Una vegada, deu fer uns 12 o 13 anys, vaig fer un curs, era una mena de seminari de cap de setmana, sobre com atendre persones que havien patit una catàstrofe important. Catàstrofes col·lectives. Aquest curs el vam fer en un lloc meravellós i impressionant que es diu la Rectoria de la Selva, al terme municipal de Navès.
Vaig quedar captivada pel lloc i sempre deia que hi havíem de tornar. Ho he fet fa pocs dies. El panorama segueix essent espectacular, però el lloc (ooooooh!) està potinejat, amb pistes esportives, amb edificis nous amb tancats que t'allunyen del panorama... a veure com queda quan acabin les obres...
Sort que l'he recordat tants i tants cops que la imatge antiga perdura en mi... la utilitzo de vegades com a lloc relaxant per calmar la ment, quan em fa falta.
.JPG)
Quina diferència entre la primera foto i la darrera. Quin a llàstima. Però conserves la bellesa en la ment i la plasmes pintant-la.
ResponEliminaHe d'aclarir que les dues fotos estan fetes el mateix dia, l'únic que la primera és sense agafar les edificacions, mirant directament cap al paisatge... però abans hi havia l'església i la rectoria (casa de colónies. ja en aquell moment) i un prat immens al seu costat... un planell preciós que ja no existeix.
EliminaDona, les tanques són per a que no s'escape la pilota muntanya avall.
ResponEliminaDoncs que corrin a buscar-la home!!!
EliminaL’esser humà sembla que no és feliç si no destrossa la natura... estic amb tu, en quedo amb la primera imatge, inspira calma i tranquil•litat.
ResponElimina:) petonassos...
EliminaSembla mentida com enlloc de tenir cura de la natura que ens regala tanta bellesa, ens dediquem a fer-la malbé...Una pena.
ResponEliminaPetonets, ecològics.
Una pena... ben bé. Bona nit, guapa!
EliminaUps, quin xasco! sort de la memòria, la pintura i la fotgrafia que ens permet preservar aquests bells paratges intactes.
ResponEliminaSí, una mica de decepció sí que la vaig tenir...
EliminaMalauradament hi ha gent que no valora ni s'estima allò que té. Una vegada vaig sentir una cosa ben certa: la cobdícia i la ignorància, juntes, ens portaran a la perdició. Perquè hi ha gent així es fa tan necessari que hi hagi gent que lluiti per defensar la seva terra.
ResponEliminaÉs que els nens, avui dia tenen camps d'esport a tots els coles o pobles o ciutats... a la muntanya que gaudeixin de la muntanya, no? que canviïn d'activitats per uns dies...
EliminaLa segona foto no fa venir ganes de pintar-la, enlloc d'endavant anem cap endarrere
ResponEliminaNo no m'ha fet venir ganes de pintar-la
EliminaLa cobdícia pot trencar qualsevol paissatge, no aprendrem mai.
ResponEliminaNo tenim arreglo!!!
EliminaÉs una llàstima haver de viure dels records, però. Els humans ja ho tenim això, que solem espatllar les coses, però el lloc segueix sent maco.
ResponEliminaLa vista no ha canviat... i és molt maca, només el prat immens i preciós que envoltava l'església i l'edifici antic, aquest se l'han carregat del tot...
Elimina