obertes.

23 comentaris:

  1. Les ales, quan entrem al teu bloc, les tenim sempre tancades.
    Mai hi ha el perill que no aplaudim el que veiem, Carme.

    ResponElimina
  2. Jo la primera, també. Però les lletres, totes!

    ResponElimina
  3. Al meu poble els diem "pietes". M'agraden els dos haikus.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  4. Quedo bocabedat amb la facilitat d'expressió a traves dels teus dibuixos.
    Una pregunta indiscreta, els fàs amb l'ordinador?

    petons

    ResponElimina
  5. un pessic d'ales
    a un pas del vol s'espera.
    Petit brunzit.

    ResponElimina
  6. Fantàstica la foto i fantàstic el teu dibuix, Carme!

    ResponElimina
  7. Em quedo amb el primer haikuespiadimonis.
    Haurem mirat la mateixa espiga!!! ;)

    ResponElimina
  8. Jo també em quedo amb el primer... és maco, maco de veritat :-))

    ResponElimina
  9. Sembla que hi ha unanimitat, jo també em quedo amb la primera imatge!

    ResponElimina
  10. A mi també m'agrada molt més el primer espiadimonis! i les paraules totes!

    ResponElimina
  11. Potser al segon el vaig espantar quan caminava per Collserola.

    ResponElimina
  12. la mateixa espiga.. punt de fuga compartit, trobar-se amb la mirada més enllà.., preciós!

    ResponElimina
  13. Jo també triï la primera :) Ah! I m'encanta l'aforisme que hi ha just damunt el post! Per pensar-hi...

    ResponElimina
  14. No hi ha ales semblants a les de les libèl-lules...Són tan transparents...

    ResponElimina
  15. M'agrada el primer i el que hi dius molt.
    Gràcies, Carme.

    ResponElimina
  16. JO sóc de la primera, sense desmerèixer la segona...
    Apart et dic que: si dos es fixen en la mateixa.....problema segur...;)

    ResponElimina
  17. M'agraden molt els dos dibuixos i els dos haikus. Nosaltres a Valencia l'anomene PAROTET.

    ResponElimina
  18. Hola Carme, dibuixos i poemes de gouermet...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  19. A veure? deixa que me'ls miri bé? M'aparto una micaaaaa i...
    El primer! tot i que el segon, l'espiadimonis em recorda a un grill conegut (i m'agrada!).
    Els dos, em quedo amb els dos...

    ResponElimina
  20. Gràcies Noves Flors!

    Óscar, m'alegro molt que t'agradin.

    Gràcies, Zel!

    Gràcies Francesc! "pietes" a veure si me'n recordo!

    Mar Daurat, si que els faig amb l'ordinador, amb el programa més senzill i simple del món: el Paint. No té moltes eines ni moltes possibilitats, però deu ser addictiu ja que no puc canviar-lo per cap altre més complet.

    Gràcies, jesús!

    Gràcies, Josep Lluís!

    Doncs, Fanal blau, ja som un munt que hem mirat la mateixa espiga: l'espiadimonis, el Jordi, jo, tu... quin overbooking! :)

    Assumpta, el primer està guanyant per golejada! :)

    Unanimitat total, xexu! Gràcies!

    Gràcies, Elfri, la unanimitat continua!

    I per això va quedar malament? ;) Gràcies, Rafel!

    ResponElimina
  21. lolita, la teva mirada també m'agrada!

    Caterina, doncs si, és per pensar-hi, però el vaig trobar com fet a mida per a mi.

    Pilar, les que més, oi? No sabia pas com dibuixar-les!

    Gràcies, a tu, Pep!

    garbí, segur que sí ;)

    Joana, m'agrada molt conèixer altres maneres de dir, avui ja n'he aconseguit dues: pietes i parotets. Gràcies!

    Una abraçada, onatge!

    Gràcies, Filadora!

    Anna, unanimitat total! Si la senyu diu el primer, és el primer. De tant en tant m'agrada fer proves per variar una mica del meu estil sempre tant igual... Petonets.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari