divendres, 4 d’octubre del 2013

Empúries


Som el  paisatge.
La taula que ens acull
no ens  empresona.

26 comentaris:

  1. Les presons ens les posem nosaltres mateixos

    ResponElimina
  2. Respostes
    1. La taula? :DDDD Potser s'ha aliat amb el cel i la mar, doncs...

      Elimina
  3. Quins tres versos, només. Tan vigents, malauradament, en aquestos dies.
    Almenys és el sentit que jo els hi he donat, tant als versos com a la teva pintura, com sempre tant suggerent; o pot ser que encara estigui influenciat i imbuït per l'article que acabe de penjar al blog, m'ha trasbalsat completament.
    Bon cap de setmana, Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara passaré a llegir-te al teu blog... Bon cap de setmana, Gabriel!

      Elimina
  4. A la dreta la ciutat Antiga
    a l'esquerra la platja de les dunes
    i al davant la mar!
    Sempre la mar Romana fins a Grècia
    i després ... res.

    Bona nit Carme :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si hi ha la mar al davant potser ja no necessitem res més, al menys en aquest instant preciós en que la mirem.

      Bon dia i bon cap de setmana, Pere.

      Elimina
  5. Si us plau, sacrifiqueu-me. En llegir el títol del post he pensat en l'editorial...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, no cal que et sacrifiquem, et donaré la solució de l'enigma. L'haikú també podria ser:

      Sóc B, balla, balla (trampeta per aconseguir l'haikú)
      el llibre que m'acull
      com m'allibera!

      Dedicat a Balla, balla, balla, d'H Murakami. Ed Empúries.

      No t'hi capfiquis XeXu estem tots connectats, està tot connectat! He, he, he...

      ;-D Apa! i moltes gràcies, per aquest moment emocionant i divertit.

      Elimina
  6. Aquest paisatge, les pedres tan antigues, la mar encara més, i tots els qui hem passat, sempre m'ha semblat alliberador.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les coses tal com les vivim... si ens sembla alliberador, ja ho és!

      Elimina
  7. El blau del mar és com el del cel per aquí :-) Paisatge i taula que ens allibera, un haiku preciós!

    :-* :-* Carme

    ResponElimina
  8. Que ens recolzem al terra no ens impedeix de tenir els ulls en la llunyania, en el paisatge.

    ResponElimina
  9. acollir sense empresonar.....bufa! m'agrada!

    ResponElimina
  10. Sempre que m'apropo al mar, em torno aigua.
    Llavors ell m'acull i em deixo portar pel seu anar i venir.
    M'embolcalla delicadament a vegades.
    Altres me'l miro de lluny perquè sé que prefereix estar sol i només vol que segui aprop seu, que el miri sense jutjar-lo i que l'entengui.
    I sempre m'explica coses, coses que sé que a vegades també t'explica a tú.
    I sé que li agrada que el compartim, com aquesta vegada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. "Altres me'l miro de lluny perquè sé que prefereix estar sol i només vol que segui a prop seu, que el miri sense jutjar-lo i que l'entengui."

      Una metàfora preciosa, el mar, com les persones... tant de bo que sempre ens sabéssim mirar els uns als altres d'aquesta manera.

      Elimina
  11. Segur que els de la barca, si miren cap a les roques us veuen com formant part del paisatge...
    El cel , el mar, la barca. les persones, tot un món...
    Bon cap de setmana , Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un món i també molts mons, des de la barca en veuen un, nosaltres un altre...

      Bon diumenge, M Roser!

      Elimina
  12. Una taula en un lloc així no és pas una presó. És un trampolí per submergir-s'hi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un trampolí!! quina bona idea!!! des de la taula ens submergim en el paisatge...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari