Col·lecció de moments: Olius - església i cripta

dilluns, 16 de desembre del 2013

Olius - església i cripta

Acompanya'm i camina al meu costat.

Caçarem imatges per poder-les dibuixar.

Fa molt de fred i molt de sol

i badoquem a poc a poc.

Una pedra, una porta, una tomba, una volta

uns testos i també una font,

un balcó, les brugueroles i un xiprer.

Una àbsida i una cripta

i un color com d'un gran sol:

groc i groc sobre taronja,

imatge plena de llum.

I jo m'hi quedo, a jugar.

36 comentaris:

PS16 de desembre del 2013, a les 19:46
Em sembla que no hi he estat mai a Olius, m´agrada molt la cripta i les creus dels post anterior. Haurem de programar una sortideta...

Gràcies Carme per deixar aquestes engrunetes tan interessants per a què podem espiocar i fer país.
ResponElimina
Respostes
novesflors16 de desembre del 2013, a les 19:56
M'agrada molt aquesta espècie de solet ben arrapat a la porta.
ResponElimina
Respostes
Núria Martínez (Bruixeta)16 de desembre del 2013, a les 20:02
Amb tu i els teus dibuixos, fotografies i escrits estic coneixen indrets que desconeixia i que son verdaderament bonics.
ResponElimina
Respostes
Garbí2416 de desembre del 2013, a les 20:14
Ara mateix hauré de buscar on para Olius......em sona i no sé de què. Veig que has jugat molt bé.
ResponElimina
Respostes
Sergi16 de desembre del 2013, a les 21:12
Si una cosa no et manca mai a tu són coses per dibuixar! Te'n fas un tip, no se t'escapa cap detall.
ResponElimina
Respostes
Elfreelang16 de desembre del 2013, a les 21:35
prego que segueixis aquest bell joc de fotografiar i caçar imatges ....preciosos dibuixos
ResponElimina
Respostes
Teresa Duch16 de desembre del 2013, a les 21:36
Un altre racó pendent de visitar. Gràcies Carme. M'emportaré el poema.
ResponElimina
Respostes
Consol16 de desembre del 2013, a les 22:07
Els teus dibuixos saben captar l'ànima de les coses. Preciosos com sempre.
ResponElimina
Respostes
mònica16 de desembre del 2013, a les 23:50
Avui i altres dies veient-te i llegint-te en sembla endevinar un procès reservat només a la genialitat de persones com tú: fotografies, dibuixes, llegeixes els dibuixos i d'aquesta lectura en fas una composició poètica preciosa.
Avui he sentit això en llegir-te, com si després d'haver pintat el que veus, llegissis en veu alta la teva aquarel.la.
És genial Carme, les teves aquarel.les es poden mirar i de la teva mà es poden llegir.
Bona nit bonica
ResponElimina
Respostes
M. Roser16 de desembre del 2013, a les 23:56
Ui, veig que em vaig avançar...Unes fotos precioses i els dibuixos no es queden pas enrere...El detall de la carlina , a la porta, és molt bonic, sembla un petit sol.
Petonets de bona nit.
ResponElimina
Respostes
Olga Xirinacs17 de desembre del 2013, a les 11:45
La carlina fa una flor tan bella com el vitrall d'un absis: el sol que porta llum, com les teves paraules i dibuixos.
Una abraçada.
ResponElimina
Respostes
Jordi Dorca17 de desembre del 2013, a les 13:29
Això! La carlina! Fa molt de goig.
ResponElimina
Respostes
microfragments17 de desembre del 2013, a les 17:50
Les imatges i les paraules m'inciten a recrear-me mirant, rellegint... Aquest blog transmet serenitat.

Vicent
ResponElimina
Respostes
Relatus17 de desembre del 2013, a les 19:39
Ens ensenyes detalls del país que a molts de nosaltres ens passarien per alt. Tens una mirada peculiar, Carme. D'artista.
ResponElimina
Respostes
Ramon17 de desembre del 2013, a les 20:05
El conjunt monumental que descrius Olius impacta quan el descobreixes. Amb el teu treball el redescobreixes. Gràcies Carme.
ResponElimina
Respostes
Assumpta18 de desembre del 2013, a les 15:24
Els teus colors em porten positivisme. Atenció! No ho dic pas en broma, de veritat... Miro les teves combinacions cromàtiques i sento que el meu ànim millora! :-))
M'encanten!! :-))
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)