Va sortir el sol,
com que el sol no es pot mirar,
mai no veuré ningú
que se'l mengi a queixalades,
el sol és més potent
i menys vulnerable.
Retorna els colors
d'allà on havien fugit.
Si les portes són tancades,
millor que les façanes siguin alegres.
I jo diria que si són obertes també.
ResponEliminaSegur que sí!!!
EliminaPotser el sol no és per ser mirat, sinó que és ell qui ens ha de mirar a nosaltres. Per contemplar ja se'ns va donar la lluna, Carme, amb qui la relació acostuma a ser excel·lent. I tens raó, millor que les façanes siguin alegres, però millor encara que les portes puguin obrir-se i l'interior faci joc amb les façanes...
ResponEliminaUna forta abraçada!
La relació amb la lluna, sempre és excel·lent, quanta raó tens... i encara que se la mengin a queixalades com en el meu somni, ella fidel sempre torna... ;)
EliminaL'alegria hauria de ser obligatòria!!! a les façanes, als dins de les cases i als dins de nosaltres...
Una abraçada, preciosa.
Si son alegres, et conviden a voler trucar i entrar, segur que et sents ben acollit.
ResponEliminaSí fan venir ganes d'entrar-hi. Una altra cosa és que et deixin o no... si no és casa teva mai no se sap. :)
EliminaM'agrada això de menjar-se el sol a queixalades! Una façana ben viva és la primera impressió per voler obrir una porta.
ResponEliminaLa idea venia d'un somni, el somni del post anterior...
EliminaAbans les portes només se justaven... m'agraden les façanes alegres!
ResponEliminaAra les tanquem a pany i clau i forrellat si pot ser... gràcies, Loreto!!!
EliminaM'agraden les floretes, només amb tres colors i tenen efecte de profunditat i tot.
ResponEliminaGràcies, XeXu!!!
Elimina
ResponEliminaDiuen que d'aquí a molts anys un forat negre se'l menjarà, amb els ulls tancats, llavors ens quedarem gelats a les fosques.
Suposo que encara ens queden uns quants milions d'anys per seguir gaudint de l'escalfor de la llum i els colors.
Bona nit Carme.
Li cantarem sol solet... perquè no se'n vagi... a veure què passa... en tornem a parlar d'aquí uns quants milions d'anys a veure si ha funcionat... ;)
EliminaBon dia, Pere!
Façana tardoral de colors càlids encara que la porta estigui tancada. El sol els dóna vida...
ResponEliminaBona nit Carme!!
Doncs sí, ben bé així... calidesa i tancament, aquesta és la idea... ;)
EliminaBon dia, noieta!!!
El Sol ens dòna alegria il.luminant els colors i la Lluna amb la foscor de la nit, ens desvetlla somnis!!
ResponEliminaQuan hi ha flors a les façanes de les cases, sempre penso que hi ha alegria en les persones que les habiten.
M'agrada aquest joc d'ombres que has fet al dibuix...El sol hi es present.
Una abraçada.
Em fa feliç que hi vegis el sol... a vegades dubto de si es veu el mateix que jo hi vull veure...
EliminaBon dia, guapa i una abraçada gegant.
Façanes alegres per alegrar-nos els passejos pels carrers, per alegrar la vida de qui hi habita… flors, colors. llum, tot te a veure amb el sol. I és que, que farien sense el sol?
ResponElimina( he estat a Noruega i veure la llum del sol fins ben entrada la nit, es un plaer que no oblidaré mai, però també dic que no hi podria viure pas els sis mesos que es passen sense veure’l ni un instant)
Intentem fer la vida més alegre amb tot el que podem... però a vegades és complicada...
EliminaEn els aparadors, el que és més extremat ajuda a voler entrar a la botiga.
ResponElimina"Retorna els colors/ d'allà on havien fugit". A mi em criden l'atenció aquests dos versos!
Potser és com una mena de desig...
EliminaPreciós el dibuix Carme.
ResponEliminaÉs que el sol no l'acostumem a relacionar amb l'amor però si amb l'alegria. No he sentit a dir mai fer-se un peto a la llum del sol...Només ens el mirem quan hi ha un eclipsi...
Petonets de colors.
Gràcies, M Roser!! Petonets de colors... de tardor...
EliminaPortes, finestres, balconades amb flors... se't donen bé com sigui... dibuixades, pintades, en b/n, en color... :-))
ResponEliminaGràcies, guapa!!! Petonassos!
Elimina