 |
| D'una foto de la Consol d'Hora Blava |
I floriran cirerers i pruneres, com cada primavera, quan sigui el temps.
Si fos abans, es podrien malmetre flors i fruits. No tinguem pressa.
Mentrestant, passejarem la mà dins la mà i aquest lleu contacte
ens arrelarà a la terra i al món, com si fos una àncora de seguretat,
per no perdre'ns en la mar agitada de la vida.
Mentrestant, passejarem la mà dins la mà i aquest lleu contacte
ens arrelarà a la terra i al món, com si fos una àncora de seguretat,
per no perdre'ns en la mar agitada de la vida.
I tant que si, cada cosa al seu temps, que hi ha un temps per tot... I ben agafats segur que no ens perdrem
ResponEliminaBon vespre Carme!!
Un petó
Molt bon vespre, Lluna. Un petó per a tu també.
EliminaQuè hi ha que faci passar més el fred que la calidesa que ens genera una fa agafada a la nostra?
ResponEliminaSegurament res... XeXu,
EliminaQue impactant la combinació de colors d'aquests camps! M'ha agrada molt la imatge de "la mar agitada de la vida". Bona nit, artista!!
ResponEliminaGràcies, Sílvia! Petonassos
EliminaQue així siga.
ResponEliminaSerà si volem que sigui... ;)
EliminaPer poder tornar a veure els camps tal i com els dibuixes, val la pena no tenir pressa i esperar el cicle natural de les coses! I quina sort, tenir una mà a què agafar-se mentre dura l'espera...
ResponEliminaUna abraçada!
Sí una sort immensa...
EliminaUna abraçada, Montse!
No pensem en remenar les cireres quan encara no és hora, no? Cada cosa al seu temps
ResponEliminaLes cireres hauran d'esperar... O nosaltres a elles...
EliminaAquests camps són un preludi de bones collites, sempre que el Molina es porti bé, és clar...De moment ens passejarem pels camins com dius tu i si és de la mà d'algú, fantàstic...
ResponEliminaPetonets, Carme.
...passejarem, M Roser ...
EliminaQuant de suc que estàs traient a les fotos de la Consol, genial
ResponEliminaMoltes gràcies, Loreto
EliminaSóc un impacient de la primavera, m'agrada l'estiu i la primera tardor; després a l'hivern... també té la seua gràcia el recolliment, però l'hivern és sobretot promesa. I és sobretot a l'hivern que s'agraeix aquest contacte que t'arrela a la terra.
ResponEliminaM'agrada especialment avui la teua interpretació literària i l'aquarel·la
Em quedo amb el teu hivern-promesa... Està molt bé, la idea.
EliminaGràcies, Miquel!
Passegem doncs, em dones la mà?
ResponEliminaAferradetes i bon dia! ☼
Te la dono, solet! Aferradestes de bona nit... I no sé pas com posar-te una lluna! Quina crack!,,
EliminaAra en vinc, del blog de l'hora blava, amb una mà de fotografies!
ResponEliminaOi que són maques?
EliminaUn cop vaig llegir que veient un arbre sense fruit, no som conscients dels seus germens amagats. Això em va animar molt quan jo mateixa era eixorca.
ResponEliminaEl temps de cada cosa, el de repòs o letargia també és important.
EliminaAi, els ametllers, tan primerencs! A vegades paguen car no esperar la primavera per florir...
ResponEliminaEncara no, encara, no...
Eliminaun temps per cada cosa i cada cosa al seu temps... :)
ResponEliminaTenim un temps breu, breu, breu..
EliminaI uncami molt llarg, llarg, llarg...
Colors, poema, comentaris... M'agradaria que demà mateix fos primavera, havent passat l'hivern.
ResponEliminaUi! Si que corres, Teresa!
Elimina