.JPG) |
| D'una foto de la cantireta |
Enfilo càntirs a l'ombra, figures buides.
L'aigua ha rajat a dolls dels seus cossos malmenats.
I han quedat tant secs que no podran omplir-se més.
Ara són signes muts, una o
Sempre sorpresa
Un punt lluminós
Una panxa plena
Uns brocs excessius
Potser només són una silueta...
Per les ferides
s'omplen de llum.
...........................................................................Carme
Per les ferides
s'omplen de llum.
...........................................................................Carme
De tardor, ets pluja.
Claror vessada en cingles,
la fe més alta.
..................................................................................Jordi Dorca
Per les ferides
s'omplen de llum.
En els brocs fràgils
la claror hi entra
a doll, com a la gola,
i hom s'esquerda per l'ús,
no pas per l'esmena.
Som enfilalls d'aigua,
vessant la fe entre dents.
............................................................................Cantireta
Per les ferides
s'omplen de llum.
En els brocs fràgils
la claror hi entra
a doll, com a la gola,
i hom s'esquerda per l'ús,
no pas per l'esmena.
Som enfilalls d'aigua,
vessant la fe entre dents.
............................................................................Cantireta
Quantes coses boniques poden enfilar-se amb un fil eh? =;)
ResponEliminaFa molts anys que no bec amb un canti... Que fresca era l'aigua en aquells cantis de terracota negra... Quan era petita a casa no solsament teniem cantis, sinó que també teniem els dos cantarers a l'entrada, pq el pare pugués beure aigua fresca quan venia del tros!
Jo també fa molts anys que no bec en un càntir... no sé m'han fet peneta aquests càntirs foradats... al dibuix no sé si es veu bé, però a la foto sí que es veia...
Eliminales ferides més grans poden tenir un ús, si més no per no tornar a caure en el mateix error.
ResponEliminaPer les ferides, encara que sovint no ens ho sembli, sempre acaba entrant llum... ni que sigui aquesta que tu dius, no tornar a caure en els mateixos errors.
EliminaQue bonic Carme... M'agrada la teva manera de transformar les imatges en paraules plenes de sentiments! Ptonets!
ResponEliminaMoltes gràcies, Alba!!
EliminaFerides que deixen entrar la llum... el problema seria si fos una ferida tant gran que s'esmicolés la paret del càntir. Que dormis bé, Carme!
ResponEliminaEt vaig llegir ahir a la nit i aquest que dormis bé, em va agradar molt... mira tu que potser sembla una ximpleria, però el vaig sentir molt proper i que connectava justament amb el que més necessitava fer.
EliminaBon dilluns, Loreto!
Uns càntirs empresonat que busquen la llibertat.
ResponEliminaPerò no n'han sortit indemnes... encara que la trobin, aquesta llibertat.
EliminaAvui el teu dibuix no m'ha transmés cap alegria....M'has fet pensar que, potser nosaltres també, mica a mica, ens anem tornant "càntirs enfilats"... Sort que has acabat dient que, "la llum" no hi falta, tot i que entri per les ferides.
ResponEliminaDe totes maneres, també m'ha anat bé aquest pensament que m'has suggerit, mai no està de més prendre consciència de la realitat...Això ens ajuda a gaudir més del moment!!
Una abraçada.
No, no transmet alegria... és cert i em sap greu. Suposo que aquest muntatge deu ser obra d'algun artista... a mi em van fer molta pena els càntirs mutilats en allò que és la seva essència. Recipients que deixen de ser-ho...
EliminaHe volgut quedar-me en l'esperança... si no poden contenir aigua, potser poden contenir llum... un petit consol.
Avui has deixat la Bruixeta muda... i mira que això es ben difícil
ResponEliminaDoncs no m'agrada gaire deixar bruixetes mudes... no... :) Una abraçada, preciosa.
EliminaSempre que entri llum hi ha esperança, malgrat les ferides.
ResponEliminaCel ennigulat, tot i així la llum arriba a aquest racó.
Molt bon dilluns, Carme!
Bessets
Plou i estava tot prou fosc, ara en llegir-te s'ha obert una escletxa de llum...
EliminaMolt bon dilluns, sa lluna... Una abraçada immensa...
"Per les ferides/ s'omplen de llum" és una imatge preciosa! En saps molt!
ResponEliminaGràcies, Helena...
EliminaDe tardor, ets pluja.
ResponEliminaClaror vessada en cingles,
la fe més alta.
Em trec el barret, Jordi. Quina enveja que em fas d'escriure així... :D
EliminaGràcies, és preciós, me'l quedo pel post... un regalàs.
M'agrada també el poema del Jordi!
ResponEliminaI a mi!!! M'encanta...
EliminaGràcies!!
EliminaEstà molt bé no perdre mai la llum=esperança perquè quan això mos falta malament... Melancòlic, bonic. M'agrada :)
ResponEliminaGràcies, Caterina, bonica...
ResponEliminaUns cantis molt ben enfilats...Com formant part d'una teranyina gegant.
ResponEliminaAlguns conserven l'aigua molt fresca i a l'estiu amb un raget d'anís, mmm!
Petonets, Carme.
Una teranyina que els ha mutilat per sempre... :)
EliminaPetonassos, M Roser...
El dibuix i el poema són tristos i alegres alhora... en fi, com la vida mateixa.
ResponEliminaM'alegra que ho vegis així...
ResponEliminaPer les ferides
ResponEliminas'omplen de llum.
En els brocs fràgils
la claror hi entra
a doll, com a la gola,
i hom s'esquerda per l'ús,
no pas per l'esmena.
Som enfilalls d'aigua,
vessant la fe entre dents.
Petons, estimada.