dilluns, 11 d’octubre del 2010

Et regalo un escenari - La riba del riu

L'escenari de la Riba  del riu  és  un regal de la Laura  de Mar  i Cel

Desconcertada  baixà  per  la riba  esquerra del riu,  caminant  com si,  els seus  passos  riu avall poguessin portar-li  alguna solució.  Estava  disposada  a arribar  fins  al mar,  buscant  algun pont,  algun mitjà,  alguna barca...  la vida  era  a l'altra  banda del riu.

El riu lluïa  els millors  colors  i els  seus  millors  reflexes  d'un matí  tan clar  que canviava la  tonalitat  de les  aigües.  Com  una aparició,  una barqueta  a la riba del riu.  No estava  ni lligada.  Seria  capaç  d'endur-se  la barqueta  i deixar-la  a l'altra  banda,  quan s'adonava  que  per algú  altre,   molt  diferent  d'ella,  la  vida era  precisament  en aquesta  banda  del riu? 

25 comentaris:

  1. Potser ella mateixa la fa servir per la tornada. Desitges molt una cosa i de vegades quan la tens t'adones que realment no és el que volies

    ResponElimina
  2. A una o altra banda sempre hi trobarà un bon camí de sirga per on anar avançant.

    *Sànset*

    ResponElimina
  3. Bonic relat, en aquest camí de riera s'hi respira calma i tranquil·litat.

    ResponElimina
  4. No sé perquè blogger no m'actualitzava el teu bloc devia ser perquè anava de banda del riu cercant la barqueta ...m'agrada el teu relat !

    ResponElimina
  5. sovint ens fixem massa en l'altra banda del riu

    ResponElimina
  6. que creui!!! segur que ja trobarà algú que torni la barca a la seva riba...
    gràcies per participar a la cadena!!
    t'enllaço!
    salut!!!

    ResponElimina
  7. Això podria continuar. De fet ho has deixat obert a qualsevol opció.
    Si t'hi animes Ric, pots continuar omplint l'escenari...
    Gràcies per la il·lustració, és la teva ferma petjada.

    ResponElimina
  8. Potser algú que va creuar de l'altra banda ha deixat allà la barqueta...

    ResponElimina
  9. Hi havia vida a l'altra riba. Un llogaret on la gent s'havia aplegat al final de la jornada de feina. La remor era alegre i distesa. Ella s'hi afegiria...

    ResponElimina
  10. Això em recorda el parc a prop del zoo a BCN... Salutacions!

    ResponElimina
  11. Tanta sort no es té cada dia, cap a la barca s'ha dit!

    ResponElimina
  12. Garbí, segur que tens raó!

    No es quedarà aturada, Sànset!

    Montse, tan de bo fos així!

    Elvira, és que aquest post el vaig publicar per error abans d'acabar-lo i aleshores quan el publiques de veritat ja no fa cas... i no s'actualitza, enlloc.

    jesús, tens raó, amb lo bonica que és la nostra banda de riu!

    Gràcies ricderiure! Una abraçada.

    Gràcies Laura, si vols tu mateixa tornes a agafar el relleu i continues la història... :)

    Potser, sí, Pilar!

    Llaudal, no saps pas com i convenia, això precisament... quina sort!

    Bona nit, Merike!

    xexu, doncs cap a l'altra riba!

    ResponElimina
  13. Jo vull pujar a la barqueta, i deixar-me dur per ella.. a un costat o a l'altre del riu... Segur que als dos llocs hi han coses interessants per descobrir.

    ResponElimina
  14. Moltes vegades creiem que ens hem equivocat de riba, que la nostra vida és a l'altra banda del riu... Però de vegades ni amb barca ni amb pont ens atrevim a creuar-lo...
    Salutacions des d'un matí massa gris.

    ResponElimina
  15. Sempre volem anar a l’altra banda del riu, sense haver conegut la pròpia. Suposo que ens atrau el que és desconegut, doncs la banda que vivim ja la coneixem i ens pensem que no ens pot donar res més d’interessant. Què equivocats estem !!
    Una abraçada,

    ResponElimina
  16. Albanta, segur que sí, a les dues ribes hi ha coses boniques!

    Galionar, m'agrada el teu comentari. M'agrada molt. Ni amb barca ni amb pont. Quanta raó tens! Clar que potser... des d'aquesta riba, ja sabem veure que un cop passat un cert enlluernament d'allò desconegut de l'altra riba, veiem claríssim que finalment l'altra riba tampoc és tan diferent d'aquesta. La pregunta és: por o saviesa o una mica de cada? Un petó, bonica!

    Maria Consol, ma'grada el teu punt de vista. No coneixem encara la nostra pròpia riba... i així potser ens equivoquem més fàcilment. Una abraçada.

    ResponElimina
  17. Només una línia que ens separa, i no sempre resulta ser infranquejable.

    Bonic.

    Salut

    ResponElimina
  18. ostres, doncs igual de complicat pot ser pujar-hi com fàcil. A aprofitar la oportunitat!!!

    ResponElimina
  19. Ens separa el riu
    o ens uneix a seves canyes
    al tamarit de les vores
    on la vida ocell canta.
    Quina riba vols
    si tens la vida en l'altra ?
    ....................Anton.

    ResponElimina
  20. Por, comoditat, saviesa, experiència, edat, incertesa...

    ResponElimina
  21. Diuen que... "quien no se arriesga no pasa la mar".
    Per ara no puc dir una resposta més clara: no ho he provat mai! o poquet...

    ResponElimina
  22. Però sentir-se lliure per escollir també és important. De vegades cal descobrir!

    ResponElimina
  23. Sempre sentim la curiositat d'anar a l'altra riba. I això ens ajuda a descobrir-nos a nosaltres mateixos.

    ResponElimina
  24. Dissortat, no infranquejable no ho és pas... només depèn de nosaltres!

    rits, aprofitem-la doncs!

    Anton, un riu a vegades separa i a vegades també pot unir, tens raó. I la vida crec que pot ser a tot arreu si som capaços de seguir-la.

    Noves Flors, comoditat també, també, tens raó...

    Anna, pr arriscar-se s'ha de tenir molta necessitat de fer-ho, perquè sí no ens arrisquem.

    Cèlia, lliures en som més del que es pensem, i valents menys del que voldríem... :) p

    Rafel, ens anem descobrint durant tota la vida. Cal fer-ho... oi?

    ResponElimina
  25. Potser sempre desitgem allò que està a l'altra banda i és possible que després enyorem allò que teníem però també és cert que qui no arrisca no guanya i quan apareix una barca s'ha de fer ús, això sí, asumint les consequències.

    B7s, Carme!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari