Entraré més llenya per si se'ns acaba. I portaré tot d'històries per explicar-te mentre anem fent foc. I moltes ganes d'escoltar les teves. Em trio el costat de la finestra. Va bé?
Ostres Joan, i Carme, quan he començat a escriure comentari no n'hi havia cap i m'han trucat per telèfon i quan he publicat el meu ja t'havies avançat. Us fa res compartir ?
Com que ja et parlava de riures, s'hi escau molt que et digui que com més serem més riurem... Compartir és una de les millors coses que s'ha inventat... Sempre compartir...
Au vinga Carmeta, encén el foc que jo mentre llescaré el pa per fer unes bones torrades, quan hi hagi unes bones brases... Mentre ens escalfarem i farem companyia als gats, ben a prop del foc a terra... Petonets i bona setmana.
Res millor que unes bones brases per gaudir de bona companyia. A les torrades de la M Roser (sempre que no se les mengin els gats!) jo hi afegiré una llonganissa i amb les histories de la Mònica ja hem temin per poder riure una mica :)
No és nou, en absolut, que m'agradi la teva aquarel·la, però aquesta em fa una sensació d'especial placidesa, pot ser el banc davant la llar, pot ser la pròpia llar de llenya, pot ser la simplicitat feta elegància; el cas és que em trobaria molt còmode en aquesta estança. Bona setmaneta, Carme, i que continuïs delectant-nos amb la teva sensibilitat.
Doncs no ens hi pensem més... encenguem el foc que se m'estan quedant els peus glaçats i seguem aquí, a xerrar i riure una bona estona... Oi que hi estarem bé? :-))
Qui vol un cafè? Tallat? Te? Llet amb cola-cao? Alguna altre infusió?... Unes galetones? Ep, ep, el jovent que segui a terra!... Porta una manta vella, CARME! ;-)) El banc és pels que ja tenim certa edat o alguna limitació de moviments... Va, XEXU, seu a la manta :-DDD
Ostres... escolteu el soroll de la fusta cremar... s'està genial... ep, si m'adormo una mica no em desperteu...
Siiiiii,siiiiii primer el talladet!!... Mmmmmmmmm... deliciós :-))
Llàstima que no he dibuixat el foc... he pres la foto tal com era... Aquests bancs, escons, m'agraden molt... N'hi ha que encara tenen el respatller més alt per guardar més l'escalforeta del foc.
Bona nit, Pere! Fa hivern i encara no som a l'hivern.
Busca les cerilles mentre jo entro llenya........i potser caldrà mirar si hi ha alguna cosa a la nevera per aprofitar el caliu. Bona setmana.
ResponEliminaBona setmana, Joan. M'agrada aquesta bona disposició que tens a posar-te en marxa... gràcies pel somriure.
EliminaTot a punt per fer un foc nou, seure i conversar.
ResponEliminaM'encanten els teus dibuixos, Carme.
Tot a punt, escalfarem una mica l'ambient...
EliminaA mi m'encanten les teves fotos, Consol.
Entraré més llenya per si se'ns acaba. I portaré tot d'històries per explicar-te mentre anem fent foc. I moltes ganes d'escoltar les teves. Em trio el costat de la finestra. Va bé?
ResponEliminaFantàstic, et deixo el costat de la finestra. Comences tu! Jo també portaré històries i... algun riure d'aquests encomanadissos...
EliminaOstres Joan, i Carme, quan he començat a escriure comentari no n'hi havia cap i m'han trucat per telèfon i quan he publicat el meu ja t'havies avançat. Us fa res compartir ?
ResponEliminaCom que ja et parlava de riures, s'hi escau molt que et digui que com més serem més riurem... Compartir és una de les millors coses que s'ha inventat... Sempre compartir...
Eliminaencenem-l'ho, doncs. No hi ha res més agradable que xerrar a la vora del foc
ResponEliminaUna xerrada genial, amb tota aquesta colla que som...
EliminaAu vinga Carmeta, encén el foc que jo mentre llescaré el pa per fer unes bones torrades, quan hi hagi unes bones brases... Mentre ens escalfarem i farem companyia als gats, ben a prop del foc a terra...
ResponEliminaPetonets i bona setmana.
Ostres, tu, vigila que no se'ns mengin les torrades els gats!!! :DDD
EliminaBona setmana, M Roser!
Encenem-lo ja, que fa una rasca...!
ResponEliminaSí que en fa, sí... vora del foc... s'hi estarà bé!
EliminaPotser el moment previ a una inoblidable vetllada.
ResponEliminaVicent
Esperem que sigui així... ben bé així... Gràcies, Vicent.
EliminaL'encendrem!
ResponEliminaL'aquarel·la és tan bonica que convida...
L'encendrem... m'alegro que t'agradi, guapa!
EliminaLlum i escalf: calidesa
ResponEliminaI companyia...
EliminaJa veig que arribo tard i morta de fred, però tinc sort, l'ambient és càlid i aviat no en tindré.
ResponEliminaHi ha lloc per a una altra més?
Aferradetes i bon dia a tothom! :)
Tard, no lluneta... tard no... Hi ha lloc per una lluna bonica, només faltaria!!!
EliminaBenvinguda i aferradetes de bon dia i de bona setmana...
És el que tenen les coses rústiques, tan càlides, tan confortables. Com la teva aquarel·la, un lloc on descansar la vista, que deia Matisse.
ResponEliminaDescansar la vista i l'esperit en una casa així... :)
EliminaRes millor que unes bones brases per gaudir de bona companyia. A les torrades de la M Roser (sempre que no se les mengin els gats!) jo hi afegiré una llonganissa i amb les histories de la Mònica ja hem temin per poder riure una mica :)
ResponEliminaEntre tots ja ho tenim tot... benvinguda a la vetllada, bruixeta...
EliminaFeu foc, sí. A veure si la flama de la creativitat em torna.
ResponEliminaMe'n vaig a Itineràncies.
Jordi, segur que torna, jo ja espero el teu blog de poesia... un dia o altre, caurà!!!
EliminaNo és nou, en absolut, que m'agradi la teva aquarel·la, però aquesta em fa una sensació d'especial placidesa, pot ser el banc davant la llar, pot ser la pròpia llar de llenya, pot ser la simplicitat feta elegància; el cas és que em trobaria molt còmode en aquesta estança.
ResponEliminaBona setmaneta, Carme, i que continuïs delectant-nos amb la teva sensibilitat.
M'alegra que t'hi trobis còmode... Gabriel. I que t'agradi passar per casa meva. Gràcies!
EliminaDoncs no ens hi pensem més... encenguem el foc que se m'estan quedant els peus glaçats i seguem aquí, a xerrar i riure una bona estona... Oi que hi estarem bé? :-))
ResponEliminaEstarem fantàsticament bé!!! i se t'escalfaran els peus en un moment...
EliminaQui vol un cafè? Tallat? Te? Llet amb cola-cao? Alguna altre infusió?... Unes galetones?
ResponEliminaEp, ep, el jovent que segui a terra!... Porta una manta vella, CARME! ;-))
El banc és pels que ja tenim certa edat o alguna limitació de moviments... Va, XEXU, seu a la manta :-DDD
Ostres... escolteu el soroll de la fusta cremar... s'està genial... ep, si m'adormo una mica no em desperteu...
Siiiiii,siiiiii primer el talladet!!... Mmmmmmmmm... deliciós :-))
A veure si ara que estem aquí en plena gresca t'has d'adormir!!!
EliminaHo tens clar, I tant que et despertarem!!!!
Tant bé que s'hi està!!!
Hahahaha jo, com no sé mai quan és hora de dormir o d'estar despert... pot passar qualsevol cosa :-DD
EliminaDavant de l'escalfa panxes un banc de fusta per escalfar l'esquena ... l'escò.
ResponEliminaAixò fa hivern, bona nit Carme.
Llàstima que no he dibuixat el foc... he pres la foto tal com era... Aquests bancs, escons, m'agraden molt... N'hi ha que encara tenen el respatller més alt per guardar més l'escalforeta del foc.
EliminaBona nit, Pere! Fa hivern i encara no som a l'hivern.