Col·lecció de moments: Castell

dimarts, 3 de desembre del 2013

Castell

D'una foto de la Consol d'Hora Blava

Cap castell no és inexpugnable ni tampoc cap tristesa.
Deixa que ploguin melangiosament les fulles a la tardor
sobre el teu cap, davant dels ulls, entre les mans.
Sigues on ets, sense córrer més enllà.
De ben endins te'n sortiran nous camins, que no coneixes,

27 comentaris:

Garbí243 de desembre del 2013, a les 19:45
Cap castell és inexpugnable.....i menys si et portes bé amb els de dins i esperen la teva arribada
ResponElimina
Respostes
M. Roser3 de desembre del 2013, a les 20:16
A la tardor , quan els arbres es despullen , podem admirar els castells i casalots que la resta, de vegades, queden força amagats a la vista...Fan pensar en els trobadors que encisaven les dames amb els seus poemes!
Petonets, Carme.
ResponElimina
Respostes
novesflors3 de desembre del 2013, a les 20:24
Afortunadament hi ha nous camins, que, en realitat, no fan més que fer més robust el propi, així arribem a port més carregats.
ResponElimina
Respostes
Olga Xirinacs3 de desembre del 2013, a les 20:31
Excel·lent dibuix per a unes belles paraules d'esperança.
Una abraçada.
ResponElimina
Respostes
Sergi3 de desembre del 2013, a les 20:53
Paraules per anar-se repetint quan ens facin falta. M'agrada això de que no hi ha tristesa inexpugnable... tant de bo ho tinguéssim presents quan estem tan baixos d'ànims.
ResponElimina
Respostes
Relatus3 de desembre del 2013, a les 20:54
I si realment un castell resulta inexpugnable també cal saber-ho veure i anar a cercar-ne d'altres. Bonic dibuix i fantàstic poema.
ResponElimina
Respostes
sa lluna4 de desembre del 2013, a les 9:05
Se'ns fa difícil recordar-ho quan hi ha dificultats per trobar la porta, però si, afortunadament sempre hi ha una entrada per seguir explorant el paisatge. Curiosament en aquests moments mai no la veus, encara que hi sigui.

Dia assolellat, perfecte per veure-hi més clar. ;)
Bessets, nina!
ResponElimina
Respostes
Núria Martínez (Bruixeta)4 de desembre del 2013, a les 9:51
no hi ha tristesa inexpugnable.... si que n'hi han Carme, si que n'hi han....
ResponElimina
Respostes
Joan Abellaneda4 de desembre del 2013, a les 10:37
m'encanta Carme, quan dius " Sigues on ets, sense córrer més enllà.
De ben endins te'n sortiran nous camins, que no coneixes,"
preciós i savi

;-)
ResponElimina
Respostes
jpmerch4 de desembre del 2013, a les 10:56
Com era allò de traure's el barret i fer tres reverències?
ResponElimina
Respostes
Jordi Dorca4 de desembre del 2013, a les 11:06
Confirmo que el castell no és inexpugnable.
ResponElimina
Respostes
Carme Rosanas4 de desembre del 2013, a les 13:36
Un petó, estimada
ResponElimina
Respostes
Consol4 de desembre del 2013, a les 18:23
"Sigues on ets" m'agrada. Un poema per recordar . De ben segur hi ha esperança.
ResponElimina
Respostes
caterina4 de desembre del 2013, a les 18:44
M'ha encantat aquest poema, m'ha arribat. Supòs que per l'estat d'ànim m'ha tocat. Molt bonic i el dibuix també :)
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)