Col·lecció de moments: Finestra marró

divendres, 29 de novembre del 2013

Finestra marró

D'una foto de la Consol d'Hora Blava

No tanquis els finestrons.
L'heura ha envermellit,
i encara la pots veure
abans que caiguin les fulles.
Les branques de la palmera
et diran el vent
i les finestres que espien
et diran el món.

I ara ja ho saps,
el món torna a ser meu.
M'acosto a nous coneixements
per viure i per compartir-los.
Mai no estic sola.

30 comentaris:

Sílvia 29 de novembre del 2013, a les 20:54
Aquest "torna a ser meu" és tan important!! M'encanta l'heura que s'entreveu a través de la finestra. Bona nit, amb els finestrons ben oberts, encara que faci efecte de fred ;)
ResponElimina
Respostes
mònica29 de novembre del 2013, a les 21:04
A la meva casa, a la que vaig viure de petita, teniem finestrons de fusta com aquests, al menjador i a l'habitació de la meva germana i meva. No eren marrons, eren d'un color gris clar. La teva quarel.la, me'ls ha portat a la memòria.
A vegades tenim tantes coses davant els ulls, que ens dirien evidències, i les ignorem.Llavors la vida s'escapa per un forat, desaprofitada.
I altres vegades, tenim la sort de trobar algú que ens ensenya a mirar-les i a veure-les i així aprenem i la vida torna a colocar-nos en el lloc meravellós que ens té reservat.
Impossible sentir-se sola.

ResponElimina
Respostes
Consol29 de novembre del 2013, a les 21:35
El festejador és per compartir amb altres i amb el món. Una pintura amb encant.
ResponElimina
Respostes
Relatus30 de novembre del 2013, a les 0:20
Estàs fent una gran feina amb les fotos de la Consol, quines dos artistes!
ResponElimina
Respostes
jpmerch30 de novembre del 2013, a les 9:24
Els finestrons no, però les fulles taca-les, que fa un fred que pela.
ResponElimina
Respostes
Garbí2430 de novembre del 2013, a les 10:26
els més important és el fet de no estar sol i poder compartir instants màgics
ResponElimina
Respostes
merike30 de novembre del 2013, a les 11:30
No tenim palmeres
les fulles de color vermell fa molt de temps s'han anat
Les nostres finestres són 4 vegades
i el balcó un cop més
a l'estiu la terrassa 40 graus
Avui tenim 4 graus allà i 2 fora
on els cignes neden
i els núvols blancs neden al cel blau.
He sentit dir que Catalunya és fred, també.
Però tots els cors estan calents.
Petons!
ResponElimina
Respostes
El porquet30 de novembre del 2013, a les 12:44
Ui ui ui que bonic el que he tornat a trobar per aquí. Quin dibuix i quines paraules. Quina forma tan bonica de veure, dibuixar i escriure el món.
ResponElimina
Respostes
Helena Bonals30 de novembre del 2013, a les 12:52
No es pot estar sola tenint blocs!
ResponElimina
Respostes
Galionar30 de novembre del 2013, a les 17:04
Carme, celebro aquest teu pensament: El món torna a ser meu. Jo crec que sempre ho ha estat, només que de vegades has estat massa enfeinada per pensar-hi... I té raó l'Helena, no es pot estar sola tenint blocs!
Una forta abraçada!
ResponElimina
Respostes
novesflors30 de novembre del 2013, a les 19:31
Un canvi d'actitud esperat, m'alegre. Obrim la finestra, doncs.
ResponElimina
Respostes
Núria Martínez (Bruixeta)30 de novembre del 2013, a les 19:43
les finestres sempre ben obertes al mon.
ResponElimina
Respostes
M. Roser30 de novembre del 2013, a les 20:42
M'agraden les finestres de fusta, com aquesta i sempre obertes, per mirar com es mou l'heura amb el vent i per veure passar la vida...
Petonets , Carme.
ResponElimina
Respostes
Matemáticas de Gabriel1 de desembre del 2013, a les 12:15
"i les finestres que espien
et diran el món"
Literalment o metafòricament, em sembla magnífic aquest poema, però especialment aquestos dos versos.
Les finestres sempre obertes, hem de sentir i viure tot el que hi ha fora.
Bon cap de setmana. Petonets.
ResponElimina
Respostes
Elfreelang1 de desembre del 2013, a les 12:52
sempre m'han agradat molt els dibuixos, les fotos , les pintures de finestres i de portes ...i el teu poema és deliciós ....les finestres mai estan soles!
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)