Plaça de Colomers

Vine, ara que el sol de tarda  allargassa  les  ombres,

i la claror dibuixa branques  i fulles  sobre la  terra.

Vine, ara que l'hora  és  plàcida i embolcalla les  passes.

T'ensenyaré el camí,  que  mai no t'he  explicat.

Ens  reconeixerem de nou en un altre  àmbit

i desbrossarem dreceres  amagades, 
perquè  hi puguin passar de nou els riures.

T'esperaré sota  les  porxades,  si  encara fa sol

T'esperaré  sota  els  estels,  si  es  fa de nit.