Els angelets també s'entristeixen... em van fer molta gràcia aquestes expressions.
El nostre temps
s'ha vestit de quietud.
Com un rellotge
d'una bellesa vella.
No mesura batecs.
Dins la vitrina
amagades les eines.
No utilitzades
de tant valor que tenen
ja no ens serveixen.
Aquests angelets realment no fan gens de bona cara. Curiosos, si més no.
ResponEliminaHe fet una mica de trampa, perquè pertanyien a tot un conjunt escultòric d'una baixada de Jesús de la creu. Tenien motius per estar tristos pobrissons. ;)
EliminaJo inclús diria que els angelets fan una mica de por…
ResponEliminaHe, he, he... ;)
EliminaAquests angelets semblen dimoniets.
ResponEliminaPobrissons...
EliminaQuantes coses per comentar.
ResponEliminaL'expressió dels angelets em sembla una mica fingida. Em recorda alguna carota dels meus fills quan eren més petits i volien aconseguir alguna cosa i ficaven cara de circumstàncies, entre disgustats i tristos, però que no acabava de "colar" del tot.
Desitjo que el nostre temps sempre mesuri batecs. Sempre hi ha alguna cosa per la qual bategar, encara que a vegades la llunyania física dels que estimem ens faci pensar que s'ha aturat el rellotge que marcava les nostres hores.
Pel que fa a les coses, sóc de poc mirar el valor material i el valor de les coses que tinc me'l dóna allò que puc viure a partir d'elles, no el de la pròpia cosa per sí mateixa.
Una abraçada immensa, pel trajecte
Uns angelets fent comèdia, aquesta sí que és bona!
EliminaEls batecs sempre s'haurien de tenir en compte, mesurats o desmesurats.
Comparteixo del tot el teu concepte del valor de les coses...
Tant de bo jo tingués una Leica del 1960! ;-D
ResponEliminaPer cert, m'ha agradat molt aquesta frase: "eines no utilitzades, de tant valor que tenen ja no ens serveixen". Està molt ben trobada. :-)
De veritat t'agradaria, Mc? I què en faries?
EliminaGràcies... Hi ha moltes coses que en pujar massa de valor perden tota la utilitat...
Aquests angelets fan cara d'enfadats... Ui, ui, si no canvien de cara, el Tió no els cagarà res!
ResponEliminaMolt bones festes Carme!!!! Una abraçada molt i molt gran!
Una abraçada, bonica!
EliminaI jo que pensava que els angelets sempre eren feliços, ostres quines carones!!
ResponEliminaAferradetes bategants. :)
Estan tristos... Nosaltres també fem carona quan n'estem...
EliminaAferradetes bategants també...
Ja era hora, per fi els àngels s'assemblen a les persones!
ResponEliminaHe he he, bona aquesta! :D
EliminaAquests angelets fan cara de fer la rebequeria, com si els haguessin castigat a dormir descalços. O potser canten òpera, perquè s'assemblen una mica a la Caballé.
ResponElimina¡Bones festes, amb molts angelets!
Hahahahahahahaha... M'has provocar una bona riallada amb la teva comparació...
EliminaBones i rialleres festes, bonica.
M'agraden aquestes càmeres fotogràfiques antigues ( i això que només fa quatre dies)...
ResponEliminaEls angelets trobo que no els van fer gaire bonics, l'expressió de la cara no ho sembla gaire d'això, d'angelet...
Petonets, Carme.
He fet una mica de trampa... No he agafat el Crist davallat de la creu... Per això estan tristos.
EliminaEls temps passen però les coses queden i si han estat importants solen passar a relíquies. Bones Festes
ResponEliminaPetonassos, Joan.
EliminaAquests angelets fan mala cara, potser estan desenfeinats. Que mirin a les estrelles ... aquesta tarda plourà.
ResponEliminaQuan plou les estrelles es mullen
i els angelets les posen a assecar.
Per això no cauen ... pengen d'un fil.
Bon dia Carme i bona Nit de Nadal.
Deliciós, el teu poema dels estels... Gràcies!
EliminaBones festes.
Bon Nadal, Carme.
ResponEliminaamb tots els angelets del món.
Bon Nadal, Pep, que no te'n falti cap a tu, d'angelet... Que ens acompanyin sempre...
EliminaRealment, aquests angelets fan com certa basarda...
ResponEliminahe, he, he... pobrissons,estan tristos...
Elimina