Sí, com la Marta, aquesta vegada ho deixo estar.
Ho deixo estar
vull oblidar les coses
que són com són.
Vull inventar-me
somnis i mans esteses.
Complicitats.
Ho deixo estar,
perquè cal començar-ho
tot, com de nou.
Ho deixo estar.
Que els esclaus siguin lliures.
Pensem l'amor.
La meva participació als Relats Conjunts de desembre
"Deixant-ho estar" també surten coses interessants! M'agrada això de deixar-ho estar i així alliberar els esclaus, almenys literàriament.
ResponEliminaAixò mateix: que els esclaus siguin lliures!!! :DDD
EliminaDe fet és el millor, deixar estar el que no ens agrada i començar de bell nou amb el que si desitgem.
ResponEliminaUn poema molt maco, CARME, es mereix que no el deixem estar. :-))
Prou que provo de fer-ho, Mc! Tot i que no sempre me'n surto. Començar de bell nou amb el que desitgem... hem de fer-ho...
EliminaBen fet! els esclaus ni l'esclavitud no han d'existir!
ResponEliminaEstem d'acord doncs... ;)
EliminaDoncs ho has deixat estar d'una manera prou explicita...
ResponEliminaTan de bo puguessim deixar-ho estar i aconseguir que les coses milloresin, però no xuta, de totes maneres t'ha quedat genial!!
Un petó
Si ho deixéssim estar tots... canviarien les coses, no? :D o potser m'enganxes en un instant optimista...
EliminaPetonassos, guapa...
Any nou, vida nova!
ResponEliminaA veure!!! Ja l'espero!!! :)
EliminaDeixem-ho estar i via fora!
ResponEliminaVia fora, Consol!!!
EliminaQue bé!!! Ja tornés a estar aquí.
ResponEliminaHe clicat sobre Marta. L'he llegit. Genial la capacitat d'ella de compartir el que li ha generat la seva experiència matinal.
Torno a tu. Et llegeixo. Sempre genial.
Jo no ho deixo estar, em quedo, segueixo aquí. Segueixo creient en tú i en moltes més coses i miro de conèixer i espero poder fer alguna cosa. Anar canviant l'escrit per algun dia no haver de tancar el diari.
Hi sóc, hi sóc!!! Segueix aquí, doncs, que m'agrada molt que hi siguis... :)
EliminaDeixar-ho està i partir de cero, tornar a començar moltes vegades és el millor. I ara més que mai hi ha que tornar a començar
ResponEliminaSi ho féssim tot de nou... i més ben fet, oi?
EliminaDoncs deixem-ho estar, i el mes que ve serà un altre dia!
ResponEliminaAixò mateix!!!
EliminaComencem-ho tot, com de nou.
ResponEliminaAferradetes!
Amb il·lusió i molta cura de fer-ho bé.
EliminaAferradetes!!!
bonic, bonic... encara que de vegades no és senzill deixar-ho estar, sovint ens entossudim i ens amarguem quan no podem assolir-ho. Deixar-ho estar, tranquil·lament.
ResponEliminaNo és senzill no... tranquil·lament, màgica paraula!!!
EliminaEns ha quedat molt clar el teu dessig
ResponEliminaDiu que els desitjos han de quedar molt clars perquè es puguin complir... els confosos no funcionen mai! :DDD
EliminaM'agrada la teva idea reflectida amb aquest reguitzell de haikus...
ResponEliminaI tant que sí, tothom lliure i una mica feliç...
Petonets, Carme.
Moltes gràcies, M Roser!!! Petonets.
EliminaDarrerament jo en deixo estar molts... Ja no sé què és millor...
ResponEliminaFins que t'hi tornis a enganxar... també pots provar de portar la contrària, com jo, de deixar-ho estar sense deixar-ho estar... :D
EliminaNi millor ni pitjor, fes el que et vingui de gust, noieta!!! Que per això som aquí!
Més que deixar-ho estar, has posat el dit a la nafra.
ResponElimina:) doncs potser sí... Rafel. Una abraçada de bon any!
Elimina