diumenge, 27 d’octubre del 2013

Plaça a Aix de Provença (Aix en Provence)


Murmuris  d'escuma
mullen i fan lluir  els carrers.
Trasmudats  de  colors  
amb llums  i ombres
que el vent  belluga.
Parla  versos  la tarda,
quan vol escapar-se  poc a poc

fugint  amb la claror difuminada...

Sempre em  queden  

bocins de tarda als  dits
esclats de llum a la mirada.


PD:  Recordant  Lou Reed,  tot escoltant-lo  i  desitjant,  al mateix  temps,  que  algun dia  torni a ser  un Dia  Perfecte.

32 comentaris:

  1. Una aquarel·la molt bonica. De tot el que fas, aquest és l'estil que més m'agrada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Jp! Crec que em quedarien millor si sabés deixar alguns espais en blanc allà on tocaria, però quan me n'adono, ja me'ls he menjat tots... bé un dia o altre ...

      Elimina
  2. Aquesta està molt bé, gairebé és com està allà.

    ResponElimina
  3. Quina passada de colors!!! Fa ganes de passejar per allí.

    Bona nit Carme!!

    ResponElimina
  4. Quina plaça més bonica, amb uns colors preciosos...Els versos d'aquesta tarda parladora, també deuen ser de colors...
    Petonets , Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro que t'agradin els colors... els dels versos eren diferents... ;)

      Petonets, M Roser.

      Elimina
  5. M'has deixat embadalida, fins i tot l'he visualitzat a un racó de casa...què maca t'ha quedat, Carme!!

    Bona nit, nina!
    Bessets

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, he... m'ha fet gràcia que l'hagis visualitzat en un racó de casa teva... he, he, he només per això ja te'l mereixes...

      Bona nit, bonica!!! Aferradetes.

      Elimina
  6. Cada dues setmanes, desitjo que la tarda de diumenge s'escapi a poc a poc. En retinc les rialles, les mirades i les veus. I n'agafo la llum i els colors perquè m'acompanyin quan es faci fosc, altre cop. I me'n guardo retalls a les butxaques de l'ànima, per no trobar-los tant a faltar, l'endemà i les tardes que segueixen.
    Avui m'enduc a més els teus colors i la teva llum perquè m'acompanyin mentre ells no hi són.
    I m'assec, esperant que tornin.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bonic això que dius... ho hauries de guardar per poder-los-hi ensenyar més tard, quan ja siguin més grans i les enyorances passades no els hi facin por o no els puguin posar tristos...

      Esperant els dies perfectes... gràcies, Mònica!!!

      Elimina
  7. S'ajunta l'esclat d'aquests colors tan ben versejats
    amb el vol de la papallona que tants haikus (i tankes) ens portava.
    Visca!

    ResponElimina
  8. llum i color, una preciositat d'aquarel·la. I uns versos que m'han deixat sense paraules (mira que és difícil venint de mi )

    Un peto enorme preciosa!

    ResponElimina
  9. Has aconseguit recollir els colors típics de tots els elements de la plaça i el seu ambient popular-intimista. M'ha recordat altres places que he vist en altres pobles del sud de França. Llocs on el temps passa molt agradablement.
    També m'ha agradat la cançó que has triat per recordar Lou Reed.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Ramon, jo em vaig mirant el dibuix i li trobo molts defectes: la taula de la dreta vola i l'arbre una mica també... li falten blancs, però els colors és el que m'agrada més de tot.

      Aquestes placetes, que dius, i n'hi ha un munt, fan de molt bon estar. És ben cert.

      Aquesta cançó m'agrada molt. :D

      Elimina
  10. "Parla versos la tarda", la meva tarda sí que parla versos!

    ResponElimina
  11. No saps la doble il·lusió que m'ha fet llegir, mirar i escoltar el teu post.
    Aix sempre m'ha encisat, hi he estat unes quantes vegades i sempre he trobat una llum, un soroll, un racó, una plaça on deixar volar els somnis. A més a més, l'aquarel·la fa tot l'honor del món al que es viu al seu interior. Al damunt, si ens dones la possibilitat d'escoltar "Perfect day" del Lou Reed amb el doble significat que pot tenir, sí que has aconseguit que el dia sigui perfecte. Gràcies Carme, un plaer seguir-te.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, Gabriel... m'encanta trobar la sorpresa que algú s'identifiqui amb el meu post.
      Una abraçada.

      Elimina
  12. Les vesprades sempre parlen versos, d'una classe o d'altra, però no poden estar callades i, fins i tot, si callen, parlen versos també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. les vesprades no tenen sortida fora dels versos... m'agrada aquesta visió.

      Elimina
  13. Et comente mentre escolte la cançò de Lou Reed, i et dic que és molt bonica l'aquarel·la i el poema.

    Gràcies pel moment :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies pels teus comentaris, Ximo, el teu: "pinta, pinta, pinta" m'ha donat moltes ganes de seguir... i tot el que m'has dit, venint d'un dibuixant com tu, ho valoro molt.

      Elimina
  14. Avui ho faré curt:

    AIXÒ ÉS UNA OBRA D'ART.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que... és preciós!!

      CARME! No ens podem quedar els teus dibuix-pintura només per nosaltres... això s'ha de conèixer més!
      Hem (hehehe jo dic "hem") de fer l'exposició... algun dia... algun dia la farem!!!

      Elimina
    2. Dona tant com això, tampoc, a mi m'agrada però li trobo unes quantes falles, que ja he anat dient per aquí dalt. Ara l'hauria de repetir per intentar fer-lo sense elles, però de moment m'ha fet mandra de repetir-lo, no se sap mai si algun dia em vindrà l'impuls. Si ho fes n'aprendria una mica més.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari