pins i alzines
creus i bellesa
pel repòs etern.
Mai no he tingut cap rebuig especial pels cementiris.
No m'impressionen
ni em donen mal rotllo.
Aquest és preciós.
les pedres,
que tranquil·les
assenyalen un lloc:
el teu, desconegut,
a qui vetllo
per uns instants,
mentre reposes,
colgat en la terra,
o volant encara
en records
de tanta gent.
Mentre, jo
colgada també,
però de contemplació
sóc encara,
i visc...
entre les roques gegants.
Hi ha cementeris que son verdaderes preciositats. A mi tampoc en dona cap mal rotllo passejar per ells, per el gust i plaer de descobrir-los. Un dels més macos que he vist és el de Pisa, també en va agradar molt el de Colliure. I aquest que ens ensenyes i dibuixes avui no el coneixia, però sembla una verdadera preciositat.
ResponEliminaÉs molt petitó, bruixeta, però té una combinació de natura i art que el fa molt especial.
EliminaOh, això és a prop de la terra de la meva mare, aquí si que hi he estat moltes vegades...
ResponEliminaUn cementiri preciós, aquí si que hi deuen reposar en pau! També és molt bonica l'església, romànica
amb una magnífica cripta!
Petonets, de bona nit.
Demà l'església i la cripta... :DDD és preciós, tot plegat, ja tens raó.
EliminaPetonets, guapa!
Que bonic, es un lloc que inspira... i no nomes tristesa
ResponEliminaSí que és bonic, ben bonic, Loreto...
EliminaArt per acompanyar el repós de qui ha viscut plenament hauria de ser una condició quasi obligada.
ResponEliminaUn repòs envoltat de coses boniques deu ser millor repòs... oi?
EliminaEls cementiris no tenen per què ser llocs tenebrosos, potser molta gràcia no ens faran de nit, però hi ha països on són llocs gairebé per passejar, amb làpides precioses i una sensació de pau molt gran. Al Regne Unit funcionen així, pel que tinc entès. He vist els d'Edimburg i també n'he vist a Irlanda, i són d'aquesta mena, val la pena passejar-s'hi sense por. Aquest que ens ensenyes és molt bonic també.
ResponEliminaÉs molt petit i no hi ha molt lloc per passejar, però si cada raconet és bonic...
EliminaAmb les teves imatges i aquarel.la, m'has fet venir el record i la bona sensació de la meva estada en aquest cementiri...A cada raconet hi havia algun detall que em cridava l'atenció perquè el fotografies!!
ResponEliminaM'ha agradat aquesta definició, tan maca, que fas servir per recordar algú estimat que ja ens ha deixat..."volant encara en records de tanta gent"...Aquesta és la manera com jo els sento.
Què tinguis molt bon dia!!...Una abraçada.
Moltes gràcies, Montse!!! Jo que no portava ni càmera de veritat no me'n sabia estar, ja imagino les teves fotos...
EliminaUna abraçada. bona setmana, guapa!
Potser si que estem influenciats per "pinicules de por" i com diu en XeXu hi ha llocs on és molt normal veure-hi gent de passeig, els de Paris tb funcionen així, hi ha molta gent que s'hi passeja pq són bonics hi s'hi respira pau i tranquilitat...
ResponEliminaMolt bonic aquest petic raconet!!
Un petó de bon dia!!
M'alegro que t'agradi, lluna, un petó de migdia ... preciosa!!!
Eliminamolt bonic tot plegat Carme, i com sempre, el poema preciós.
ResponEliminaaprofito per desitjar-te un bon nadal !! ;-)
Moltes gràcies, Joan!!! Bon Nadal per a tu també!!!
EliminaAquest poema, m'agrada molt:
ResponEliminaPedres immenses
pins i alzines
creus i bellesa
pel repòs etern.
Doncs moltes gràcies... estic contenta que t'agradi...
Eliminahe estat a aquest cementiri i sovint quan visito pobles m'hi acosto, m'agraden, són un lloc de pau!
ResponEliminaA mi també m'agraden i celebro veure que no sóc l'única.
EliminaQuia entrada més bonica, Carme, i que delicioses les teves paraules! A mi tampoc no em fan por els cementiris, i m'agraden sobretot aquells dels poblets petits, amb les tombes a terra. Són un lloc de repòs i meditació, i de pau, també per als vius...
ResponEliminaUna forta abraçada!
Aquest té les tombes vora les pedres... o sota o al costat... m'alegro molt que t'agradi, pensava que una entrada tota plena de cementiri potser no us agradaria.
EliminaUna abraçada!
Pau, recolliment i bellesa, preciós.
ResponEliminaAferradetes de capvespre! :)
Aferradetes abraçades... :)
EliminaNo coneixia aquest cementeri, Carme, però hauré d'aprofitar quan passe prop per visitar-lo. Pel que mostres --i pel que dius: preciós, com sempre-- ha de ser un lloc que val la pena veure... També a mi m'atrauen els cementeris, tot i que si són massa grans --i massa recarregats-- em tiren un poc enrere. Potser el que menys visite és el del meu poble, ric en història i art, però amb massa evocacions... Salut i una abraçada!
ResponElimina