Eren pintades a la paret.
Del sol i del silenci
es feien còmplices.
Com una ombra
immòbil que no es belluga.
Passo i passo, i me les miro
i el vent que fa girar
les aspes, tant lentament,
no les inquieta.
M'inquieto jo, només jo
mentre dibuixo,
mentre m'aturo,
mentre les guardo
mentre les llenço.
Dibuix mal acabat
fet de retalls d'uns moments
que no han encaixat.
Però tu col·lecciones, fins i tot aquells moments que no encaixen.
ResponEliminaMare meva, quin vici el meu!!! Tens tota la raó!!! :DDD
EliminaPintades a la paret?, doncs semblen de veritat.
ResponEliminahe, he, he... de veritat? pobretes, tan guerxes? ;D
EliminaM'agrada el moli. No serà això el que està mal acabat.
ResponEliminaB7s
A vegades dubto de si sóc jo la que estic mal acabada...
EliminaPer com posa els peus una havia sigut ballarina segur...... :-)
ResponEliminaHe, he, he... m'ha sortit tan torta, la pobra!!!
Eliminame quedo amb lo dubte de si eren realment pintades a la paret o eren dones allà tan quietes que semblaven dibuixades. m'agrada el misteri que guarda el poema.
ResponEliminabona nit, carme.
Eren pintades, iruna.
EliminaAra el misteri que guarda el poema, com dius, el rebo com un regal teu... tu l'hi poses...
Una abraçada, iruna, bona nit.
Un molí molt airós i dues dones que semblen de poble. Què és el que no encaixa???
ResponEliminaA mi m'agrada!
Mirat així, m'animes, Glòria!!!
Elimina
ResponEliminaOmbres del passat, records en blanc i negre que no se'n volen anar.
Potser venien del molí ... de canviar blat per farina. Realment són dues figures inquietants, com els dibuixos de Goya.
Bona nit Carme :)
Que tinguis molt bon dia, Pere!!!
EliminaSuposo que si que pot encaixar el molí amb el dibuix de les molineres, que sembla que mentre esperen per endur-se'n la farina, fan petar la xerrada...
ResponEliminaBona nit, Carme.
Gràcies, M Roser... esperen, potser sí!!! Bon dia!!!
EliminaNo trobo pas que sigui un dibuix mal acabat no... M'agrada la teva senzillesa a l'hora de dibuixar, però que realment de senzill no en té res... Lo teu és un do!!!
ResponEliminaAix, Alba, em sembla que em mires amb massa bons ulls!!! ;) gràcies pels ànims, bonica!!!
Eliminasí, però els retalls són teus, són de veritat, són vius
ResponEliminaningú te'ls pot prendre, Carme
(t'escriuré un correu)
Segur que tens raó, Jordi... una abraçada... ja ens parlarem.
EliminaAixí... pim, pam, primera ullada i m'ha fet pensar en un dels esbossos que en Vincent enviava per carta al seu germà Theo!! .-))
ResponEliminahe, he, he... que exagerada que ets, noieta!!! Em fa molta gràcia quan dius aquestes barbaritats...
EliminaAixí que gràcies pels somriures...
És l'encant de les coses inacabades, que no tenen final i les podem fer i refer.
ResponElimina:) Inacabat ha quedat... no m'agradava com quedava i l'he deixat estar...
EliminaEls molins poden ser hipnotitzadors, inspiradors de pintures i poemes. A mi m'encanten. A l'illa on visc hi ha molta tradició de molins :)
ResponEliminaSón molt bonics els molins, és cert, inspiradors dels tot... :)
EliminaUna mica inquietatns sí que semblen, com diu Pere.
ResponEliminaSi, oi? doncs elles tant tranquil·les i la inquieta sóc jo... ;)
Elimina