Entrada en grisos

Vaig sortir per aquesta porta i vaig mirar la lluna. Era la lluna plena que sempre m'agrada mirar. Vaig mirar el cercle lluminós com si necessités comprovar una vegada i  una  altra  que era  ben rodó. Quan ja vaig  veure que sí,  vaig recordar algunes amigues  amb qui hem compartit  la lluna de lluny.  La primera amiga,  la de més llarga durada, amb qui "quedàvem" a distància  per practicar telepaties  incertes,  molts anys més tard, la segona amiga, amb  qui "quedàvem" a distància amb actitud contemplativa. Contemplàvem les dues  la lluna i jo sentia  que era  seva,  si no fos  per  ella  potser no l'hauria mirat en aquell moment. I la tercera amiga, la més recent, amb qui  no quedem pas  per  mirar la lluna, simplement ens hi trobem.

Mentre  mirava la lluna,  de sobte  algun ens  invisible la va queixalar  i va quedar  el cercle  amb una mossegada. Sorpresa  i sense  poder  deixar  de mirar-la, vaig veure  com una segona mossegada la va deixar gairebé a la meitat i en dues mossegades  m'havia quedat sense  lluna.

Vaig despertar trista i enyorant la lluna,  però després  ha tornat.  Encara  no he descobert  qui coi era que mossegava la lluna.