per espera una absència,
per claror, la intermitència.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
No sé si entenc bé les teves paraules però la llum intermitent d'aquest fanalet potser no és absència ... només és Slow Blog.
ResponEliminaBona nit Carme :)
És una metàfora que em va suggerir aquesta foto... tot té moltes lectures, i m'has fet somriure amb la teva. Un somriure gran...
EliminaBona nit, Pere.
He anat a veure la foto de Barbollaire, i ara entenc millor els teus versos. El moment, el lloc, i tot el misteri que envolta la imatge és molt suggerent.
ResponEliminaSi, oi? li hagués deixat el comentari allà, però en aquell blog a vegades no trobo els comentaris enlloc i no puc deixar-te... me l'enduc aquí. :)
Eliminaés la sensació dels fanals dels suburbis, de carrers deserts escombrats pel vent. Els fanals dels suburbis sempre esperen.
ResponEliminaI nosaltres també sempre esperem, com si fóssim fanals de suburbi... ens en fem un tip... a tots nivells.
EliminaHi ha llums que de tant en tant queden esmorteïdes tot i que intenten continuar donant claror...Intermitents, sempre són una mena de fars. Fent pampallugues, la llun d'una espelma.
ResponEliminaPetó, bonica.
Tens raó, la intermitència fa més visible encara la llum... més perceptible...
EliminaPetó de bona nit...
La imatge és estàtica, però l'últim vers suggereix una de dinàmica, a un dels tubs fluorescents de la parada li falla l'encebador.
ResponEliminaSi senyor, ja veig que m'has pescat la intermitència allà on jo la veia... i no solament a un sinó a dos... hi ha un llum encès i un d'apagat, un d'encès i un d'apagat... intermitents... :)
EliminaPetó de bona nit...
les llums i les ombres, com el ser o no ser, com el passat o el futur...
ResponEliminamolt suggerent tot plegat carme !! ;-)
Moltes gràcies, Joan. ;-)
EliminaMe n'agrada molt el títol! Has fet un bon poema descriptiu o interpretatiu de la imatge, que a mi m'agrada tant de fer.
ResponEliminaEl títol és textual... hagués deixat un comentari si hagués pogut, com que no vaig poder, me'l vaig endur aquí...
Eliminala llum encara que intermitent moguda pel vent del record i l'absència dansa al voltant de la flama d'una espelma dins el cor que la fa moure tot bategant
ResponEliminaUna molt bonica interpretació, la teva, Elfree. Abraçades.
EliminaCrida l'atenció una parada, on ningú espera ningú, només l'absència que espera una altra absència...El fanal lluna, dona un xic de vida a l'escena nocturna i solitària...
ResponEliminaBona nit Carme.
Aquesta nit tan fosca, amb la il·luminació que fa el que pot, però no pot gaire... em va fer venir aquestes paraules al cap.
EliminaGràcies, maca, bona nit i bon diumenge!
Que no s'apagui la llum. Que s'atansi el final de l'espera. Que la intermitència es torni llum fixa...Segur que tu fas que sigui així.
ResponEliminaCom vaig gaudir ahir amb la teva llum.
PETONS!!!
I jo amb la teva llum, Pilar... em va agradar molt veure't!!!
EliminaUna abraçada gegant!!!
Tant el dibuix com el text em suggereixen una freda desolació: els colors, el cubisme, la solitud, el fred...Bé, el fred el suposo, també podria fer calor al moment de la foto/dibuix.
ResponEliminaSalutacions de migdia.
A tu t'ha suggerit fred i sempre és bo de saber què hi llegiu les altres persones... Gràcies, Olga!!!
EliminaPrimer m'ha suggerit un micròfon. Després ja he vist pel text i tornant a mirar la imatge que a vegades les llums ens fallen, perquè no sempre depenen de nosaltres.(Tal vegada un fil que fa mal contacte)
ResponElimina