tancat,
claror
oberta.
Protegit
i solitari
espera
el visitant.
Des de
darrere els vidres
es sotgen
i es desitgen.
Ulls
i jardí tancat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
És el palau Solterra de Toroella?
ResponEliminaSí, el mateix. Amb una col.lecció de fotos fantàstica! I l'edifici és preciós.
EliminaNo conec el Palau, però la teva pintura fa sospitar que és preciós. M'encanta el teu poema.
ResponEliminaBon cap de setmana, Carme, i una abraçada.
És preciós, Gabriel. Bon cap de setmana. Una abraçada de tornada.
EliminaM'encanta el fanal de ferro forjat penjant!
ResponEliminaGràcies, guapa!!!
EliminaUna pintura i un poema preciosos, com el lloc que dibuixes :)
ResponEliminaMoltes gràcies, bruixeta!
Eliminael dibuix el trobo encisador Carme! els fanals em tenen el cor robat ...un pati tancat que ens obres amb imagtes i mots
ResponEliminaMirat de darrere els vidres, no es pot tocar, però es pot mirar i dibuixar... Gràcies, preciosa!
EliminaUn pati tancat pot tenir molts misteris!
ResponEliminaPer cert, com ha anat la inauguració dels jardins, era avui?
Ha estat avui, com que plovia, l'acte ha estat a l'interior de Can Framis, un museu de la Fundació Vila Casas que és qui acull els jardins. Lectura de poemes i un record col.lectiu pel poeta. M'ha agradat anar-hi. :D
EliminaEn un pati tancat també si pot estar molt tranquil, perquè a través dels vidres si filtra el blau del cel...
ResponEliminaNo sé on és això tan bonic , ara ho miraré...
Petonets molt plujosos, Carme.
És a Torroella de Montgrí, M Roser.
ResponEliminaUna abraçada
ResponEliminaSempre m'han agradat els fanals aïllats -com el de la teva pintura- en un patí i la fosca embolcallant-los... l'aire de misteri que desprenen i cor-prenen.
Abraçades, des de El Far
Gràcies, Jordi, una abraçada
EliminaSaps que no hi he entrat des que era un espai dedicat a la màgia? Algun dia m'hauré de decidir, encara més després del teu suggeriment pintat i poetitzat :-)
ResponEliminaI, per si fas encàrrecs, per a quant una aquarel·la del patí de la Fundació Mascort, just a la vora, lloc de pau i de felicitat, com diria Sisa...? O és que m'he saltat la imatge que ja vas pintar?
No vaig conèixer l'espai dedicat a la màgia. El vaig conèixer com a museu de pintura, i valia molt la pena i ara com a seu de la col·lecció de fotografia de la Fundació Vila Casas. L'últim dia que hi vam anar a acompanyar-hi uns amics que passaven el cap de setmana amb nosaltres, la fundació Mascort estava tancada, sinó hauríem fet el doblet. Però hi he estat altres cops, i té racons preciosos, que no he dibuixat mai, de moment. Hauria de fer les fotos... o bé manllevar-les d'algú altre... en tens? ;D
EliminaEncàrrec per encàrrec... una foto del pati, o dues o tres, a canvi d'uns intents de dibuix... he, he, he...
En algun lloc hi dec tenir fotos, Carme. M'he rellegit un post en que en parlava una mica, però em sembla que les imatges no li fan justícia. A veure si el mes que ve... , encara que el moment òptim és l'estiu o la primavera. En definitiva, tinc un deute i tens un deute :-)
Eliminahttp://provisionals.blogspot.com.es/2009/07/itinirari-breu-els-mascort-de-la.html
(ei, una nit vaig sortir de voluntari (o em van fer sortir?) a l'escenari del Palau quan feien màgia :-)
He visitat aquest Palau i veig que el descrius molt bé. Encertada com sempre.
ResponEliminaÉs preciós, oi, Consol? Gràcies!!!
Elimina