 |
| Una foto de la Letícia Garcia trobada a Enfilant finestres Si jo sóc groc i tu ets vermell, podrem conviure? Podrem estar-nos de costat paret per paret? Si tens tres ulls i jo en tinc dos, ens podrem veure? Si duc les celles ben poblades i tu et depiles, m'entens, encara, l'expressió de la mirada? Hi ha el mateix cel i el mateix sostre. I un mar(c) ben blau que ens agermana. Dóna'm la mà, del teu color i el meu, naixerà el nou. |
dilluns, 9 de desembre del 2013
Finestra d'una simetria asimètrica
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Poder, el que es diu poder, es podrian veure. Però el dels tres ulls una mica de por a l'altre, li farà.
ResponEliminaS'hi haurà d'acostumar... el té ben bé al costat!!! ;)
EliminaSi sóc capaç d'entendre el teu color sense entrar en el color concret que et pinta.
ResponEliminaSi sóc capaç de veure't sense pensar amb quins ulls et miro.
Si sóc capaç d'arribar als teus ulls sense entretindre'm en el camí que m'hi porta.
Si sóc capaç de tot això i tu també n'ets capaç, segur que ens trobem en el color, en el punt exacte.
A vegades sembla tan fàcil trobar-nos els uns als altres i a vegades tant complicat... s'han de ser dos per voler-se trobar i que tots dos vulguin.
EliminaDe dos colors diferents en surt un de nou igual que de dues persones que tenen poc en comú, en pot sortir un amor, o una bona amistat...
ResponEliminaPetonets.
No cal ser iguals, no... petonassos...
EliminaEls colors mai poden fer ombra a les ganes, segur.
ResponEliminaSi hi ha ganes ja hi és tot!
EliminaGairebé per jugar al joc de les diferències, però en aquest cas, serien unes diferències que agermanen les dues parts!
ResponElimina:) Em va agradar aquesta simetria que és tan asimètrica... podria ser el joc de les diferències. Bona nit, XeXu!
EliminaTrobo que el vermell i el groc s'avenen molt bé, sobretot quan onegen dels balcons.
ResponEliminaSí! a vegades s'avenen molt!!! :)
EliminaFins i tot en els colors més aparentment dispars és possible trobar harmonia o bellesa o fugida de la monotonia o...
ResponEliminaPossible sí que és, tens tota la raó!
EliminaPer diferents que siguem sempre podem conviure,costa poc. I si estem paret amb paret vol dir que som veïns i més val estar ben avinguts, oi? Però això si, es cosa de dos
ResponEliminaSempre és cosa de dos... Bruixeta no puc deixar-te el comentari a teu blog perque em surten les lletres de comprovació pero l'IPad no me les deixa escriure... Es queda mut per més que teclegi... Després des de l'ordinador, potser...
EliminaNo és obligat dir res, que jo soc de les que passa de puntetes moltes vegades :)
Elimina:D :) tens raó... no és obligat, però m'agrada deixar comentaris... petonassos...
Eliminaobrir finestres
ResponEliminade tant en tant, si més no
Obrir, obrir.. i tant que sí!
EliminaLa simetria és l'estètica dels tontos!!!
ResponEliminaA vegades també és bonica, tot i que és molt rígida i no suporta desviacions, per això m'agrada aquesta simetria asimètrica... flexible, bonica, suggeridora...
EliminaA mi m'agrada la simetria. Sóc tonta? Podria ser. Ara, que també m'agrada la asimetria. Aquesta que has pintat tu, per exemple, m'encanta.
ResponEliminaCada cosa al seu lloc... una cara molt, molt asimètrica no la trobaríem bella... les asimetries també m'agraden... gràcies, nina.
EliminaJo crec que fan una parella imperfectament perfecta!
ResponEliminaDoncs aquesta és la més gran perfecció a la que podem aspirar imperfectament perfecta... estem d'uns oxímorons en aquest post... :)
EliminaSi obrim el camp de visió ja no veurem tanta simetria. No crec que l'entesa o no amb els atres estigui directament relacionat amb les semblances o diferències.
ResponEliminaA vegades ho sembla... però segurament que no...
EliminaNomés hi ha un camí, voler, i han de voler tots dos.
ResponEliminaCrec que té més importància que si són o no iguals.
Del grog i el vermell surt el taronja, un nou color ben maco. ;)
Aferradetes!
Han de voler tots dos! si senyora!
EliminaPreciós el taronja... Aferradetes!!!
Supose que per "deformació" profesional, m'he llançat de cap a veure i llegir el teu post només mirar el títol tan suggestiu. Tot i que algunes simetries valen la pena, només algunes, jo reivindique les formes no simètriques, al món hi ha, afortunadament, moltes més asimetries que simetries; donem-li el sentint que vulguem, la imperfecció, a més de bella és necessària. Ajuntar dues assimetries sol tenir resultats fantàstics, el que surt, com bé exemplifica Sa Lluna, sol ser meravellós.
ResponEliminaEl text m'ha agradat moltíssim, podem trobar infinitat de metàfores, totes vàlides i inspiradores.
Veus com no puc deixar de passar-m'ho "pipa" amb els teus posts?, quins comentaris vols que et faci?
Molt bona setmana i unes quantes "aferradetes".
El primer que vaig veure jo en la foto que vaig copiar era "simetria", però en realitat no era una simetria... ja que hi ha coses diferents... el títol va sortir sol i m'alegro que t'hagi "cridat"
ResponEliminaI m'alegro encara més que t'ho passis pipa... ets molt benvingut, sempre tu i els teus magnífics comentaris. he, he, he... aferradetes... :) (aquesta lluneta, ens ha aferrat a tots... ) ;)