Fulles seques,
trossets de vida que s'apaga,
es troben totes,
amuntegades,
sobre el teu peu, venen a caure
Gentil com ets
al teu voltant vas acollint-les,
i els vas dient mentre s'apaguen,
aneu morint,
que jo us guardo.
trossets de vida que s'apaga,
es troben totes,
amuntegades,
sobre el teu peu, venen a caure
Gentil com ets
al teu voltant vas acollint-les,
i els vas dient mentre s'apaguen,
aneu morint,
que jo us guardo.
.............................................................Mònica Massó
Moren els colors,
s'apaguen i s'uniformitzen.
Com les il·lusions perdudes,
les fulles en descomposició
alimentaran noves vides.
................................................................Carme
La combinació de colors és tardor total!
ResponEliminaL'estoig dels sis retoladors "terres" ja m'ha donat la tria feta... Recreem la tardor, ja que ella no sap beb bé qui és, aquest any.
EliminaTé un petit problema de personalitat... menys mal que tu l'ajudes ;-))
EliminaDel estiu els blaus i els ocres a la tardor. Cada estació té el seu encant!
ResponEliminaM'agraden totes les estacions!
Eliminai aquest bolet no enganya ningú, manifesta ostentosament el seu perill :-)
ResponEliminaBlanc i pur... Quin perill? Que potser te'l pensaves menjar? :D
EliminaBonic dibuix amb aquests colors de tardor!!.... Y el bolet, que es vol fer transparent perquè no el vegin y poder seguir gaudint del seu entorn en aquest bon llit de fulles??
ResponEliminaEn els teus dibuixos sempre hi ha, un anar més enllà!!...Mai surto d'aquest espai indiferent...Gràcies, m'agrada!!.
Una abraçada.
Gràcies a tu, Montse, el bolet era realment blanc i net... I vaig provar de deixar-lo així, només amb una mica d'ombres.
EliminaQuanta tardor concentrada en poc lloc :) Sembla que el bolet es vol amagar i no se'n surt...
ResponEliminaBon dia de divendres Carme!!
O potser vol destacar...
EliminaBon capde, nina!
Aquest dibuix li encantarà a en Jan. Cada dia em demana quan plourà i sortiran bolets. Almenys, amb aquest teu, ja en té un.Deu ser blanc perquè amb tants colors bonics al seu voltant no sap quin de tots triar.
ResponEliminaFulles seques,
trocets de vida que s'apaga,
es troben totes,
amuntegades,
sobre el teu peu, venen a caure
Gentil com ets
al teu voltant vas aconllint-les,
i els vas dient mentre s'apaguen,
aneu morint,
que jo us guardo.
No sap quin triar... I mentre s'ho pensa, s'adona que ja ha triat, que el blanc també és un color.
EliminaNo em sortia cap paraula, ahir, pujaré el teu poema i el seguiré, agafant alguna crossa del teu, gràcies, m'agrada completar el post.
Abraçades immenses.
m'ha recordat un dibuix que va fer el meu fill fa molts anys, era tot ple de fulles de colors de tardor no hi havia espai pel blanc. Aquí només hi ha el blanc del bolet :-)
ResponEliminaPotser som ànimes bessones el teu fill i jo i no ho sabem.. ;) he, he, he...
EliminaTardor? Què és tardor?
ResponEliminaJp, ja veig que deus ser molt jove i note'n recordes... Tardor era una època de l'any que venia després de l'estiu i mentre que els arbres es vestien dels millors colors abans d'apagar-se del tot i despullar-se per passar l'hivern, les temperatures anaven refrescant i les pluges venien a regar el paisatge. Desgraciadament sembla ja una cosa oblidada. Era molt bonic.
Elimina;) petons tardorals
M'agrada l'equilibri de colors tardorals i el bolet que apareix com un bolet al mig de la composició :)
ResponEliminaHe, he, he...unbolet que apareix com un bolet! Gràcies pel somriure...
EliminaM’encantà!!!! La tardor es la meva estació preferida i l’has plasmat amb tota el seu esplendor. Colors càlids i preciosos. Molt bonic nina!
ResponEliminaEstic amb tu, Bruixeta! ;-))
EliminaMoltes gràcies a totes dues, boniques!!!
EliminaM'agrada tant la tardor! i una de les raons és pels seus colors (i mira que el marró mai m'ha fet el pes) xò son colors càlids, que donen tendresa, acolliment.
ResponEliminaA mi també m'agrada... i a més, a mi sí que m'agrada el marró... ;)
EliminaÔô! :¬) :¬)********************
ResponEliminaGràcies! :)********************
EliminaUn bolet molt ben acompanyat...Encara que sigui blanc, sap que està envoltat de colors i que sempre que vulgui els pot demanar en préstec i cada dia pot lluir un modelet diferent...Avui l'hem agafat per sorpresa i encara no s'havia decidit per cap; és un bolet indecís!
ResponEliminaÉs curiós, però els colors són tan bonics, que no penses que són fulles mortes!
Petonets, Carme.
És ben veritat això, jo ho havia pensat molts cops, els colors són preciosos, és vesteixen bé per morir.
EliminaBona nit, M Roser.
Quina magnífica composició de colors en el dibuix, Carme! Els tons de la tardor en tota la seva essència! I com que això de l'estat d'ànims va a dies, tindrem oportunitat de gaudir-los i patir-los, i de viure'ns amb molta intensitat.
ResponEliminaUna abraçada!
A veure si la cridem una mica i arriba ... amb els estats d'ànim que sigui... ja els anirem, com tu dius, vivint intensament, els uns i els altres. Una abraçada Galionar
EliminaM'encanta la tardor!
ResponEliminaJa veig que som molts!!!
Elimina