dilluns, 23 de gener del 2012

Atzavara


Esborrarem  les  ombres  del camí
I també les  punxes  de les  atzavares.
Però no fugirem pas de la pluja
ni ens  voldrem estalviar el fang.

Per arrelar-nos  amb  més  força.

22 comentaris:

  1. Molt bonica la paraula atzavara, no la coneixia.

    Bon dia, Carme!

    ResponElimina
  2. Bon dia Carme, fa mooolts anys vaig plantar al meu jardi. Una atzavara. Era petita i em cavía a la mà. Van dir-me que la tija central - la seva flor - tardaria molts ans a sortir. Han passat més de trenta anys i està immensa, preciosa. No dessitjo la seva floració, despres moren.

    ResponElimina
  3. Preciós, Carme!...i, sí, sí, arrelem-nos, amb fang o sense!...un petonàs!

    ResponElimina
  4. així sia, doncs...

    i que no ens falti fang per embrutar-nos i saber-nos vius...

    preciós, Carme...
    una declaració de principis, poderosa...

    i l'aquarel·la, genial!

    petonet dolç, nina estimada...
    :¬)*

    ResponElimina
  5. T'he dit algun cop que m'agraden molt les imatges que ens fas evocar? Ho aconsegueixes molt bé, unint pintures i versos... Gràcies!

    ResponElimina
  6. Jo he anat eliminant yuques i atzavares de casa (n'hi havíen un munt) i sempre acabava per punxar-me.
    La punxada de l'atzavara és molt molt dolorosa i cal provar d'evitar-la.
    La pluja i el fang són sempre nodridors de la pell: la netegen i la suavitzen.
    Així que...estic d'acord amb tu. Està bé esborrar les ombres del camí i no fugir!
    Un petó, Carme!

    ResponElimina
  7. Fugir mai, ens ho agafarem tal com vingui. Amagar-se no serveix de res.

    ResponElimina
  8. M'han agradat molt aquestes paraules! Moltíssim.

    No ens estalviarem el fang... i tant que no, però ja netejarem la roba quan convingui!

    ResponElimina
  9. Lances que la natura
    per ensenyar son poder
    fa brotar en costers
    i margenades protegint-les
    com merlets del castell.
    ........... Anton
    la punxa es feia servir per treure la carn del caragol. Cuita, que si en senyala...
    Entre la grip meva i la del ordinador no se quin dia soc. ja ens posarem bons

    ResponElimina
  10. jo tampoc vull estarlviar-me el fang. A vegades pot resultar ser ben divertit! M'han agradat molt les teves paraules Carme... molt!

    ResponElimina
  11. les arrels sempre serà el més important i del que hem de tenir més cura, si ens falla això, no som ningú

    ResponElimina
  12. Bona reflexió poetitzada.

    Atzavara és una paraula que m'agrada molt, em sembla bonica per ella mateixa, i la planta, (vegetació mediterrània) amb aquella vara altíssima i elegant... (mai no m'he punxat, segurament perquè no m'hi he aproximat suficientment).

    ResponElimina
  13. Un altre d'aquells dibuixos-pintura teus que m'estaria moooolta estona mirant. M'agrada molt com barreges els colors, les tonalitats que tries per cada cosa :-))

    ResponElimina
  14. Segueixo aquí... hehe... M'agraden els diferents verds... els dels arbres i els de l'herba... les fulles...

    ResponElimina
  15. Precioses les paraules, i la imatge, com sempre :)

    Sempre m'ha resultat curiós que un nom àrab com "atzavara" (que al sud valencià conviu amb "pitera" i que també a mi em sembla preciós) servira per designar una planta americana i, per tant, desconeguda a les nostres terres fins al segle XVI... Sembla que originàriament s'aplicaria als aloes africans, que tenen un aspecte similar.

    ResponElimina
  16. Sentir-nos vius, mullats, enfangats, però sempre ben arrelats a la terra que estimem.

    ResponElimina
  17. M'agrada l'escrit i el dibuix. Cada vegada millor. Com tinc feina, no he pogut entrar abans a veure't.

    ResponElimina
  18. Frases sempre encertades, les arrels són primordials. I tant!
    Ah, el dibuix molt bonic.

    ResponElimina
  19. Oi que sí, Jp? A mi també m'agrada molt.

    Carles, es fan tan grosses que a vegades fan por i tot i sí que és cert, quan floreixen ja és el seu final... quina llàstima!

    Arrelem-nos, Núria!

    Poeta, no m'agrada estalviar-me el fang, sóc una dona de terra... molts gràcies, barbo! Un petó.

    Moltes gràcies a tu Yáiza!

    FANALET, gràcies maca... estalviar punxes em sembla molt comprensible. Jo també me les estalvio sempre que puc. Un petó, bonica!

    XeXu, sí senyor tal com vingui... si plou ens mullarem! :)

    porquet, com a bon porquet veig que t'agrada el fang... :) Ja ens rentarem la cara després...

    Millora't Anton! Cuida't molt!
    Gràcies pels teus versos!

    Gràcies, Alba, un petó bonica!

    Garbí, ben arrelats a la terra!

    Noves flors, a mi m'agrada més la paraula que la planta. Bé, de lluny i/o dibuixada és maca, però té massa punxes pel meu gust... una abraçada...

    Moltes gràcies, Assumpta!

    Alfred, molt curiosa i interessant la teva observació. Gràcies per dur-la fins aquí.

    Dafne, vius sobretot... ni que sigui sota la pluja.

    Gràcies M Antònia.

    Una abraçada, Glòria, gràcies, guapa!

    ResponElimina
  20. doncs jo... (que sóc dona d'aigua...) prefereixo xopar-me sota la pluja, resseguir les ombres del camí i escolar-me per esquerdes i viaranys, recórrer interiors, ser xuclada per les arrels, evaporar-me amb els raigs de sol intensos, precipitar-me al buit en petites gotetes per esdevenir fang amb altres i, així, seguir fluint pel cicle de la vida... en constant moviment... descobrint en cada espai parts de mi que desconeixia... de vegades, em fa una mica de por arrelar-me massa...

    un petó ben dolç bonica!
    ;)


    paraula de pas: multes
    potser sí que aviat em faran pagar penyora per prendre dreceres que surten del que està indicat i previst...

    ResponElimina
  21. Si ens volem arrelar amb força, no podem fugir de la pluja que ens farà créixer...però hem d'esborrar les ombres, perquè ens toqui el sol i ens doni vida...
    Jo no tinc atzavares, però tinc l'àloe que m'ha envaït la terrassa i també punxa, però va d'allò més bé per les petites cremades...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  22. mar, dona d'aigua...no serà pas aquí que et posaran cap multa! :)

    Ser aigua té avantatges et transformes més fàcilment que la terra. Una abraçada.

    M Roser... entomarem la pluja... que ens faci créixer!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari