Arribada la nit,
amb la lluna que es lleva,
endreçarem tots els tresors.
Omplint el pot, de còdols de colors
de mil moments que hem jugat a la sorra
i somiarem sempre nous horitzons
mentre ens adormim
escoltant
la cançó dolça de les ones.
Noia...acabo dparribar a casa i m'he trobat aquesta cucada de dibuix i aquest acompanyament nocturn tan bonic.
ResponEliminaAra, gairebé arribada la matinada...gràcies!
Bona nit/bon dia!
Molt bonic, tot plegat, els poemes de les dues ( acabe de passar pel fanalet de Marte) i el magnífic dibuix.
ResponEliminaB7s
Quan arriba la nit, vestint el dia de fosca, el vaivé dels records ens bressolen, mentre ens adormim.
ResponEliminaMàgrada la nena que aclapara molt d'espai en el dibuix.
Bon dia! Quin dia de pluja més bonic.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaLa dolça cançó
ResponEliminagronxada de les ones,
em ronda la son.
la dolça cançó de les ones. Amb ella i tant que es poden tenir somnis per l'endemà.
ResponEliminaPreciós!
La nit, els somnis... i aquesta maravellosa via que la Lluna ens dibuixa sobre l'aigua... Malgrat tots els malgrats, malgrat totes les dificultats i les incerteses, tan de bo no perdem la capacitat de reconèxer la bellesa que ens envolta. Malgrat tot.
ResponEliminaQue passis un bonic cap de setmana, Carme.
La cançó de bressol de les ones
ResponEliminaque ens mena a un espai de pau
de quan érem i som encara infants
que els somnis ens vetllin la realitat
i la transformin en retalls de contes!
Bon cap de setmana! bons somnis!
Gràcies a tu per donar-m'ho tot servit en safata, Fanalet.
ResponEliminaBesets, Joana, moltes gràcies!
Acaparadora, la nena, m'ha sortit com protagonista i els altres acompanyants, de fet no era així... pe`ro va com va, deus er perquè porta cues i m'ha caigut bé. Gràcies, Pilar!
Ferran, malgrat tot, intentem veure-la, sinó, estem perduts.
Elfree, m'agraden els teus bons desitjos... bon cap de setmana i també bons somnis per a tu. Gràcies bonica!
Quina imatge més bonica! La música de les ones fa venir la son. Bon dia, Carme!
ResponEliminaEl teu pot d'atresorar els records, tota la bellesa arran de nit, la música del cant de l'aigua, els somnis compartits..., que sigui molt, molt gran, Carme, i que puguis gaudir-ne cada instant de la teva vida.
ResponEliminaUna abraçada!
Maijo, que tinguis un bon cap de setmana.
ResponEliminaGalionar, ens hem creuat, Jo vinc de casa teva... embadalint-me en la teva hora calma i dibuixant-la... Una abraçada ben forta.
Quina delícia fóra adormir-dse sentint la dolça cançó de les ones...
ResponEliminaUna bona idea la d'endreçar els tresors , com a record dels bons moments viscuts a la platja...
Bon diumenge Carme,
M. Roser
Què bé t'ha quedat aquesta continuació!!
ResponEliminaEndreçar bé les pedres de colors, les petxinetes i, després, amb el so de les ones bressolant el seu son... potser somiaran que troben un tresor ben gran!! :-))
Ho he trobat molt dolç! =)
ResponEliminaEncantador!
ResponEliminaVaig a dormir amb records dolcets que em fan somriure...
Bona nit!
Després d'un dia apesarat i cansat, que gust poder adormir-se amb el cant dolç de les ones, encara que sigui amb el pensament.
ResponEliminaUn petó a totes dues, dibuixant i poetessa.
M Roser, si l'has sentida una bona estona, la cançó de les ones se't queda dins i pots continuar-la sentint des del llit amb el poder de la ment, mentre t'adorms... :)
ResponEliminaBona nit, M Roser!
Assumpta, els somnis sempre ens agafen per sorpresa, oi? :)
Gràcies, Yáiza!
Glòria, una abraçada!
Drapaire de mots, benvinguda per aquí el meu blog! Amb el pensament... Un petó de tornada.