dimarts, 24 de gener del 2012

El pi de la Pilar































No podem banyar-nos  dos cops  al mateix  riu,  deia  Heràclit,  ni mirar  dos cops el mateix  paisatge,  penso jo.   El riu  va canviant  la seva  aigua  i canvia  el paisatge  la seva  llum,  però modifiquem  més  encara  la  mirada dels  nostres  ulls  en  veure  a cada  moment  allò que ens envolta.

Quan vaig  repetir  aquesta  aquarel·la, no la volia  pas  fer  igual  ni tampoc  diferent.
    Volia  només  fer-la  de nou,  seguint  el moment  diferent  del primer.

31 comentaris:

  1. Són diferents, però igual de boniques.

    ResponElimina
  2. ja he vist la diferència...
    el de l'esquerra està fet amb un 28mmm i el de la dreta amb un 35mmm i l'enquadrament una mica més a la dreta...
    ;¬P

    cap segon és igual a l'anterior, ni cap somriure, ni cap bes...
    i tots tenen el seu encant...
    tots son únics en aquell moment..

    i pel mateix motiu meravellosos...

    són unes aquarel.les genials...

    un petonet dolç, des de qualsevol perspectiva, nina estimada
    :¬)***

    ResponElimina
  3. Si els ulls del que miren canvien en funció del seu estat, com no ho ha de fer el paisatge? Les dues tenen nivells de detall diferents, però les dues tenen el seu què també.

    ResponElimina
  4. Sembla que dfu ser veritat, que només mirant les coses ja les modifiquem.

    ResponElimina
  5. La mateixa mirada i diferents percepcions, són el fil conductor d'una història, més enllà de l'estancament.
    La mateixa emoció interna,camina al compàs de la natura, ajudada pels regals de les teves composicions.
    Gràcies, Carme, per la teva llampada, en els meus dies!

    ResponElimina
  6. Són diferents, però precioses totes dues! Saps? Ara m'he aficionat a pintar amb aquarela.... és molt xulo! No tinc grans dots de dibuix, però m'ho passo molt bé. Algun dia pujaré algo perquè ho vegis!

    ResponElimina
  7. L'altre dia vora el riu, et parlava d'Heràclit, i avui apareix novament. Aquests grecs que eren mestres, i nosaltres els seus deixebles.
    Tot canvia, mai res torna a ser el mateix,per més que de vegades ens entestem en repetir, l'irrepetible!!!

    ResponElimina
  8. Una mateixa cosa pot ser vista diferent per diferents persones i fins i tot per la mateixa persona, si la veu en un moment diferent. Ho has demostrat amb aquestes dues pintures, ben iguals en alguns detalls, ben diferents en d'altres. :-)

    ResponElimina
  9. Heràclit pot ser és referia a la mateixa aigua. El riu continua sent el mateix. És una sort que cada cop poguem veura coses diferents, Dèu ser per ço, que ens agrada tornar als vells paissatges i recrear i comparar.

    ResponElimina
  10. Gràcies, Jp!

    Barbo, no hi ha com un expert com tu per saber amb quin objectiu està pintada cada aquarel·la... si tu m'ho dius, jo m'ho crec. Gràcies, un petó també per a tu.

    Gràcies, XeXu!

    És així mateix Noves Flors, la mirada de l'observador ja modifica la realitat. :)

    Pilar, més enllà de l'estancament... no dubtis, anirem més enllà de l'estancament. Gràcies per recordar-m'ho!

    Alba, doncs ja ens n'ensenyaràs alguna! M'agradarà que les comparteixis! Molt!

    Me'n recordo Dafne, em van quedar dins aquestes paraules... i així segueixo el filo dels pensaments, compartits i intercanviats.

    Mc, repetir una aquarel·la o un dibuix és una sopresa, no saps mai on et fiques...

    ResponElimina
  11. Tens molta raó, Carme; és la manera de mirar la que fa canviar la percepció del paisatge, de les coses en general. I la manera de mirar ens ve donada per l'estat del nostre ànim en cada moment.
    Precioses aquarel·les; recordava el poema de la Pilar d'abans de la marató, i em va semblar bellíssim. Ara, de les dues imatges no sabria quina triar; les dues mirades valen la pena.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  12. Carles és realment una sort que la mirada sigui diferent, tot és nou.

    Galionar, moltes gràcies... sempre hem de preservar la mirada que volem i la que ens agrada sobre les coses. Sempre n'hi ha una que és ben nostra i que és la que volem, diferent sempre això sí!

    ResponElimina
  13. És molt interessant, la reflexió que fas!! Les coses no només són com són, són com les veiem nosaltres!

    ResponElimina
  14. En la prespectiva
    la diferència,
    en la llum
    la coloraina,
    en el mirar
    l'esència viva,
    busca el detall
    la confiança
    i troba el repte
    del artista
    imprenats en l'instant
    que no el depasa.
    Lliura el pinzell
    la viva imatge
    que engatusa més
    que la paraula.
    ............Anton.

    ResponElimina
  15. Em fa gràcia perquè trobo que hi ha força diferències, tant en les tonalitats dels colors, com en la perspectiva... i, malgrat tot, està claríssim que és el mateix lloc...

    Una pregunta: Abans de pintar la segona, has mirat la primera, o ho has fet la comparació després?

    No sabria pas amb quina quedar-me... Potser la segona té més detalls i la barana amb la torreta està absolutament genial... però, en canvi, m'agraden més els tons de color de la primera. Però bé, això és per posar-me a filar prim, per trobar-hi alguna cosa, perquè, en realitat, les dues són magnífiques :-))

    ResponElimina
  16. Uisss, què mal redactat... Ho arreglo:

    "Una pregunta: Abans de pintar la segona versió, has mirat la primera, o has fet la comparació després?

    ResponElimina
  17. M'has fet reflexionar molt i em sembla que avui acabo d'entendre una miqueta més... Moltes gràcies Carme, necessitava aquesta reflexió!

    ResponElimina
  18. "T'estic veient
    mirant-te cada dia
    sempre ... diferent."

    Bona tarda Carme.

    ResponElimina
  19. Carme, tu fas com els impressionistes que pintaven el mateix paisatge a diferents hores del dia, per veure'n els canvis de llum...
    I no sabia que tu també tenies un pi!
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  20. fins i tot els bessons tenen diferents matisos.....però cap d'ells es més maco que l'altre.

    ResponElimina
  21. Gràcies per compartir la bellesa dels dos instants...un petó!

    ResponElimina
  22. D'alguna manera, m'encanta la idea que cada segon que passa deixa enrere un moment irrepetible. Vivim tantes històries com segons passem en aquest món? potser sí...

    ResponElimina
  23. I tant que sí, Yáiza, no en tinguis cap dubte.

    Anton, gràcies per portar-me fins aquí la paraula engatusa... m'encanta recordar-la!

    Assumpta, el dibuix està fet a partir d'una foto que vaig imprimir. He mirat la mateixa foto, però no la pintura, que ja no la tinc ja que fa dies que la vaig enviar a la Marató i ara la tenen uns amics meus que la van comprar.

    Cèlia, a mi a vegades també em passa això... llegir precisament una cosa que necessites en un blog... m'alegro haver sintonitzat amb tu.

    Quina sort, Pere! Tot ho transformes en una dolça senzillesa. Bona nit!

    M Roser, de fet vaig pintar el mateix paisatge i amb la mateix a llum, els canvis són tots involuntàriament meus.

    Gràcies garbí, una comparació ben encertada. Son bessons... :)

    Un petó, Núria!

    Ferran, tantes, tantes... o així m'agrada veure-ho! ;)

    ResponElimina
  24. Així es pot conèixer i compartir l'essència d'una interminable i inabastable col·lecció de moments.

    ResponElimina
  25. Rafel, a mi em sembla ben abastable :) cada moment té el seu lloc i no pot repetir-se ni multiplicar-se. he he he... que bé, oi?

    ResponElimina
  26. Ah, gràcies!! :-) O sigui tu has fet el dibuix mirant la foto i, després, has buscat la primera versió (guardada informàticament) i t'has adonat de les diferències... És que ho trobo molt interessant :-)

    ResponElimina
  27. Això ja ho feia Monet amb els nenúfars de Giverny... he he
    I segur que molts altres pintors...
    A mi m'agrada la de l'esquerra. Té els colors més càlids :o)
    Petó

    ResponElimina
  28. Sí, Assumpta, jo intentava fer el mateix quadre. No pretenia ni canviar la llum ni res... sortís com sortís.

    Fra miquel, només que ells sabien el que es feien i jo no... :) és simplement una repetició, sense buscar cap altra cosa que aquesta. Gràcies, Miquel.

    ResponElimina
  29. La primera és més "riallera", com si fos a ple dia. L'altra ja té uns tons més ombrívols. Vaja, em sembla a mi.
    Molt boniques les dues!

    ResponElimina
  30. No puc passar mai amb presses pel teu espai!!...Sempre necessito el meu temps per gaudir, reflexionant sobre el que ens expliques o observant els dibuixos que ens regales...o les dues coses alhora!!
    Després de pensar en la mirada que canvia segons el moment, m'he parat a buscar les diferències dels dibuixos i m'ha donat la sensació que a la primera vas buscar oferir-nos una mirada més global del conjunt de la poesia i el dibuix, sense que res destaques i que en la segona t'has volgut entre-tenir fent-nos més rellevants els detalls??...
    Gràcies per aquest moment!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  31. Doncs ho trobo molt, molt curiós... M'agrada! N'hauries de fer més! :-)

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari