dilluns, 2 de gener del 2012

Claror


La  claror ja  ha viscut totes les  hores  i no és  tan brillant  com la del migdia.  Agafa  colors  vermells i ataronjats  com de fruita  madura.   No és  tan blanca i no m'enlluerna  els ulls i  tampoc l'ànima,  però  la bellesa  persisteix  amarada  de nostàlgia.  En cada  fulla,  els  reflexes de llum que es multipliquen. 

Guardaré petits flascons, plens de la llum de cada  color.

24 comentaris:

  1. la bellesa que no enlluerna...
    la dolçor amarada de saviesa...

    fruita madura abraçada per fulles que brillen i transmeten il·lusions per compartir...
    per transmetre...
    per sentir pell amb pell...
    per viure i somriure...
    a cor què vols...

    respirar la nostàlgia i sentir la pau que transmet...

    viure el present amb la intensitat que es mereix, ni més ni menys, la que flueix...
    somriure-la i celebrar-la, com un altre regal inesperat...
    un tresor per poder compartir...

    i poder ser...
    i poder créixer...
    i poder reviure la llum de cada color...
    amb la millor companyia...
    la de l'estimació...

    t'acompanyo bonica!
    ;)

    ResponElimina
  2. Reflexos de llum amarats de color ens ompliran els dies.

    ResponElimina
  3. Flascons plens de la llum dels colors...M'arriben els flaires dels millors perfums. Puc fer-te una comanda, dolça alquimista?

    ResponElimina
  4. mar, em prenc les teves paraules boniques com un dolç xarop que cura nostàlgies... em sento molt acompanyada. Un gran somriure, i si pot ser una mica trapella, com de "trasto" a "trasto". :)

    Una abraçada, Noves Flors.

    Pilar, pobra de mi, vols dir que no hauria de fer-te jo comandes a tu? :)

    ResponElimina
  5. Fulles com espills d'un dia que se'n va, només per unes hores.

    ResponElimina
  6. ...la bellesa persisteix amarada de nostàlgia...
    Que bonic, Carme! Fas que les paraules brillin fins a enlluernar!
    Artista!!!

    ResponElimina
  7. Jo també guardaria dins de flascons de perfum l'olor d'aquests colors ... en aquesta hora de la tarda la llum és tan bella que fins i tot fa olor.
    Has escrit tres línies precioses.

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
  8. la llum del migdia és dura...
    potser brillant... però fa les ombres curtes i molt marcades... dures... fredes...

    en canvi a mida que avança la tarda, la llum es torna dolça, els colors càlids...
    com mostrant tota les experiències acumulades al llarg del dia...
    les ombres son llargues, definides... com un deixant de nosaltres mateixos...
    el somriures s'endolceixen...
    acluquem els ulls si mirem a ponent, però els esguards brillen entremaliats..
    i si, pot haver nostàlgia...
    però és el moment que arribin altres llums...
    qui sap si més entremaliades i rialleres...

    ah! i que sàpigues que, m'has """trepitjat""" un post ple de flascons que tenia quasi acabat...
    ara els hauré de canviar per... per...
    tambors de Ariel!! X¬DDDDDDDDD
    nooooooooooooo!! és broma...

    però si tu pots ser trasto, jo puc ser gamberru...
    (així mar, també és trasto...??? marededeusenyorcomestàlablogosfera)

    petonets dolcíssims trasto... dic... Carme, nina estimada...
    :¬)***********

    ResponElimina
  9. Ja hauràs pogut comprovar cóm m'agrada jugar, en les meves imatges, amb quests temes de la claror, la llum, els reflexes i el color i tu ara els has fet sortit tots en la teva poesia i el teu dibuix...M'agrada molt aquest regal que tu també m'has fet!!
    Si alguna vegada perdo els colors, et demanaré un petit flascó d'aquests que guardes, que de segur que tindran una llum molt intensa que m'ajudarà a trobar-los...Gràcies per aquest moment!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  10. Si comences a vendre aquests flascons encara faries la primera pela! ;p

    Avui, més que la imatge, m'han fet volar les teves paraules! (i que consti que no vull dir que el dibuix no m'agradi, però avui les paraules tenen un sentiment especial).

    ResponElimina
  11. Vaig a corre cuita a desar llum i llums de colors en un flascó prou gran!

    ResponElimina
  12. Gràcies, Ferran, unes paraules ben boniques...

    Moltísimes gràcies, Glòria! Potser l'enlluernament no s'ha perdut del tot, així... :) ;)

    Pere, gràcies... potser entre tots farem un a immensa col·lecció d e flascons de llum!

    Poeta gamberru, em sap greu haver-te trepitjat el teu post... però ja veig que això dels tambors d'Ariel no ha prosperat... he, he, he...

    Bromes a part, faré cas d'un expert tractant la llum... segur que tens raó. I ho dius molt bonic.

    Una altra experta amb els tractes amb la llum... mare meva, Montse! potser seré jo que vingui a buscar claror a casa teva... :) però la que aquí puguis trobar, ja ho saps, ala teva disposició, amb tot l'afecte.

    porquet, porquet... quanta raó tens i com m'agrada que te n'adonis! Gràcies, maco!

    Elfree, t'apuntes doncs a col·leccionar flascons de llum... ja en som uns quants... un petó, bonica!

    ResponElimina
  13. Jo, com la Pilar. Quan tingueu a punt la comanda, m'ho feu saber. Si més no per als Reis de l'any vinent. Si és que n'hi ha...
    Una abraçada ben flasconada.

    ResponElimina
  14. Potser faré com tu i guardaré petits falscons de llum dolceta per aquells dies que no són tant bons. Gran idea

    ResponElimina
  15. Jordi, si que se m'ha girat feina... ja m'està bé, per tirar-me farols poètics... ;) he, he he... Si aconsegueixo guardar la claror en flascons, no dubtis que t'ho faré saber... una abraçada.

    Mireia, molt bé, nina! així m'agrada! Una que es posa a la feina, amb mi! :) Gràcies!

    ResponElimina
  16. Una bona amanida de llum i color, el teu post. Gràcies Carme. Molt bonic!!!

    ResponElimina
  17. Una mateixa claror que va canviant al llarg del dia... Està molt bé com ho veus! Jo hauria pensat que eren diferents clarors, però com tu ho expresses és més maco! :-))

    ResponElimina
  18. Carme, el teu escrit m'ha recordat un poema d'algú que guarda sentiments en petis flascons al seu cor...sentiments , colors...tot són coses molt boniques per tenir-les de record.

    Tinc al meu cor molts flasconets,
    On desaré un a un els meus afectes.

    I quan em senti sola,
    els obriré.

    Molt a poc a poc,
    tancant els ulls.

    Tot olorant-los.
    Escoltant el món.
    Escoltant el silenci.
    M. José Orobig
    Petons.
    M. Roser

    ResponElimina
  19. La llum calma seus desitjos
    al zénit li demanaven tot
    i el seu mirall no troba
    temps per embogir-se...
    Ara retrocedeix el pinzell
    i suca en la divinitat
    d'aspectes més tendres
    no tant potens... suaus
    com si dormis en les ombres
    que li proporciona
    el seu canalobre...
    Silenciosament s'apaga.
    ............. Anton.

    ResponElimina
  20. Gràcies a tu, Joana!

    Assumpta, em fa gràcia... ami no se m'havia acudit mai que fossin diferents... he, he, he... sempre m'ha semblat la mateixa que canvia. :)

    És bonic el poema, gràcies M Roser!

    Anton, s'apaga sí, silenciosament i com si no fos important. Gràcies pel poema!

    ResponElimina
  21. Llum és el que necessitem per tirar endavant en aquests moments difícils. Un petó i fins aviat.

    ResponElimina
  22. Ara els dies ens porten més llum i amb ella arribaran els colors més bonics... Bons Reis!!!

    ResponElimina
  23. A part de col·leccionar moments també col·lecciones llambregades màgiques de color. Encara hi sóc a temps d'afegir-los a la carta dels Reis?

    ResponElimina
  24. Amb els canvis de colors també canvia la forma de veure la bellesa i entendre-la. Aviat n'hi haurà d'altres de canvis, de colors...

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari