Solsona

I quan va  tenir  els  dos peus  a fora,  es va adonar que,  malgrat  que les  coses  continuaven  funcionant igual de malament  i a ella  no li agradaven gens,  feia  sol.  Un dia  fred  i assolellat  d'hivern  que  tenia  un color  especial.   També va recordar que continuava estant sola,  però  la  gent  del carrer  anaven i venien, com una  esperança de retrobament  i aleshores va  veure que  també  hi havia  aquella  font  d'on rajava sempre  aigua  que  li feia  passar la set.   I  tenia por,  una por  desconeguda,  però  els  arbres  que  veia es mantenien verds  encara que fos  l'hivern.  I  mirant  a terra,  va  trobar  que  feia  un estampat  bonic  de pedres  i fulles.  I  en aquest  moment  va somriure,  per  primer  cop durant  molt  temps,  només  perquè feia  sol,  hi havia  fonts  i arbres  i  les  fulles  de terra  eren boniques. No sabia  pas  si mai  podria  tornar  a ser  feliç,  però  la  desesperança  havia  marxat.  Era  fora,  i encara  li quedaven  moltes  passes  per  fer.
La  primera  era  aquest  somriure  que  va passejar  amb  una  energia  renovada,  per  tots  els  carrers.