M'he sentit talment com si em trobés en aquesta plaça. Després del brogit del mercat, torna la pau i el silenci. He pogut sentir l'olor de la pluja que ha caigut i ho ha deixat tot net, lluent i fresc. Molt bé Carme!
Molt bé per a tu també, Josep Lluís! Si hi entres em sento acompanyada. Gràcies!
Merike, quina foto més bonica de Palma. M'agrada molt. Cases de colors... Gràcies!
Una altra que m'hi acompanya! Quina sort! gràcies, Rita, bon cap de setmana!
Elvira, Elvireta, deixa'm acomiadar-me del teu nom antic... la primera d'arribar, abans que els camions! Gràcies guapa, les albergínies deuen ser boníssimes, negres i lluentes.
Sí que ha de ser agradable aquesta plaça en el moment que descrius. A Vilafranca, quan plega el mercat, queda tot fet una porqueria, i si plou encara més. El dibuix magnífic, com tots els que fas. Una abraçada, artista!
M'he sentit talment com si em trobés en aquesta plaça. Després del brogit del mercat, torna la pau i el silenci. He pogut sentir l'olor de la pluja que ha caigut i ho ha deixat tot net, lluent i fresc. Molt bé Carme!
ResponEliminaEm trobo an aquesta plaça Photo: Palma de Mallorca.. i m'adono que no hagi acabat el meu àlbum de fotos encara! Gràcies!!! Bon cap de setmana!
ResponEliminaCertament, jo també m'hi he vist en aquesta plaça ara mateix...
ResponEliminaMaco, Carme!
Bon capde i petons!
Posi'm un quilo d'albergínies! les paraules m'han fet entrar al dibuix i al mercat abans de l'entrada del camió
ResponEliminaM'ha agradat endinsar-m'hi de la mà de dibuixos, versos...I Sentiments.
ResponEliminaEl teu ull? Sempre m'has semblat una entranyable xafardera, Carme.
ResponEliminaSeria avorrit no fer-ho!
A mi aquest camió m'ha recordat quan tornava a casa de "marxa" i em tribava els camions que anaven o venien de Mercabarna!
ResponEliminaMolt bé per a tu també, Josep Lluís! Si hi entres em sento acompanyada. Gràcies!
ResponEliminaMerike, quina foto més bonica de Palma. M'agrada molt. Cases de colors... Gràcies!
Una altra que m'hi acompanya! Quina sort! gràcies, Rita, bon cap de setmana!
Elvira, Elvireta, deixa'm acomiadar-me del teu nom antic... la primera d'arribar, abans que els camions! Gràcies guapa, les albergínies deuen ser boníssimes, negres i lluentes.
Pilar, sentiments compartits, doncs, un petonet, guapa!
ResponEliminaOix! ara em dius xafardera, senyu? No, no volia dir el meu ulls ;) volia dir l'única finestra oberta!
Mireia, apa, a quines hores tornaves! tronera! :)
Sí que ha de ser agradable aquesta plaça en el moment que descrius. A Vilafranca, quan plega el mercat, queda tot fet una porqueria, i si plou encara més.
ResponEliminaEl dibuix magnífic, com tots els que fas.
Una abraçada, artista!
A mi no m'ha semblat que l'ull fos el teu sinó un ull que tot ho sotja, una mirada inquietant...
ResponEliminaSí, el dibuix, certament, magnífic.
Avui nomes passo a deixar-te les meves salutacions.
ResponEliminaUna abraçada.