dilluns, 21 d’octubre del 2013

BONA GENT al teatre

Bona gent 

Autor: David Lindsay-abaire
Director: Daniel Veronese

Aquesta és una obra que et té pendent a cada moment de totes i cadascuna de les paraules dels diàlegs. Amb  una  Mercè  Arànega d'ovació,  i tots  els  actors que l'acompanyen  totalment a l'alçada  d'ella.

La  Margie,  la protagonista, una dona d'un barri popular de Boston, està en una situació crítica,  perquè es queda sense feina,  amb una filla  disminuïda al seu càrrec i no sap pas què  fer...  finalment  es decideix a anar a veure un antic amic seu, del barri, un amic que ha progressat  i  ha marxat  d'allà  per sempre.  Amb l'esperança de buscar una  ajuda per  trobar  feina.

Si abans parlava  dels  diàlegs, he d'afegir que tot allò que no es diu, també és molt important.



M'agrada especialment  aquest  títol  BONA GENT,  perquè és ben cert que tots són bona gent, encara que a vegades puguem dubtar-ho.  En sortir,  una amiga,  deia  "que  dolenta".  I jo no hi estava gens d'acord, ella  havia estat molt generosa  i continua  sent-ho,  però en alguns  moments  la  seva espontaneïtat  la traeix i diu coses que després  ha de rectificar. D'ell,  que està molt al seu lloc, encara que també perd els papers en algun moment, ningú va dir que és dolent, simplement ha anat a la seva i vol quedar bé a dues  bandes i no se'n surt (a la meva manera de veure, clar!)


No voldria xafar cap  final a ningú que encara la pugui veure,  per tant no explicaré res de fonamental, només voldria  comentar  un petit detall, un de tantíssims. Ell està  orgullós d'haver sortit del barri  pels seus propis mitjans i per haver estudiat i treballat molt i molt dur.  Ella li  reconeix i li valora, però li diu que també  hi ha una part de sort.  Ell és incapaç de reconèixer aquesta part de sort. Diu que  tot ho decidim nosaltres. Jo crec que hi ha  tanta  part de veritat com de mentida en aquesta afirmació. I  hi ha una frase d'ella que em va encantar,  més  o menys  deia  així: si no saps reconèixer la part de sort que t'ha ajudat a tenir  tot el que tens, aleshores no mereixes res del que tens.  I encara ell no en sap res, ni ho sabrà  mai, de la generositat  d'ella.  A mi sempre  em fa  mal  que les persones  no reconeguin la part  de sort  que han tingut, a més  a més  del seu esforç.  No tot és  sort,  ni mala sort, la  nostra  voluntat i les nostres decisions compten molt a la nostra  vida,  però de sort,  n'hi ha, ni que sigui  en una petita  o gran mesura, n'hi ha i juga sempre un paper prou important. També  cal saber-la aprofitar, evidentment.

24 comentaris:

  1. Doncs mira, fa temps que estic cercant alguna bona obra de teatre. Darrerament n'he estat molt desconnectat i vull tornar a posar-me al dia. En prenc nota!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara crec que estan fent bolos... jo la vaig veure a Sant Cugat, però només la feien un dia, deuen voltar... :) a veure si els pesques... val la pena!

      Elimina
  2. Una bona ressenya ,Carme, veig que et va agradar molt aquesta obra...
    Estic d'acord, bona part del que hem aconseguit és gràcies al nostre esforç, però també hem de reconèixer que, de vegades, la sort també ens acompanya...
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, ben bé així s'ha de comptar amb les dues coses, l'esforç i una mica de sort...

      petonets, guapa!

      Elimina
  3. Mai no s'ha de menystenir la sort, i altres factors tampoc, perquè si ens pensem que hem aconseguit tot el que tenim per mèrits propis, em sembla que ens estem atribuint un mèrit que no tenim. Els factors externs poden ser tan o més importants que les nostres capacitats.

    Gràcies per la recomanació.

    ResponElimina
  4. "si no saps reconèixer la part de sort que t'ha ajudat a tenir tot el que tens, aleshores no mereixes res del que tens", té la potencialitat d'un mantram. Encara que alguns no tinguem a qui agrair la bona fortuna, cal agrair-la. M'ha semblat curiós que jo sempre l'hagi agraït a la "bona gent". Sembla una manera de tancar el cercle. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro que t'agradi la frase, a mi també m'agrada molt. Potser no que no sabem a qui agrair, però simplement saber que la sort hi és, la bona i la dolenta. Està bé agrair-la a la bona gent... bona idea!!! Una abraçada.

      Elimina
  5. La sort una mica ens la busquem, però no va gens malament quan estem tocats per una vareta màgica que ens ajuda.

    ResponElimina
  6. El problema de la sort és que és injusta. O massa justa perquè a tots ens pot arribar/ faltar. Però si tots els èxits són resultat dels nostres actes, els fracassos / pèrdues també haurien de ser només culpa nostra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs és una reflexió que jo m'he fet ben sovint, els fracassos, les pèrdues, la falta de salut, els imprevistos, no poden ser sempre cul`pa dels que ho pateixen, no, segur que no.

      Elimina
  7. M'ha agradat molt llegir aquesta opinió teva. Enriquidora sempre. Com sempre.
    És ben cert que hem d'agrair el que assolim al nostre esforç però també donar les gràcies a la sort o a l'atzar que tantes vegades fa que les coses succeixin com han de succeir i no es torcin.
    Llegint-te m'ha vingut un pensament que vull compartir: a vegades el nostre esforç és la sort d'un altre i l'esforç d'un altre la nostra sort.
    Avui hem tingut sort eh, Carme?. Molta sort.
    Me'n vaig a dormir pensant en elles tres i en el futur que els espera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla també un molt i molt bon afegit aquest teu punt de vista. El nostre esforç és la sort d'un altre i l'esforç d'un altre és la nostra sort. Podria anar de bracet amb la idea de la Bona gent de la Clídice. Avui hem tingut sort, Mònica, i sobretot elles han tingut sort, el teu esforç, ha estat la seva sort, esperem que els duri la bona ratxa i també que la sàpiguen aprofitar.

      Que tinguis dolços somnis i que aquest futur sigui ben generós... per tu, per elles...

      Elimina
  8. Entre el determinisme i el lliure albir. Jo he tingut molta sort, però també molta voluntat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també penso que he tingut les dues coses, però en primer lloc i abans d'haver fet res, la gran sort d'haver nascut on he nascut... país, família, cultura, els mínims necessaris coberts... i tot això. ;)

      Elimina
  9. Fa bona pinta l'obra! De la sort, aix, que se'n pot dir? Va i ve, de vegades ens toca i de vegades passa de llarg...

    Un petó Guapa

    ResponElimina
  10. Apuntada queda aquesta obra. El teu comentari invita a veure-la.
    Sobre la sort, crec que els que veritablement la tenen, són aquells que saben apreciar la vida en general i troben en cada situació, per dolenta que sembli, la part positiva que té gairebé tot el que ens passa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que us agradi. Jo també crec que gairebé tot el que ens passa té una part positiva, però en aquest gairebé, hi ha un munt de coses que no hi entren... una mala salut, una deficiència greu, (com la de la filla de la Margie) les pèrdues importants de persones, els maltractaments, les violacions del tipus que siguin... o potser sóc jo que en algunes coses no l'hi sé veure.

      A veure si la pesqueu en algun lloc...

      Elimina
  11. "Uns neixen amb estrella i altres estrellats" això diem per aquí.
    Crec molt en la sort, tant com en l'esforç i el desig per aconseguir allò que vols.

    Bessets! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, lluneta, les dues coses són molt importants...

      Abraçades!!!

      Elimina
  12. Me l'apunto, encara que no sé si la continuen fent, vaig tan desfasada de dates, posts i temes....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic segura que t'agradaria, però jo mateix a tampoc sé on la fan. Jo la vaig veure la setmana passada a Sant Cugat, però només la feien aquest dia. Deuen fer bolos..

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari