divendres, 22 d’octubre del 2010

Silencis compartits 3 - Fluint



Hi ha silencis  còmodes,  que reinstal·lem,  sense motiu   entre  les  converses,  a  vegades en els  àpats,  a vegades  en el cotxe,  a vegades  a l’habitació.  Silencis  sense  cap contingut  especial,  lleugers,  com de repòs  i de somnis.  Silencis  com núvols,  que  van  i vénen,  sense  trencar-se  en bocins,  més  aviat esfilagarsant-se amb  parsimònia.

15 comentaris:

  1. A vegades els silencis amaguen el que vol cridar l'ánima.

    ResponElimina
  2. Aquests silencis són molt agradables :-) Hi ha silencis que aporten calma...

    No cal estar sempre parlant... durant els àpats per exemple!

    ResponElimina
  3. Silencis que omplen i que també ajuden a compartir.

    ResponElimina
  4. Silencis de sedimentació. El ressò lentíssim del que s'acaba de dir. Temps i pausa per al seu repòs en el pòsit de la saviesa personal. Hi reposen coneixements, però sobre tot l'emoció petita o gran que els acompanya. Silenci, complicitat repòs, pòsit.

    ResponElimina
  5. aquests són uns silencis en què compartim amb d'altres la mateixa sensació, la que resta quan s'acaba una conversa, es riu d'un fet o senzillament ens llepem els dits...
    és cert que hi ha un alt grau de comunicació en tots els silencis còmodes .

    ResponElimina
  6. M'agrada el que es pot compartir amb aquests silencis. Especialment la confiança i la seguretat de sentir-te acompanyat.

    ResponElimina
  7. Moltes vegades els silencis diuen mes que una paraula..

    ResponElimina
  8. Compartir un silenci així, com el descrius, pot ser com un cant d'amor sense paraules, un acord implícit de complicitat profunda.

    ResponElimina
  9. Suposo que has descrit (i dibuixat) una mena de necessitat vital que tots acabem per sentir algun cop. Jo que visc exiliat al Pirineu he començat a descobrir uns silencis nous i diferents, enmig del paisatge. L'únic soroll és la meva respiració.

    ResponElimina
  10. Poder estar en silenci sense estar incòmode és fantàstic, perquè no necessites omplir buits amb paraules sense significat.

    ResponElimina
  11. Eva, a vegades sí, però em sembla que no són aquests.

    Assumpta, així, deixant fluir... és molt agradable.

    Rafel, omplen, potser inexplicablement, però omplen.

    Que bé que ho expliques Llaudal, m'agrada la teva versió, més que la meva. :)

    Mar daurat, sempre necessaris!

    Sí, lolita, és cert, si ens hi trobem còmodes seguim comunicant... mirades, somriures...

    Pilar, sentir-se acompanyat, dius, és una necessitat ben important.

    Lisebe, tens tota la raó!

    Galionar "un acord implicit de complicitat profunda" ... com m'agrada ... molt! gràcies!

    Lluís, exiliat al Pirineu? A part de la soledat, que ni sé si està fet a per a mi, crec que al Pirineu mai no m'hi sentiria exiliada. Clar que fins que no t'hi quedes de veritat mai no pots dir-ho.

    Anna, tens raó, omplir buits amb paraules sense significat a vegades és ben trist.

    ResponElimina
  12. Doncs ... jo ara no diré res, només miraré còmplice i silenciós.

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
  13. Aquests silencis m'agraden. Els altres, el imposats, no.

    ResponElimina
  14. Pere, les complicitats m'agraden molt, còmplice silenciós! :)

    Vida, ho dius molt bé. Els imposats, no... de fet tot el que és imposat perd la gràcia. Fins i tot les millors coses... imposades, no, no. :)

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari