.JPG)
Des de la riba inquieta
busca un pont per travessar la mar.
A l'altre costat potser hi ha un desert, però no ho saps.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Fins a Mallorca.
ResponEliminaLa veritat és que tal i com ho has pintat, fan ganes de quedar-s'hi.
No estaria gens malament això, Jp ;)
EliminaTrobada blocaire a Mallorca...
EliminaPotser que ho sigui, potser sigui un paradís, el pont guarda el secret ... anem-hi!!
ResponEliminaM'encanten aquests colors! :)
Bessets dolcets.
Anem-hi, per por que sigui un desert, ens podem perdre un paradís... el pont guarda el secret...
EliminaGràcies lluneta... una abraçada.
Per saber què hi ha a l'altre cantó s'ha de creuar el pont, no hi ha més. Almenys és un pont bonic!
ResponEliminaÉs molt bonic aquest pont, és cert... provem-ho!
EliminaAquest paper té una textura que queda genial en les teves pintures... una autèntica PRECIOSITAT ;-)) Colors súper líquids, encertadíssims :-))
ResponEliminaEl que no entenc és el poema... Queda tallat? Ho has fet a posta? Vols que l'acabem nosaltres?...
T'ho explico de seguida...
EliminaHavia fet un post amb un poema, després l'he retocat un parell de cops i em dec haver equivocat, perquè m'ha desaparegut el post. Aleshores, he vist que hi havia un esborrany i m'he pensat que era el post acabat i l'he penjat i era aquest poema a mitges.
Ja no recordo ben bé com anava, perquè l'he perdut, però més o menys era així com l'he deixat ara. Em sembla que tenia un vers més, però no me'n recordo.
Aaaah! Tot té una explicació en aquesta vida :-DD
EliminaDoncs jo crec que no hi ha cap desert... i, en cas que n'hi hagués, segur que té el seu oasis ;-))
I fins i tot, sabent-ho, potser tindrem la necessitat de creuar-lo
ResponEliminaUn poema inacabat, segons com, pot resultar força estimulant
M'agrada el teu comentari, Gregori, perquè tens raó, fins i tot sabent-ho potser ens caldrà creuar-lo... me l'apunto! Gràcies. una abraçada.
EliminaA l'altre costa del pont hi veig l'alegria infantil d'uns entranyables cavallets.
ResponEliminaSí, és cert... també podríem pujar-hi encara que siguem grans...
EliminaFóra un bell passar,
ResponEliminaja sense por.
Ja sense por
Eliminafem el primer pas
Creuar el pont en busca del desconegut, o potser a retrobar lo conegut. Records d’infantesa amb aquests cavallets.
ResponEliminaUns color vius, alegres, m’agrada el blau de l’aigua.
Gràcies, bruixeta, creuar el pont sense saber què trobarem.
EliminaQue bonic! Té molt encant aquest pont, jo el vull travessar.
ResponEliminaSom-hi, Sílvia!!!
EliminaJo també el vull travessar! Segur que hi ha premi ni que sigui de consolació.
ResponEliminaEl premi és el que hem après de nou... segur que n'hi ha.
EliminaSi no el creuem no ho sabrem pas. El pont és bonic i els colors conviden a passejar-hi. Ho provem a veure que passa...
ResponEliminaHo provem, doncs lluneta, anem-hi!
EliminaEls ponts són belles metàfores. Aquest desert que ens espera sense saber-ho pot ser un espai molt fèrtil pel nostre interior.
ResponEliminaL'has clavat com a interpretació, Consol. M'encanta!!! Gràcies, guapa!
Elimina(3er intent de deixar-te un comentari)
ResponEliminaEls ponts mai no porten a deserts sinó a llocs que si es cuiden bé poden esdevenir frondosos i, en cas contrari, es queden en terres de secà però mai deserts.
No sé pas perquè passa això dels comentaris... em sap greu, bonica.
EliminaLa teva afirmació és reconfortant... gràcies!!!
La curiositat i la inquietud ens porta a descobrir coses, no totes bones, però si no es prova no es sap. Travessem i sigui el que sigui
ResponEliminaTravessem, doncs...
EliminaSort que sempre tenim algun pont que ens facilita el pas...A l'altra banda, resoldrem el misteri. Sembla que hi ha atraccions, potser el tren de la bruixa, a més dels cavallets...
ResponEliminaUn poblet molt bonic i acolorit.
Petonets, de colors.
Avui en dia anem sobrats de ponts... sempre n'hi ha per canviar de riba.
EliminaPetons de bona nit.
Quin pont més bonic! No crec que hi hagi un desert, però val la pena creuar per descobrir-ho
ResponEliminaCreuarem, doncs...
EliminaSí, sempre hi ha risc, de vegades el fet mateix de construir el pont ja té molt risc... Però també pot passar que si mirem enrere el desert creix i creix... així que no tenim altre remei: s'ha de construir el pont!! :)
ResponEliminaM'encanta la varietat de tècniques que estàs utilitzant, esta aquarel·la m'encanta, està plena de llum i de colors que de desèrtics no tenen res. I en el post més recent has pintat amb rotus!! :)
Un abraç Carme :)
Sí senyor tens tota la raó... si quan mirem enrere el desert creix i creix, doncs a passar el pont!
Elimina:) Sóc així una mica tastaolletes, en això dels dibuixos... :)