Gràcies, Joana

He  trobat, a la xarxa,   tot  de  poemes  de la  Joana Raspall,  en aquests  dies del seu comiat.  Aquest  l'he  trobat  a dos  blogs  amics:  aquí  i aquí  i malgrat  tot,  el vull repetir un cop més,  em sembla  d'una  dolcesa  captivadora.

T'espero i sé que vindràs.
Se'm fa l'hora cançonera,
que qui espera, desespera!
Enyoro el jou del teu braç
on el meu cos troba força,
que sóc la flor que es colltorça
si es queda sola en el vas.
Em cal aquell entramat
de llaços i serpentines
que només tu saps amb quines
arts tan dolces has trenat.
Sento que vindràs aviat.
Vull desfer-me de neguit,
i que tu no trobis noses
quan vulguis collir les roses
que em floreixen dins del pit.

Joana Raspall

(1 de juliol, 1913 - 4 de desembre, 2013)