 |
| D'una foto de la Consol d'Hora blava |
Ens vestirem amb les robes de colors
que han tenyit els millors tenyidors.
I començarem aquest nou camí
que té infinits punts de partida.
Quantes vides ens calen per aprendre a viure?
Quantes per buscar el repòs?
Quantes per viatjar en el temps?
En la confluència de tots els camins recorreguts
ens trobarem, amb els nostres mots,
també amb els seus orígens i amb els seus sentits.
I n'escriurem de nous,
com qui desnua un fil
que ha estat mal cabdellat,
des de sempre.
De vida, només en tenim una !...però de camins , podem fer-ne una bona tria !!....cal triar bé i aprendre dels dolents o difícils.
ResponEliminaUna molt bona imatge !! Enhorabona ; ))
Moltísimes gràcies Artur... Una abraçada
EliminaI si cal tornar a tenyir ho farem, la qüestió és que estem a gust amb el color que ens ha d'acompanyar. Bona i curta setmana, s'acosta el via crucis de festes......
ResponEliminaAix... Encara no m'he mentalitzat de les festes... Bona setmana, Joan.
Elimina
ResponEliminaEm sembla que per vides que visquéssim , no n'aprendríem mai encara que ens vestíssim de colors diferents...Però com que només en tenim una si ens equivoquem, intentem redreçar-nos...
Petonets, Carme.
Ens redrecem, sempre d'una manera o altra... O al menys persistim en l'intent
EliminaEn el meu cas, almenys, sí, la confluència sempre està en les paraules.
ResponEliminaEnel meu també... Amb les paraules s'aprèn i amb elles s'ensenya, també i es comparteix...
Eliminabonics colors i bones tries.
ResponEliminaPetonassos
EliminaGenial el reflex de l'aigua! Per mi els mots són el reflex de la vida, espero que no s'acabin mai. Molt bona nit, petonets
ResponEliminaQue no se'ns acabin mai, Sílvia!
EliminaBona nit, bonica!
Tanta roba i tant poc sabó! ;-)
ResponEliminaI tan neta que la volen! :D
EliminaTant de bo poguéssim canviar de color tant fàcilment...
ResponEliminaPotser podem... No?
EliminaSi els colors s'esvaeixen o ens semblen ensopits es pot intentar canviar el color, la mirada, la perspectiva perquè ens semblin nous, més atractius.
ResponEliminaI el contrapunt del reflex del aigua...
Filigranes... Això que dius...
EliminaBona nit, Glòria!
Només tenim una vida i cal viure-la al màxim omplint-la d’aquells colors que més ens agradin.
ResponEliminaD'això es tracta, bruixeta... d'omplir-la del que més ens agradi.
EliminaÉs blanc l'origen.
ResponEliminaO no.
D'un blanc trencat, potser... :D
EliminaÉs blanc l'origen, i tant! I prové dels mots.
ResponEliminaEls mots són com un camí que ens porta... des de l'origen fins a l'objectiu final...
EliminaEm va impressionar molt aquesta foto quan la vaig veure a ca na Consol i
ResponEliminahe tornat a sentir el mateix ara amb la teva aquarel·la.
Començar el camí amb nous colors, sense oblidar els que ens han portat fins aquí.
Aferradetes i molt bona tarda! :)
Aferradetes, nina, m'alegro que t'agradi. A mi em va donar plaer fer-la. Amb altres aquarel.les m'hi barallo, amb aquesta ens vam estendre de seguida... No parlo del resultat, sinó del procés.
EliminaColors de la terra, una manera simbòlica de tornar als orígens. Un poema bellíssim, Carme.
ResponEliminaGràcies, Consol!
Elimina