.JPG)
.JPG)
L'alzina en contrallum,
i el lledoner que sembra
tèbies catifes als peus.
El roure esgrogueït
i l'avet imponent que vigila.
Ens falten ulls i mans
per tocar tanta vida.
Cel enllà, l'horitzó,
empolsinat de neu,
l'hivern delata.
Sento en mi la llum i l'ombra, tot el que s'ha desprès del cor com fulles seques, la gebrada a la pell dels moments insòlits i la tendra verdor que es manté encara... esgrogueint-se amb el pas del temps, inevitablement. Confonent, a cops, el groc de tardor amb grocs de primavera.
Estàs molt poètica ;)
ResponEliminaEs fa el que es pot... xiqueta!!! :)
EliminaColors de tardor... encara que fa fred d’hivern :)
ResponEliminaM’agrada el soroll que fan les fulles de terra quant les trepitges, m’agraden els colors i olors de la tardor.
Avui veia per Barcelona uns vermells de tardor espectaculars... encara que allà la tardor no faci tanta olor com al bosc o a la muntanya.
EliminaBona nit, bruixeta.
Unes imatges molt maques que hem d'apendre a gaudir-ne més, abans no escapin del tot cap al fred hivern
ResponEliminaA gaudir de la tardor que ens queda, Joan...
EliminaJa ho he dit en d'altres blogs, però és que és així: m'apassiona la tardor mediterrània!
ResponEliminaLa tardor és preciosa... i la mediterrània també, doncs fan una combinació perfecta!
ResponEliminaVeig que aquesta excursió va ser molt profitosa per tu i és que aquesta vall, és petita, però bonica, no m'estranya que et faltin ulls i mans per abastar-ho tot...Aquest any encara no he vist cap gebrada, hauré de fer alguna sortideta a la muntanya.
ResponEliminaBona nit , Carme.
Per aquí ja fa dies que en tenim de gebrades... allà a la Vall d'Ora també n'hi havia i això que feia un bon sol.
EliminaBona nit, M Roser.
confondre el groc de la tardor amb el groc de la primavera... m'agrada la frase! I el dibuix.
ResponEliminaGràcies, Loreto... una abraçada.
EliminaM'agraden molt´ssim els colors de la darrera foto, com també m'agraden molt les paraules de la Naussica Bonin. Quan les ha dit?
ResponEliminaGràcies, rits!!!
EliminaNo sé quan les ha dit, vaig trobar la citació a la xarxa... :( i em va encantar...
És que la tardor, segons com, és com una primavera.
ResponEliminaDeu ser per això que es creen confusions... he, he, he... :) guapa!
EliminaPrimavera d'hivern!
ResponEliminaM'has ben recordat aquesta expressió que encara diuen a Mallorca per referir-se a la tardor.
El cruixir de les fulles, m'agrada.
Oi que són boniques les fulles de lledoner?
EliminaSegurament podem ser moltes coses a la vegada; fins i tot dualitats contraposades.
ResponEliminaSom alhora, el paisatge i el detall, la vida a la branca i l'acabament que cobreix com una catifa el sòl, la gebrada i els rajos de sol.
Tot a la vegada... ho dius molt bé...
EliminaMaques imatges i pensaments profunds que mai em deixen indiferent.
ResponEliminaPer aquí hem anat a l'inrevés, primer va venir l'hivern, des de fa una setmaneta
la tardor ens mostra tot el seu encant.
Aferradetes assolellades. :)
Aquí també la tardor ha vingut una mica estranya, aquest any, ara veig uns colors vermells preciosos...
EliminaAferradetes tardorals...
Quin plaer pels sentits caminar per damunt d'un llit de fulles seques. No conec aquesta Vall i caldrà anar-hi.
ResponEliminaSi mai hi vas, t'agradarà...
Elimina