 |
| Dibuix fet a l'iPad amb Pen&Ink - Novembre 2013 |
 |
| Maig 2013 - D'una foto de la Consol d'Hora blava |
 |
| Pen&Ink - Novembre 2013 |
 |
| Maig 2013 - aquarel·la d'un dibuix de la Consol d'Hora blava |
Si penso mar i dibuixo una barca
sentiré l'olor de les onades
i tastaré la marinada a les galtes.
Si em faig xiprer i recolzo, l'ombra cansada
a la pell de cada pedra
seré herba, i seré mur.
Recorda que l'ombra se'm fon
quan el sol no se la inventa.
No hem de deixar fondre l'ombra, ser arbre, pedra mar i cel, amb la força del comte Arnau (només amb la força;)
ResponEliminaA veure si el sol segueix inventant-les, sinó les trobaríem a faltar... no, no deixarem fondre l'ombra.
EliminaEstic amb el ratolí de l'ordinador amunt i avall: del dibuix fet a l'Ipad a l'aquarel.la, de l'aquarel.la al dibuix fet a l'Ipad. I pujo i dic: m'agrada. I baixo i dic: també m'agrada. I vinga amunt i avall.
ResponEliminaM'agraden, els dos i els quatre, Carme. Genial com sempre
I que preciosos els teus versos.
Impressionant: recolçar l'ombra cansada a la pell de cada pedra.
Impressionant la teva creativitat.
Em tens "enxufada" Mònica! :DDDD Gràcies un cop més, bonica...
EliminaM'encanten les teves aquarel·les Carme, les teves i les de l'IPAD. Preciós el poema que convida a pensar i sentir.
ResponEliminaMoltes gràcies, Teresa, un plaer tenir-te per aquí. Una abraçada.
EliminaUnes imatges molt suggestives tant les de les pintures com les del poema. Imatges que desperten bones sensacions.
ResponEliminaAhir, vaig començar repetint aquestes imatges teves i vaig acabar... buscant-ne un munt de noves... és que tens imatges precioses... me'n vaig apuntar unes quantes per anar fent... serà com un monogràfic "Hora Blava"
EliminaGràcies i una abraçada.
caram, l'ipad t'atraparà!!!! xò les aquarel·les son les aquarel·les!!!
ResponEliminaNo et pensis, és distret, pero no m'acaba d'agradar...
EliminaEstils diferents, però tots tenen el seu mèrit, no pares de reinventar-te i revisar-te.
ResponEliminaProvar iprovar, jugar i jugar...
EliminaNo sé en què estaria pensant que he llegit "i tastaré la mariscada..."
ResponEliminaHome, amb el tema mmariner, hi anava prou bé... :D
EliminaÉs ben bé que ni hi ha cap eina que s'et registeixi per dibuixar i que quedi bé. :-)
ResponEliminaGràcies, Joan!
EliminaCaram, no sabia que amb l'ipad poguessin fer-se aquestes coses. Clar que no les pot fer qualsevol. Molt maco, com sempre
ResponEliminaEs poden fer meravelles, jo l'utilitzo encara amb maneres d'aprenent... Gràcies!
EliminaEns sorprens en els teus dibuixos tan bonics i amb el descobriment de les noves tècniques.
ResponEliminaEstàs feta tota una artista! I molt polifacètica.
Moltes gràcies, Glòria!!!
EliminaEls del IPad són l'evolució millorada dels que feies amb el Paint. :-D
ResponEliminaTe'n surts molt bé sigui quina sigui l'eina que utilitzes i això vol dir que el mèrit no és de l'eina sinó de l'artista.
Uf! si veiéssiu el que pot fer la gent amb l'iPad!!! és increïble!!! Potser algun dia n'aprendré del tot!!!
EliminaGràcies pels ànims, Mc! :-D Tens raó em surten força semblant als Paints, cosa que tampoc em desagrada, és marca de la casa, ja.
"Recorda que l'ombra se'm fon/ quan el sol no se la inventa" quan el sol del dia, de la raó, no fa ombres, és que la creativitat es fon. Rodó, aquest poema.
ResponEliminaHelena, les teves interpretacions són un regal... gràcies, bonica!!!
Eliminala pau de les barques, la pau del xiprer,
ResponEliminaencara que se'm fonguin tots els poemes
Mai no se't fondran tots els poemes, Jordi, els portes dins i creixen i creixen... gràcies!
EliminaoOOOH!! Jo vull un iPad d'aquests amb aquest programaaaaaaaaaa!!
ResponEliminaQuan em toqui la Grossa de Nadal (perquè em tocarà! hehehe) me'n compraré un :-DD
Per cert que, tot i que queden genials (i, estic d'acord amb en Mac... semblen ben bé una evolució dels Paints que sempre m'han agradat) Les aquarel·les tenen uns detalls i una força insuperables! .-))
Quin ritme, tu! No et quedaran diners per a la trobada, jejjej
EliminaEi, ei, ei... una mica de calma... no t'esveris!!!
EliminaLa grossa que t'ha de tocar és la de Cap d'any, no fem bromes, eh??? ;) :DDDD
Gràcies. Assumpta!!!
La Grossa, sa lluneta, donarà per tot, ja ho veuràs...
Sí, sí, la de Cap d'Any volia dir!!!... I taaaaaaaaaant!!... de Nadal no tinc ni tan sols una participació de res. Tot el que tinc és de la catalana... i em fa molta il·lusió :-DD
EliminaLLUNETA hahahaha sí, sí que me'n quedarà per la trobada, i tant... per la trobada, l'ordinador nou, la impressora, la caldera de la calefacció nova i un iPad d'aquests :-DDDD
Donarà per tot... Segur!
EliminaA mi m'agrada veure com ho proves tot i que sempre et surtin coses maques.
ResponEliminaAferradetes i bona tarda! :)
Aferradetes dolces... i un somriure gegant... gràcies, nina.
EliminaNo sabria quin triar. Uns pels colors, els altres per les formes...El que més m'ha cridat l'atenció és el xiprer amb peus :-) Que deuries estar pensant quan el dibuixaves?
ResponEliminaHe, he, he... ara sí que m'has fet riure, Pilar!!! Volia dibuixar que la terra al voltat de l'arbre estava més alta, com un turonet... :DDD
EliminaVes per on, has inventat el xiprer "peus de turonet". HAHAHAHAHAH
EliminaQuè bonic el poema... :)
ResponElimina"Recorda que l'ombra se'm fon
quan el sol no se la inventa."
:)
I les il·lustracions, totes, però ja saps que tinc debilitat per les aquarel·les, eixes barques mirant cap a la mar...
Bona nit Carme! :)
Moltes gràcies, Ximo. Està bé que el sol s'inventi les coses...
Eliminales dues (quatre) imatges son precioses .
ResponEliminaGràcies bruixeta
EliminaM'agrada veure un mateix dibuix amb tècniques diferents, i com les domines...Un tast de mar i muntanya...
ResponEliminaBona nit i bona setmana.
No sé si les dominarè mai del tot, peró jo vaig fent... Amb el temps i una canya...
EliminaBona setmana