Fragment de la "Lletra a Clara Sobirós"
El poeta, mag, especulador del mot, pelegrí de l’invisible, insatisfet, aventurer o investigador a la ratlla del son no espera res per a ell. Ni la redempció. No floraleja, ni concurseja, ni vol acontentar les tietes. Si fos prou coratjós i el cofoi aburgesat de tots estaments amb la seva extrema vanitat no li hagués encomanat certes malures, no signaria les obres. Plantaria, a l’hora d’alba, els poemes com a pasquins, a les parets, o els llançaria des dels terrats. Manifestaria francament el seu desplaer pels grans, pels satisfets, pels asseguts, pels conformats i per les vídues castes i resignades. El poeta sap que cada poema és un crit llibertat.
Ja sé que em faràs adonar, Clara, que en molts dels meus versos hi provo rimes velles i ritmes seculars. Ha estat, i besa’m després de dir-t’ho, servitud envers la llengua i la comunitat. ¿Qui gosa escrostonar murs invisibles en una contrada hostil?"
El teu és el primer que visito :-))
ResponEliminaI he reconegut el fragment de plantar els poemes com a pasquins, a les parets...
I volia veure el dibuix que estava segura que faries :-))
Poc entenc jo de poesia, així que amb aquest homenatge n'aprendré una mica :-)
Sóc ben conscient que repeteixo aquest fragment, però com que molta gent posarà poemes i a mi m'agrada molt, doncs això! El repeteixo! Gràcies, Assumpta!
ResponEliminaEl poeta sap que cada poema és un crit de llibertat...
ResponEliminaEstrenar diumenge amb Foix...i seguir cridant llibertat...
Un fragment intens per recordar aquests 25 anys sense JV Foix.
Bona nit, Carme!
Sí, no ho deia per repetit, ho deia perquè estic contenta d'haver-lo recordat, perquè em va agradar molt :-))
ResponEliminaExtret del fragment unes frases que m'agraden de manera especial:
ResponEliminaNo floreja, ni concurseja, ni vo acontentar a les tietes.
Plantaria, a l'hora del alba, els poemes...
Servitud envers la llengua i la comunitad.
Feia poesia, sense cap dubte, amb qualsevol fet quotidià.
Bona tria, Carme!
Fanalet, ja he fet el meu primer recorregut... i m'ho he passat bé... demà (avui) serà un bon dia amb Foix.
ResponEliminaMe n'alegro molt Assumpta... és que a mi m'encanta.
Pilar..."plantaria, a l'hora d'alba, els poemes com pasquins a les parets o els llençaria pels terrats" és el meu fragment preferit... Una abraçada, Pilar.
La poesia no és el meu fort....però no és inconvenient per reconèixer la seva tasca i el teu homenatge
ResponEliminaBon fragment, hem coincidit en alguns trossets.
ResponEliminaCom sempre, bon dibuix.
Recordo el fragment i em torna a agradar ara que el rellegeixo. :-)
ResponEliminaCada poema és un crit de llibertat.
ResponEliminaFa goig veure com la catosfera s'ompli de Foix.
Bon diumenge per a tu també.
Quan dónes un poema a impremta, no saps mai si serà per a les tietes, els oncles, les sogres, els rebels que han fracassat i els que no (títol manllevat d'Oriol Pi de Cabanyes), els independentistes, els okupes i un llarg etc.
ResponEliminaEl poeta escriu el que sent i probablement mai no serà llegit si no té uns padrins al darrere que els interessi conservar la seva memòria. Llavors correm-hi tots.
De Foix el que m'agrada són els seus escrits polítics, ben poc recordats, per cert.
Gràcies per la teva adhesió al meu blog; benvinguda.
Fragment molt ben triat. Ens parla de la servitud a la llengua i alhora tot tipus d'avantguardismes, alliberamnet de poemes, pasquins, no escriure pel gust dels acomodaticis...
ResponEliminaUn post moot bonic amb dibuix i tot !!!
ResponEliminaBon dia!!!
Jo no conec massa l'obra d'en Foix, però m'agrada aquest fragment i la seva aposta en favor de la llibertat.
ResponEliminaPetons de diumenge,
M. Roser
Un bon dibuix per acompanyar aquest fragment profund.
ResponEliminaM'agrada molt Carme!
ResponEliminaEl poeta, mag, especulador del mot, pelegrí de l’invisible, insatisfet, aventurer o investigador a la ratlla del son no espera res per a ell.
Visca la poesia!
Visca les paraules que diuen sense dir, que protesten subtilment, paraules que ens transporten a altres móns i altres essències, a realitats infinites i temudament invisibles... però tan reals a voltes!
Redescobrir Foix avui, aquí i arreu és un veritable plaer!
Petons bonica!
Garbí, i tant que no és inconvenient! A mi em passa amb altres coses que reconec el seu valor i no sé com gaudir-les. Gràcies!
ResponEliminaGràcies, Carme, ja he vist la coincidència! :)
Gràcies, Mc!
Sí que fa molt goig... tot el dia, a estones, anar llegint, Foix per tot arreu. És tot un plaer.
Olga, jo no conec gaire els escrits polítics de Foix, veus? Els hauré de buscar. Benvinguda també aquí! Gràcies per passar.
Gràcies, Rafel!
Gràcies, Jaka!
És un fragment potent, oi, M Roser?
Gràcies, Montse!
mar, m'alegro que t'agradi! Realment ha estat un plaer compartir el dia amb la poesia de Foix. M'ho he passat molt bé. Petons, bonica!
Aplaudeixo la teva tria! molt bon homenatge!
ResponEliminaMmmmm, que bonic el fragment! Jo em quedo amb la darrera pregunta:
ResponEliminaQui gosa escrostonar murs invisibles en una contrada hostil?
Ostres, quina força!
"Ho sap tohom i és profecia... "
ResponEliminadiu mestre Foix prop del taulell.
Ho sap tothom: son vint, la sara,
i trenta duros, el tortell.
. Jm. S.
Gràcies Elfree!
ResponEliminaJudit, em sembla molt bé, que et quedis amb això! Gràcies.
Miquel Àngel, ens hem creuat... vinc de casa teva i de cal JM Servià. Gràcies!
En Foix estaria content. L'has tret més guapo que l'original :)
ResponEliminaMolt bé la tria d’aquest text, ajuda força a entendre l’obra de Foix.
ResponEliminaI molt bé la teva il•lustració, ja trobava estrany que no n’haguessis fet cap per aquest homenatge.