Homenatge sense paraules...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Un reportatge preciós, una petita història feta amb imatges. Em quedo a mirar per la finestra.
ResponEliminaBenvinguda a la meva finestra, Consol... la compartirem. Gràcies, guapa!!!
EliminaQuina quantitat d'imatges!!! JO tb em quedo una estona mirant per aquí i per allà...
ResponEliminaBenvunguda també, badarem en grup, doncs per un poble boñic.
EliminaQuina preciositat de post! Una imatge moltes vegades diu més que totes les paraules, en aquest cas crec que es compleix a la perfecció :)
ResponEliminaHe, he, he... moltes gràcies... i pensar que a mi sempre m'acaben agradant més les paraules... :)
EliminaDes de alguna d'aquestes finestrs ara es veuen cendres, però el poble té prou força com per tornar a ser el que era.
ResponEliminaTu poses les paraules que jo no sabia com dir...
EliminaJa veig que el grocs continuen dotorejant.
ResponElimina:) ells a la seva, dotors que són!!!
EliminaFantàstiques imatges i excel·lent homenatge, Carme! Seria difícil triar la que m'agrada més; algunes te les compraria ara mateix si estiguessin en venda... Esperem que l'Empordà no hagi de tornar a patir la plaga del foc mai més...!
ResponEliminaUna forta abraçada!
Montse, tu no necessites comprar-ne cap... a part que no estan a la venda, et dec un dibuix des de fa molt temps... despistada que sóc... vas guanyar un dibuix per haver fet el comentari número... no sé quin número era, però era rodó!!! Quan te n'agradi un m'ho dius...
EliminaM'encanten les teues aquarel·les, Carme, però deixa'm dir-te que la 5ª i la 7ª són molt i molt boniques, una meravella... la 7ª... uf, eixa és una preciositat, enhorabona :)
ResponElimina2besets.
La 7ª és també la meva preferida, no sempre sé trobar colors potents, a vegades em queden "bullits" com dic jo... m'alegro que coincidim en la tria. Gràcies!!!
EliminaI la quarta? És fantàstica!! :-))
EliminaUn post molt bonic, per passejar-s'hi una bona estona...Jo em que do amb les dues últimes, si està d'allò mes bé en aquest balcó! Mira , ara passa la Pepeta i allà baix veig el Tonet amb el seu gos...
ResponEliminaPetonets, Carme.
Els Paints? quina ilu que t'agradin els paints!!! petonassos Maria Roser.
EliminaEn jan es queda, de tots, el primer. En guim diu que l'últim "fuà, brutal!!!". Jo em quedo amb la sensació que m' ha produit mirar cada un d'ells i imaginar les estones que passes en aquest entorn, i imaginar-te en cada moment d'aquest i imaginar-te pintant. Jo em quedo amb tu.
ResponEliminaQue macos són els teus nens... i que maca que és la seva mare... :) gràcies, preciosa!!!
EliminaQuines postals més maques! Trobo a faltar els versos!
ResponEliminaJo també els trobo a faltar, però no han arribat...
Eliminaem quedo embadalida mir<nt...
ResponEliminaGràcies fanalet...
EliminaFantàstiques les teves aquarel·les. Fa gairebé vint anys vam estar de camping a l'Alt Empordà, vam visitar Vilopriu anant cap a Verges, ens va encantar, encara ho tinc al cap i les teves pintures són precioses. M'encanta la teva sensibilitat pintant.
ResponEliminaBona setmana, una abraçada, Carme.
Ei! quina il·lusió que em fa que coneguis Vilopriu!!! És un poblet tranquil, no s'hi veu mai gaire ningú pel carrer, però els raconets són agradables i bonics.
EliminaBona setmana i una abraçada de tornada, Gabriel.
Nenaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa això és una exposició amb totes les de la LLEI!!!
ResponEliminaQUINA PRECIOSITAT!!... Vaig a mirar-les totes una altre vegada, perquè és per recrear-s'hi una bona estona!! :-)))
Gràcies, guapa... He buscat tots els que recordava tenir de Vilopriu, els tinc en carpetes, però possiblement en tingui més, agrupats per altres conceptes. A vegades hi ha dibuixos que dubto si posar-lo aquí o allà.
EliminaNo conec aquest poblet, ara si des dels teus ulls colorístics.
ResponEliminaCarme, em passaires el teu mail.. el meu és viatgeplural@gmail.com... ja veuràs el per què.
Fet! Gemma, mail passat. ;)
EliminaPrecioses totes, totes, crec que les paraules van i vénen d'unes a altres.
ResponEliminaEm costa triar, però la 6ª és la meva preferida.
Bon començament de setmana!
Aferradetes :)
Bona setmana, preciosa... A vegades no surten les paraules... Vols dir que ara les tens tu? :D
EliminaI que tornaran? També podem compartir-les, oi?
Un bon resum de vivències a Vilopriu, però gairebé sembla un comiat, espero que no sigui així!
ResponEliminaDepèn de com t'ho miris pot ser un comiat al Vilopriu bonic d'abans de l'incendi... O també i sobretot un "VILOPRIU, FOREVER" per confiar i donar força..
EliminaUn reportatge fotogràfic no hauria pogut aconseguir el que si aconsegueix aquest repàs pictòric, tot un homenatge a Vilopriu i als sentiments. Molt maques totes, felicitats!! :-)
ResponEliminaMoltes gràcies a tu mc!
EliminaUn homenatge que m'encanta! En especial les imatges de les "flors-llum" Que sobresurten de la reixa. :-)
ResponEliminaRebels de llum, sobrepassen els límits...
Elimina